L'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana va ésser fundada l'any 1898 sota l'empara de la Unió Catalanista, per tal de dedicar esforços i recursos a la implantació d'un ensenyament català i en català. A aquesta fi organitzava trobades per a la formació de mestres, concursos de redacció i d'història de Catalunya, publicava llibres sobre els quals poder bastir un ensenyament pedagògicament renovat, etc. Durant l'inici dels anys 1920, i amb el suport de les institucions locals i de la Mancomunitat, arribà a tindre més de deu mil associats, alguns dels quals «americanos» que aportaven capital. La primera dictadura del segle XX, la de Primo de Rivera, va frenar-ne les activitats, que foren represes en els anys de llibertat republicana i fins al 1939.
Per tal de recollir fons va anar publicant des dels anys 1910 una sèrie de postals de tots els racons del país, les quals configuren avui un dels testimonis gràfics més importants de la Catalunya d'ara fa cent anys. Al revers s'hi llegia: «clixé de Pere J. Bonet y Marquès, per a l'Associació Protectora de la Ensenyansa Catalana, els beneficis que s'obtingun ab la venda d'aquestes postals se destinaran a fomentar y sostenir escoles catalanes, fot. Samsot y Missé gerns, Barna».
