QUINA LA FEM?: [138] «Corasón loco» trempolí

20120503

[138] «Corasón loco» trempolí

Anys 1960-70. L'«Academia» militar franquista a Talarn, en temps del «Campamento».
Tota la conca als peus de Talarn amb el Montsec a l'hortizó.

Corasón loco - LA TRINCA

No en puc treure l'entrellat "corason loco", jo no sé qui t'ha enredat menjant-te el coco. I és que no me'n sé avenir com això no et fa patir ni t'atabala, és dificil esbrinar com es poden mantenir dues pàtries i no estar tocat de l'ala.

Això ens passa als de per aquí i als d'algunes altres zones que mantenim dues pàtries com qui manté dues dones. Una pàtria és la parenta que m'hi van casar per força i no em deixa divorciar, és una dona dolenta que m'esbronca i m'estomaca i que em parla castellà.

L'altra pàtria és la fulana perquè a mi em dóna la gana perquè ella em té el cor robat tot i que algunes vegades quan anàven tan mal dades l'he estimada d'amagat. Te'n faré cinc cèntims més que si molt no m'equivoco encara no has entès res, "corason loco".

Una pàtria em fiscalitza, m'inspecciona, em fa la guitza i em té el jornal controlat i com una sangonera m'escorcolla la cartera fins que em deixa ben pelat, i ara surten manifestos on expliquen quatre llestos que ja m'estic excedint i vomiten la parida de que som jo i la querida els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic, "corason loco", jo també fa temps que estic trencant-m'hi el coco. Qui és el burro que et va dir que a mi això no em fa patir ni m'atabala? Jo tampoc no veig gens clar com es poden mantenir dues pàtries i no estar tocat de l'ala.

Fa ja trenta anys d'aquesta cançó, publicada pel trio de Canet l'any 1981, i més que mai, ens retrata l'avui a la perfecció. M'ha vingut al cap a propòsit del que ara he de dir, sigui escrit amb tot el respecte (com que segurament que l'erro, doncs no cal que em feu cas): que no entenc aquest espectacle de «prietas las filas» amb motiu del tancament de l'«Academia» de Talarn. Escrit «Acadèmia», amb accent, en les pancartes penjades per tota la comarca.

És comprensible que aquell qui en viu i hi treballa en faci una defensa més que aferrissada. Fins i tot, com m'han explicat de primera mà, independentistes locals de pro. Però que aquells qui, lluny del Pallars, per raó del seu càrrec (polític, social, universitari o de semblant mena) surten ara a defensar aquesta instal·lació militar espanyola després d'haver votat opcions independentistes, o després d'haver modificat els estatuts del seu partit per reclamar l'estat propi, o després d'haver-se apuntat a l'Associació de Municipis per la Independència, o etc. etc. no tenen perdó de Déu.

Ja fa molt temps que afirmo que si no comencem a dir la veritat no ens en sortirem. I entenc que cadascú pot i hagi de dir la seua, de veritat, que com sabem la realitat té moltes arestes i el vidre amb què la mirem no és del mateix color per a tothom, o fins i tot tenint vidres del mateix color, no tots els ulls s'ho miren igualment. Però allò que no podem fer és avui dir una cosa, i demà una altra. Quan sóc al govern dic blanc, ara que sóc a l'oposició dic negre. A la feina i pel meu càrrec ho veig així, i els diumenges amb la colla ho veig aixà.

Sé que la cosa va d'aquesta manera i no canviarà pas. Raó per la qual crec que no ens en sortirem. Ni individualment ni col·lectivament, perquè aquesta esquizofrènia nacional es palpa a tots nivells, àmbits, edats i classes. Som una gent per a qui la pela és la pela, d'acord, però llavors per què lluitem per la menor (30M € al Pallars) i no defensem amb dents i ungles la major (16000M € només a Catalunya, com a mínim i sense comptar-hi la resta de països catalans)? Se suposa que en sabem, de números, oi?

I ells ho saben, ho saben, que sempre anirem amb el cap aplanat... Més que la pela, que sempre s'ha de mirar com a bons emprenedors, allò a què ens hem acostumat és a la menjadora, com a bons esclaus. Anem fent com la «puta Ramoneta» i en fem escarafalls d'aquesta feina, però no podem (volem?) deixar plantat el macarró proxeneta.

Ara em direu que, és clar, com que a mi no m'afecta el tancament, que m'és molt fàcil de demanar coherència als altres. Segurament teniu raó i em torno a equivocar. Perdó per tindre un vidre d'un altre color... Però només en tinc un, pobret de mi, i tu?

Unes quantes fotos dels anys 1960, per a registre de memòria digital.

Anys 1960-70. L'«Academia» franquista a Talarn.
Eren temps que els trempolins vigilaven l'hora que les filles sortien de casa (cosa que he sentit explicada de viva veu).