 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
Esplèndid gravat setcentista de la muntanya sagrada, de Johannes
Janssonius, el qual fou un editor de l'època d'or neerlandesa. És probable que es
tracti d'una edició posterior reacolorida, de la qual m'agradaria reprendre'n el rastre. Com es fa una «foto» com aquesta al segle XVII? Com es representa la tridimensionalitat plana? Fixem-nos com la muntanya està dibuixada en esquema, amb les diferents ermites, com si d'un mapa de línies de metro es tractés. Calia fer una bona abstracció i uns bons apunts del natural, perquè el dibuix final era fet a l'obrador, a vegades per assistents que no havien estat mai al lloc referit. THEATRUM In quo visuntur ILLUSTRIORES HISPANIAE URBES, Aliaeque Ad Orientem & Austrum Civitates celebriores, diversos autors, 1657 (BDH). |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
Recinte emmurallat del monestir. Notem: la imatge de verge i nen és blanca. És estrany que als apunts presos per a la redacció del «plànol» no s'hi fes constar la negror de Verge i Nen. |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
Una campana dels pelegrins al final de llur camí, i Monistrol al fons. |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
Les ermites superiors ben localitzades, amb els noms corresponents, com si d'un mapa d'estacions de metro es tractés. Les armes parlants: un serra que serra el mont. |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
Detall de les ermites de mitja muntanya. |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
Detall del complex monacal, que segons els traços que han perdurat es mostra prou fidel. |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
El camí del viacrucis, amb processó inclosa, resseguint les glorietes de les estacions, i sembla que amb acompanyament militar i tot. |
 |
1657. Montserrat, de Jan Janssonius.
El monestir femení de Santa Cecília a mig camí de Montserrat, amb els masovers traginant i la mestressa traient aigua del pou. |
