Comença un nou curs. Poques coses hi ha al món que recordin amb tanta contundència el pas dels anys, com ens anem fent grans, tot i que la jovenalla que arriba a les aules es manté fidel a l'adolescència. Certament, tenim un salt generacional en molts aspectes, però al cap dels anys els hem d'agrair que ens deixin viure en aquesta il·lusió del Peter Pan perpetu. Per començar a palpar a l'aula quin ambient s'hi respira, res millor que una mica de poesia... visual... de la bona. Els passadissos lluents, les taules totes afilerades, les llibretes (i netbooks) verges, la pissarra (digital) ben neta, però nosaltres Brossa al primer dia de classe, sigui dita l'expressió amb permís, mestre!
 |
| Joan Brossa. Poesia visual. |
