QUINA LA FEM?: [108] A vista de «golondrina» del s. XVIII

20120228

[108] A vista de «golondrina» del s. XVIII

Matthäus Seutter era un jovenet alemany aprenent de cerveser, que desmotivat del món dels negocis de la birra, va canviar ofici pel d'aprenent de gravador fins que aconseguí implantar-se com a autònom. La persistència en aquest negoci (sembla que el xicot tenia talent), el convertí en un dels més prolífics editors de mapes, plànols i gravats de l'Europa de mitjans del XVIII. L'emperador del Sacre Imperi Germànic, Carles VI, el nomenà «Geògraf Imperial», un títol que comportava passar a viure de l'erari públic, com una mena de funcionari d'alt rang. Aquest gravat frontal de la Barcelona de 1750 és una bella expressió del talent propi i del dels ajudants que segurament l'acompanyaven en el seu obrador, com un passeig en golondrina per la façana litoral de la ciutat fa prou més de dos segles.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
La ciutat tancada entre murs als peus de Montjuïc i la imponent silueta del massís de Montserrat com a decorat a l'horitzó.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. La muntanya de Montserrat ha presidit durant segles tota la plana barcelonina, ben visible des de mar endins i tot. No és gens estrany, doncs, que es convertís en la muntanya «sagrada» per excel·lència.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. Una dàrsena realment majestuosa per a un tràfec continu d'importació-exportació des de temps immemorials.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. 1. Montjuïc, 2. Bastió de defensa de les Drassanes, 3. Santa Maria Madrona (més o menys a l'actual Palau Nacional-MNAC), 4. L'arsenal de les Drassanes, 5. La porta de la Rambla.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. 6. Sant Francesc, 7. Palau del virrei, 8. La Mercè. Montserrat presidint l'horitzó.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. 9. Nostra Senyora del Pi, 10. Convent del Carme, 11. La catedral de «Santa Eulària», 12. Edifici de la «Santa» Inquisició (sempre me n'ha fet gràcia, la santa ironia de l'adjectiu), 23. La torre del Palau Reial Major i el campanar de la capella de Santa Àgata.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. 13. «La gallerie pres le Barreau» (potser la presó), 14. «Le Barreu» o la Sala dels Cavallers, 15. Santa Maria del Mar, 16. Santa Caterina, 17. L'edifici de la duana davant la catedral dels pescadors. 18. La plaça d'armes rere la porta de mar.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. 20. Església de Nostra Senyora de Montserrat o el refugi, 22. Les quatre torres dels molins, al costat del rec que surt sota muralla.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. Uns magatzems de càrrega i descàrrega, primera versió del futur Palau de Mar, i l'atrafegada vida dels pescadors. O potser les casetes són ja les seues, les primeres de la futura Barceloneta.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. Els vaixells ben aparcats (amarrats) davant el moll. Més que comercials, semblen galeres de guerra, amb les llargues rengleres de rems, on portaven els condemnats «a galeres».

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter.
Detall. 21. La «torre del fanal», l'antic far del port d'antany, que mantenia la llum de l'alimara durant tota la nit. No estic segur que es tracti del mateix far que al cap dels anys seria reconvertit a principis del segle XX com a «torre del rellotge».