Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Vista de la ciutat lleidatana, encara amb l'antic pont medieval de pedra d'abans de la riuada de 1907, que ja tenia una extensió de fusta des de les avingudes del Segre de les darreres dècades del segle XIX. Atès que altres fotos de l'autor són de data de 1906, per la vista del pont vell ben bé aquesta també la podria tindre.
 |
Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Detall del pont de fusta que substituïa les tres arcades que les aigües del Segre s'havien endut cap al darrer terç del segle XIX. El meandre de riu sempre ha fet que l'aigua batés sobre aquesta part, molt ben reforçada per la banqueta blondeliana. Però llavors la força de l'avinguda se l'endugueren els vells arcs de pedra del pont medieval. S'aprecien a la imatge els plataners de la primitiva banqueta, i l'antiga façana de la Paeria. Persianes i llançols cobreixen les balconades, llavors encara ben habitades de les cases del carrer Major. |
 |
Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
El pont no era encara travessat d'automòbils, com bona part del segle XX i fins avui, sinó pels mitjans de transport del moment: carros i rucs i mules. El pont ja havia perdut un arc amb les obres de la banqueta de Blondel, el que hi hagué a tocar del portal d'entrada a la ciutat, que es reomplí per poder donar pas a les estretes primeres banquetes de l'un costat i l'altre del pont. |
 |
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La magnífica portalada gòtica dels Apòstols, la que dona accés al claustre de la Seu, llavors tapiada per la militarada (espanyola) que ocupava l'antiga catedral lleidatana des de 1707. |
 |
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
S'havien obert finestres al timpà per donar llum a les sales dels dormitoris del pis superior, atès que tot el claustre fou partit en dos pisos per guanyar espai per a albergar la tropa. En la foto, s'aprecia bé el nom nou de guerra donat al vell monument de pau. És probable que la data de la imatge sigui de 1906. |
 |
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La porta de l'Anunciació, d'estil romànic. Les finestres que donaven llum a les sales interiors de la soldadesca són ben visibles. |
 |
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La porta de l'Anunciació o de l'Anunciata, situada al costat nord del braç del creuer, s'anomena així per la inscripció esculpida sota la cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació evangèlica
«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»
però sobre la porta el cartell militar deia ARTILLERIA. A la part dreta de la porta hi ha una làpida amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu
«10 de les calendes de maig de 1215». |
 |
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Les restes de l'antic convent gòtic agustinià de Sant Ruf, envoltat de camps de cereal. |
 |
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Detalls de l'estat de conservació del'absis de l'antiga església a començament de segle XX. Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins a 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà desocupat i consegüentment queda incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a la fi del segle XVI, el lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular fins que, aprofitant-ne les runes, s'hi bastí una masia. |
 |
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Sepulcre, inscripcions i relleus guardats al primer Museu Diocesà de què disposà el bisbat i la ciutat des del 1893 a les sales de l'antic Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL. |
 |
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg d'aquell segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest llegat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.
Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Meseguer i Costa funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars. |
 |
1906 ca. Pont del ferrocarril Lleida-Tarragona a la Riba, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
Imatge del gran pont ferroviari, amb l'encertat contrast amb el transport tradicional: pare i fill damunt del ruquet tornant de l'hort. És probable que el fotògraf hagués fet el viatge fins a Lleida amb el tren, i que aprofités una parada per immortalitzar aquest contrast entre la realitat i la modernor. |
|
