QUINA LA FEM?: [169] «Lo Pla d'Urgell», centenari del setmanari

20120727

[169] «Lo Pla d'Urgell», centenari del setmanari

1912. Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de Bellpuig.
Dirigit per Valeri Serra Boldú, el qual acabat de casar s'havia establert a la localitat urgellenca: «setmanari defensor dels interessos morals i materials de la comarca y pobles del voltant en general y de cada un d'ells en particular». I afegeix el llistat de tots els pobles de la plana de Lleida o d'Urgell, en el seu sentit geogràfic més ampli i que més li escau.

1912. Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de Bellpuig.
Aquest color rosa fúcsia és l'original de les tapes. Les propagandes confirmen la puixança de la capital comarcal, Tàrrega. Diu el darrer anunci: «metje jove desitja una plassa». Cent anys després tornem a estar igual.

1912. Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de Bellpuig.
També els pobles de la Segarra són objecte d'atenció. Citant el poeta segarrenc Josep Iglésias:
«En lo plá n'hi tinch mitg cor
l'altre mitj a la montanya
ab un ull miro á l'Urgell
i ab l'altre ull a la Segarra».
Tot encara amb ortografia prefabriana.

1912. Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de Bellpuig.
«Lo periòdich costará, sisquera, de tres seccions...» S'allargarà fins al 1919.

1912. Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de Bellpuig.
Darrer anunciant: «especialista en reparacións de Iglesies», sens dubte un bon reclam en aquells temps.

1912. Setmanari «Lo Pla d'Urgell», de Bellpuig.
Publicitat del Balneari de l'Espluga «per al desenrotllo de les jovenetes, il·luminació elèctrica als xalets y al renombrat hotel». De les Aigües de Vallfogona «segons informes dels Metjes són las ayguas mes semblants al suero». Tanca el primer número l'anunci de la bellputgenca impremta Saladrigues, recentment centenària.

1912. Retrat de Valeri Serra i Boldú.

(Castellserà, 1875 - 1938)

1914. «Calendari folklòric d'Urgell».
La gran obra de Valeri Serra, prologada pel «Príncep sobirà d'Andorra». A l'Urgell hi confluiexen tres bisbats: el de la Seu, Solsona i Tarragona.

1914. «Calendari folklòric d'Urgell».

1914. «Calendari folklòric de l'Urgell».

Des que el 1896 conegué Jacint Verdaguer, féu de veritable deixeble i col·laborador seu, especialment a la revista "La Creu del Montseny" (1899-1900), i compartí el seu ideari de catalanisme catòlic i conservador, alhora que anà encarrerant els seus interessos envers el folklore religiós, seguint el consell de mossèn Cinto.

1924. Valeri Serra,
edició noucentista de les «Rondalles Meravelloses».

Valeri Serra, «Rondalles Populars».

Recull de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, editorial encarregada de l'edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, que enguany ha celebrat la seua XXVII edició, sota patrocini de l'Ajuntament de Bellpuig. El pare Massot, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, n'és membre del jurat des de l'inici.

Valeri Serra, «Aplec de Rondalles».

L'Institut Lo Pla d'Urgell de Bellpuig instituí el Premi Valeri Serra de Cultura Popular, que després passà a patrocini municipal. L'institut encara és coorganitzador del premi infantil i juvenil.

Valeri Serra, «Cançons de Pandero», amb pròleg de Joan Maragall, de la primera dècada del segle XX. Una pràctica tradicional que els bisbes de Solsona maldaven per prohibir des del segle XVIII:
«Succeheix en nostre Bisbat que se junta una quadrilla de minyonas, y van per las plaças y casas sonant ab lo Pandero, y cantant diversas cançons; y apenas arriba al poble un foraster, sia en casa particular o sia en lo hostal, luego va aquella quadrilla a sonar y a cantar. Més a quina fi? A fi (dihuen) de replegar almoyna per la confraria de nostra Senyora del Roser (…). Ni val dir, que ho fan per traurer charitat per la festa de nostra Senyora, y que si així no ho fan no se podrà fer la festa. No val, no per abonar tal costum: perquè aquella charitat que los hòmens fan, no és charitat sinó sensualitat: no dóna los diners per amor de Déu o de Maria Santíssima, sinó per lo amor, y gust que tenen de veure u ohir a las minyonas.» (Salvador Palomar, La Teiera ).

Valeri Serra,
edició a Rondalles Populars, de l'època republicana.

La recuperació de la figura de Valeri Serra començà a la dècada dels setanta a la vila de Bellpuig, on es casà. Recentment, n'ha estat restaurada la casa on visqué i dedicada a viver d'entitats culturals.