 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de la ciutat des de la Paeria i el Pont Vell fins a l'estació de ferrocarril vuitcentista, ja que la nova (l'actual) no s'inaugurà fins cap al final dels anys 1920. L'espai de l'antiga muralla ha estat ocupat per passejos o rambles: la Rambla de «Fernando» (nom tan popular que ja ningú no recorda a quin Ferran fou dedicat, i de fet no cal recordar-ho) i el Carrer de Noguerola (ara Anselm Clavé). El riu Noguerola i els seus braços encara campaven per l'areny fins al Segre, que encara estava per canalitzar. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall del cor de la ciutat. L'Arc del Pont era la plaça de Gonzàlez Quesada (nom del ministre que aprovà de refer el pont després de la riuada), i l'estret Carrer de Cabrinety (general mallorquí al servei dels Borbons i perseguidor de carlins), avui Rambla de Francesc Macià, amb un primitiu mur de protecció, marcava que el Segre llepava les cases emmurallades. Ja s'hi veu el nou emplaçament de l'Església de Sant Joan i les mides de la nova plaça, llavors de la «Constitución», amb els carrers de la Pilota i Estereria (aquest desaparegut) que donaven a la plaça de la Sal. S'aprecien els edificis de Correus i de Telègrafs a l'una i l'altra banda del començament de la Rambla de Ferran. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall del desembocament del Noguerola, que durant segles havia fet les funcions de fossat en aquesta part nord-est de la muralla. L'Audiència (edifici de la justícia espanyola) i la Diputació als mateixos emplaçaments que avui. Ja s'apuntaven els carrers Lamolla, General Brito Marquès de Vila Antònia i Ramon Castejón, també encara al mateix lloc, tot i que més llargs i edificats. Algun benvolgut xic-a lector sap a què pot referir-se l'«estufa de desinfección»? |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de «Fernando» tocant a l'estació de tren. El carrer Comerç avui desplaçat a l'aleshores Carre de Daunois (avui desplaçat a l'extraradi, crec). El carrer de Balmes continuava el de Remolins, amb el camí de Corbins (llavors no era encara camí «vell») a l'altre cantó de la via. L'Església del Carme, amb l'entrada pel carrer del seu nom a diferència d'ara (entrada per Rambla de Ferran), no gaire lluny de l'antiga església gòtica de la Magdalena, aprox. entre els carrers Carme, Democràcia i Travessera. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de la Plaça Mossèn Cinto, pràcticament al límit de la ciutat, on finia el carrer Pi i Margall, que avui continua més enllà d'aquesta plaça. També sense edificar, el camí de Sant Ruf, igual que el carrer del mateix nom actual, i l'actual Carrer Salmeron, que era el naixement de l'antiga carretera de Torrefarrera. |
 |
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall del vell Canyeret, des del Carrer de Fraga, darrere la plaça Sant Joan fins al Carrer de la Redola, el Carrer de Borràs o el vell cementiri de l'antiga església de Sant Andreu. En època medieval, el peu d'aquesta parròquia fou el barri on s'emplaçaren tant el call jueu com l'assoc musulmà i el barri de les dones públiques. |
