Les capses de llauna dels paquets familiars eren molt preuades de tots els de casa. Tothom en volia una, i cada vegada que la mare en comprava una altra, ostres!, era més bonica que l'anterior. Cadascú s'hi guardava les seues coses, els seus petits secrets, les cosetes que més il·lusió li feien, les il·lusions petites boniques de la vida d'infant. Quan fent obres a casa les tornes a desentaforar del lloc on s'havien colgat, el cor et fa un bot. A l'hora d'obrir-les, sempre a poc a poc, contenint l'emoció, t'adones de com el temps, la memòria i el record s'alien per remembrar-te allò que eres, potser també allò que volies ser. No siguem massa severs amb nosaltres mateixos si ho confrontem amb allò que som: ningú no és perfecte i no oblidem que l'arribada és el camí mateix.
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. A la «capsa rosa dels cotxes vells» vaig començar-hi la meua primera col·lecció de segells. |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao: «el alimento de la juventud». La «capsa verda dels cotxes vells» no era de la meua propietat, i per això mateix sempre em va semblar més guapa, i font de nombroses batalles fraternals. |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa dels rellotges» era una mena de capsa d'eines, plena de claus i caragols, de la cinta mètrica i del filabarquí. |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa de les floretes blanques» amb fils, didals i agulles, amb l'ou de fusta de sargir mitges i mitjons. |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa de les roses» era la dels colors i «llàpissos». |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa de la bicicleta» tenia les meues col·les de «sants» (ara dits cromos) de futbolistes, tots ben classificats i embolicats amb una «goma de pollastre». |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. Aquesta era la «capsa dels xinets», que es guardava a l'espill del quarto de bany, aquells espills amb diferents parts que s'obrien i per dins eren com estanterietes. |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La farmaciola, amb les gases. la mercromina i l'esparadrap, que tot ho curaven. Com coïa l'aigua oxigenada als genolls pelats! |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa dels gatets» guardava joguines diminutes: una baldufa, boles de vidre, un parell de io-ios, una baralla de cartes... |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa negra de les flors» va continuar la meua col·le de segells, que després va passar a la capsa rodona del mateix estampat. |
 |
| Anys 1960-70. Les capses de llauna del Cola-cao. La «capsa rodona» on va acabar la meua primera i única col·lecció de segells. I vosaltres, benvolguts xics i xiques lectors, no recordeu les capses de la vostra infantesa? |
