Des que al darrer quart del segle XIX comencen a circular per Europa les després anomenades targetes postals, l'una cara (l'anvers) anava destinada exclusivament al nom i adreça del destinatari i el timbre postal, l'altra es reservava per a l'escrit. Quan cap a l'última dècada d'aquell segle es generalitza l'ús d'imatges fotogràfiques, com a testimoni i record del lloc des del qual s'envia aquell breu missatge de salutació, remembrança, felicitació... els usuaris de les targetes postals no tenen altre remei que escriure sobre la il·lustració.
Els impressors, llestos sempre i arreu de mena, comencen a deixar espais en blanc al costat de la fotografia, perquè la lletra no se sobreescrigui. Cap al 1905, la Unió Postal Universal decideix aplicar un savi criteri aparegut a la Gran Bretanya: dividir l'anvers en dos parts, per tal de deixar l'esquerra per a l'escrit, la dreta per a les dades personals que el carter interpretarà per fer arribar la postal a la seua destinació final. Sorgeix la targeta definitiva (fins a l'aparició recent de les online), amb una cara il·lustrada a tota plana i l'altra escrita.
El costum d'escriure per la banda retratada encara s'allargarà una colla d'anys, o bé si l'escrit no hi cabia en l'espai reservat, s'acabava pel damunt de la il·lustració sense cap més contemplació. Aquest costum perdurà ben bé fins als anys 30 del segle passat, i va donar lloc a unes targetes que ara mostren obertament i diàfana el regust del temps escrit amb bella cal·ligrafia.
 |
| 1913. Lleida. Extraordinària i magnífica postal sobreescrita i acolorida del pont nou, recentment inaugurat feia un parell d'anys, amb els arcs del castell-guarnició de la Seu Vella encara tapats. |
 |
| 1914. Lleida. Postal sobreescrita amb vista de la ciutat des de ponent, des de Gardeny. A l'esquerra s'observa l'imponent edifici del seminari, al costat de la nova rambla de Boters, després dita d'Aragó. |
 |
| 1911. Lleida. Postal sobreescrita de Cappont, al començament de la carretera de Barcelona, tot just sortint de pont a l'esquerra, a tocar dels Camps Elisis. |
 |
| 1907. Lleida. Postal sobreescrita amb una esplèndida imatge del vell pont d'abans de la riuada d'aquell mateix any, amb els dos ulls refets per una estructura de fusta i ferro des de la riuada de cap a 1870. |
 |
| 1902. Lleida. Postal sobreescrita amb il·lustració de la Porta de l'Anunciata de la Seu Vella. |
 |
| 1902. Lleida. Postal sobreescrita amb il·lustració del neogòtic Seminari Conciliar, l'edifici més imponent de la ciutat fins aquell moment. S'aprecia bé la reducció de la imatge i l'espai en blanc per a l'escrit de les postals dels tombants del XIX al XX. |
 |
| 1910. Lleida. Postal sobreescrita de la Rambla de «Fernando», encara tota de terra, i plena de vida castissa. Al fons, hi ha l'estació, però encara sense l'edifici actual. |
 |
| 1906. Lleida. Bonica postal sobreescrita per tots quatre racons de Sant Llorenç. És el que pot passar quan escrius a la mama. La casa editorial Hauser y Menet, de Madrid, fou la primera i més important de l'època. |
 |
| 1906. Lleida. Postal sobreescrita amb vista d'una sala del Museu Arqueològic. L'espai per a l'escrit és abundós. Targeta amb foto de Víctor Muñoz. |
 |
| 1905. Lleida. Postal amb foto de V. Muñoz, de Hauser i Menet, amb les columnes d'entrada als Camps Elisis. S'hi observa bé la reducció de la il·lustració part alliberada per al text. |
 |
| Anys 1920. Lleida. Postal sobreescrita amb vista al pont i detall de les escales que des de la Banqueta baixaven al riu. |
