Seguidors

20150108

[925] Els primers cent cinquanta anys dels «Campos»


Anys 1920-30. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.
Cap al 1850, la marge esquerra del Segre, abans del pont vell i únic de la ciutat, era un bosc de ribera. La ciutat s'estava fent gran, es parlava de tombar les velles muralles medievals i d'eixamplar els límits urbans, especialment cap a l'altre costat del riu o del pont. La carretera de Barcelona, que passava a tocar del riu, féu pensar en la possibilitat de fer-hi un parc al cantó.

Amb l'arribada a l'alcadia l'any 1859 de Manuel Fuster, els projectes de la ciutat experimenten un gran impuls: l'enderroc de les muralles, l'arribada del servei de correus i del ferrocarril (1860), l'enllumenat de gas (1862), i la proposta de fer un gran parc ciutadà. Calia desallotjar les serradores i els espardenyers, i acabar de tallar l'arbreda. Els diners obtinguts de la fusta havien d'ajudar al pagament d'una nova presó, però a la fi es gastaren en els preparatius de la benvinguda de la Borbona reial espanyola de l'època, Isabel II, que inaugurava el pont del ferrocarril. Començaren a plantar-s'hi els plataners afilerats racionalment i a dibuixar-se'n els jardins. L'alcalde Fuster fou rellevat del càrrec l'any 1863 per malaltia, i la inauguració dels Camps Elisis tingué lloc l'any següent, al 1864, durant la Festa Major de maig. Sembla que el nom provingué de l'empresa barcelonina que es féu càrrec de la gestió del parc, a imitació dels jardins d'estiu que amb aquest nom s'havien construït a mitjan de segle a tocar del Passeig de Gràcia barceloní.

Anys 1900-10. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1900-10. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1900-10. Camps Elisis, Lleida.
L'entrada al recinte s'efectuava per davant del pont vell, com ara, però aleshores dos pilars de pedra acabats amb un parell de paneres de fruits i flors la marcaven. S'hi traslladaren des de la placeta d'entrada al passeig de Ferran, extramurs, i dataven del 1825. La riuada del 1907 se les emportà i calgué refer la porta d'entrada. La tasca s'encomanà a l'arquitecte modernista Francesc Morera i Gatell, i s'inauguraren al 1908. Es destruïren durant l'ocupació de Lleida durant la guerra, l'any 1938. L'entrada actual, obra de Lluís Domènech, és d'estil neoclàssic amb una gran porta reixada i dues de laterals, tot lligat per un arc de ferro forjat amb l'escut de la ciutat, seguit per una ampla escalinata amb balustres i rampes als costats. Data de l'any 1946, per a la primera fira de Sant Miquel moderna.

El primer teatre era un edifici envoltat per un cercle arbrat i es feia servir per a representacions estiuenques. S'enderrocà al 1901, i fou substituït per un de nou que romangué actiu fins al 1936. Després de la guerra, fou habilitat com a pavelló esportiu.

L'any 1964 desaparegué l'estany central on s'hi solia passejar amb barquetes, substituït per un gran pavelló de formigó i vidre, per tal d'hostatjar les activitats fruiteres de l'exposició agrària. Des de fa una colla d'anys, resta en desús i amb una forta polèmica sobre el seu futur, amb partidaris de l'enderroc.

L'últim gran canvi tingué lloc l'any 2007 amb la integració del conjunt a la canalització del Segre, amb la desaparició per enjardinament de la vella carretera de Barcelona o Carrer President Tarradelles, mercès a l'impuls del regidor republicà de la Paeria, Xavier Sàez.

Tot i haver esdevingut el gran parc urbà de la ciutat, el fet que fos a l'altra banda del riu li ha tret potencial que tenen altres parcs centrals en altres ciutats. Durant algunes dècades ha caigut en gran abandó, i darrerament els esforços per arranjar-lo no s'acaben de veure compensats amb el favor popular, que prefereix la canalització del riu o el Parc de la Mitjana com a espais de lleure i esport. De tant en tant, però, un passeig pels Campos, en castellanització popular del nom, amb aquells plataners que s'enfilen amunt, com si fessin competència amb la Seu Vella en perspectiva, ens recorda els esforços de cada generació per impulsar la transformació i millora de la vida col·lectiva.

Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.
Anys 1950-60. Camps Elisis, Lleida.