 |
1899. Cinematògraf a Lleida
S'exhibeix un cinematògraf com un dels actes de la festa major, quatre anys després de la primera projecció dels Lumière a París. Una projecció pública a les nou de la nit, ja fosc, a la Plaça Sant Joan. Quina pel·li devien fer? (fons IEI). |
L'homenatge esplèndid de «The Artist» als inicis muts d'aquesta art, que ha triomfat en el regne hollywoodià d'aquesta indústria, és una magnífica notícia. Sempre és bo que l'art triomfi per sobre la indústria. També és remarcable l'esforç pedagògic d'Scorsese a «Hugo» per recuperar la memòria de Méliés. Ara fa cent anys, l'expansió del cinema, també a Lleida, era ràpida i exitosa. Entremig dels espectacles de l'època, dominats per les clàssiques sarsueles i algunes representacions teatrals, el cinema arribava i arrasava amb el seu realisme, la seua vivacitat, la recreació del món i la recuperació del relat sentimental més veraç i apassionat que mai. De seguida, les companyies ambulants deixen pas a les representacions cinematogràfiques en salons i cafès, però ben aviat ja en teatres i en sales construïdes expressament a tal fi.
 |
1921. Revista
«Lleida».
Breu article que
es desfà en improperis
contra aquesta moda: «els nostres ulls no veuen més que cintes poca-solta d'amors i de vici, de luxe desenfrenat i de refinament de pecat».
Què no diria ara, pobre home!
|
 |
1935.
Teatre Viñes, Lleida.
Llavors era el primer edifici de Blondel, mentre
que després el Montepío li pendria el xamfrà. Edifici modernista de
l'arquitecte Francesc Morera Gatell (1915), el Viñes, on també s'hi
feien exhibicions cinematogràfiques, fou conegut entre els lleidatans com
«la tasseta de plata».
 |
1921.
Propaganda del Teatre Viñes a la revista «Lleida».
La boca de
l'escenari amb les mateixes proporcions que encara avui podem veure a la
sala de Caixafòrum. Tapís grec de l'escenari «pintat per l'intel·ligent
artista lleidatà i reputat escenògraf en Lluís Botines». |
 |
| 1912. Propaganda de projeccions de «cinematògraf» al Cafè Suizo de Lleida, a la revista humorística local «Calínez». |
 |
1912.
Propaganda a la revista «Calínez» de Lleida.
Les projeccions
cinematogràfiques de l'època: al cine Porfoliograf, al cine Moderno i al
Cafè Suizo.
 |
1907. Cinema a Lleida.
Ricardo
Baños, un dels pioners del cinema català, filmant la destrucció de la
riuada de Lleida del 22 d'octubre.
Potser la data de la primera pel·li
lleidatana del món mundial (de «Los quince primeros años del cine en Cataluña», Palmira González, 2001. La mateixa autora a «El cine en Barcelona. Una generación histórica: 1906-1923», assigna aquest documental al director Albert Marro, producció d'Hispano Films).
|
|
|
|
