Quin gran invent la fotografia! No sé pas què en faríem dels boirosos records que el pas del temps cada cop difumina més i més, si no fos per aquest meravellós invent... i l'encert de l'ull de l'artista. Donant tombs per aquest altre invent magnífic que és «l'internet», entrepusso amb dos imatges que m'obren l'esperit, que em retornen a la infantesa: Alcoletge, el meu poble, fa quaranta anys, poc després que inauguressin les escoles noves i amb «la plaça» (que ara m'adono que es deia de la Pau) i la font.
 |
| Anys 1970. Escoles ("nacionales") d'Alcoletge. |
Quants records! El pati on tantes vegades vaig parar en els jocs, ple d'una graveta que et pelava els genolls dia sí i dia també. Encara no hi ha plantats els arbres que poc després ajudaria a cavar i regar. I que encara avui en dia hi són, enormes i frondosos. Us imagineu que per una casualitat del destí jo mateix fos un dels nens que s'hi veu que hi juguen? A l'ala de la dreta, les aules, amb els mestres: el Senyor Lluís, el Senyor Daniel, el Senyor Sànchez, el Senyor Borràs... A l'esquerra, una nova ala més recent, potser de començaments dels 70, on hi havia els petits: a sota, aula dreta, els parvulets de la Senyoreta Pilarín, a la dreta els de la Senyoreta Melé; a dalt a l'esquerra, el menjador i a la dreta, l'aula de «pretecnologia». Al fons, dalt la costa, el vell camp de futbol, i a la dreta, al darrere les escoles, una paret de sauló, amb un desnivell de quatre o cinc metres, per on ens emparràvem tot jugant a agafar (llavors encara no dèiem mai «pillar»).
I la plaça, amb la font on ens abeuràvem després de voltar com a sangallots tota la santa tarda, i on jugàvem al «guas» (un joc de boles amb un forat, en què calia matar l'adversari després de dibuixar un pam a la terra amb l'altra mà i disparar-li -potser tres vegades?- amb la bola a l'altra mà), i encara sense encimentar, amb la terra i les pedres vives. Presidida per l'omnipresent bàscula municipal, però sense els baldadors que després s'hi anirien col·locant. Aquesta sí que és sens dubte una imatge històrica, ja que temps després, l'ajuntament, empès per aquesta fal·lera constructiva que ha malmès la faç de tots els nostres pobles, ampliaria la casa de la vila (a l'esquerra de la imatge, però que no es veu) i es menjaria pràcticament tota la plaça, deixant-ne un bocinet escarransit, com a testimoni i escarni de l'arquitecte que va gosar dibuixar de menjar-se-la, i dels regidors i alcalde que van aprovar-ho en els seus deliris de grandesa. Vergonya, cavallers, vergonya!
 |
| Anys 1970. Antiga plaça d'Alcoletge. |
