 |
| 2018. Sant Vicent de Finestres, la Ribagorça. La meravellosa vista de la geologia singular en aquest racó del Montsec, amb la doble muralla pètria sobre l'antic barranc provinent de la Serra de Savinós, actualment ocupat per una de les múltiple cues interiors del pantà de Canelles. El lloc fou guerrejat i poblat pel vescomte urgellenc d'Àger, Arnau Mir de Tost, cap allà als anys 1000, segle XI. La temptació de col·locar castell i ermita entre les dos parets verticals, inexpugnables, no pogué ésser resistida. Avui en contemplem les runes que en resten, però que en un temps eren talaia privilegia des d'on podia fer-se, mirant al sud, el control del congost de Canelles sobre la Noguera Ribagorçana, un cop ja aigües avall del de Mont-rebei. Aquesta visió estratègica, obtinguda entre les espitlleres naturals de les gran rocasses de la muralla natural de pedra, li deixà de maner òbvia el topònim simple de Finestres, posteriorment donat també al poblet sorgit a la fondaladeta propera. Escriu el nostre etimòleg de capçalera: «Noms de lloc molt repetits de muntanyes i poblats, que s'han usat com a llocs de mirador i de guaita... els llocs en qüestió constitueixin esplèndides talaies o observatoris guerrers, per llur posició dominant horitzons immensos, i foren comparats al mirador o finestra d'una alta torre de defensa». En trobem nombrosíssims al llarg i ample de la nostra geografia lingüística. Coromines passejà per la baixa Ribagorça durant la seua enquesta de 1956, quan es parlava de la imminent construcció del pantà i subsegüent desaparició d'una manera de viure antiga. Llavors era ja un agregat del poble de Fet, mentre que actualment ja tots dos són despoblats de Viacamp, d'administració provincial oscenca i mil·lenària pertinença a l'arxiprestat exempt d'Àger, finalment unit al Bisbat de Lleida al segle XIX, i penosament expatriat al Bisbat de Barbastre a final del segle XX. |
  |
1845. Finestres (la Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
El poblet de Finestres restà abandonat per causa de la construcció al 1960 del pantà de Canelles, que en colgà les terres de conreu i els camins. A mitjan segle XIX, formaven el poble de Finestres 6 cases, amb unes 30 persones en total. Les cases es distribuïen al voltant de «una calle de piso incómodo, y en su centro una plaza de figura cuadrada algo imperfecta». A tocar del poble, l'ermita de Sant Marc, i «como a unos 40 pasos al Este, se ve la casa, sin habitar, del señor del pueblo». Més amunt, hi ha «otra ermita derruida», l'esglesiola romànica de Sant Vicent, al mig de la doble filera de penyals averticalats: «una cordillera de peñas que en su configuración tiene alguna semejanza con la montaña de Montserrat».
En destaca la font, «en un barranco a un cuarto de hora del pueblo, cuya agua de buena calidad aprovechan los vecinos para sus usos domésticos, y una balsa para abrevadero del ganado». També el barranc de la riera, dit llavors de Rivet de Penavesa. Amb la construcció del pantà s'hagué de fer un pont per travessar aquest riuet, dit actualment de Penavera i sovint pronunciat dialectalment 'Panavera' (amb el significat etimològic de 'penya grisa'). Bosc de coscollar i queixigar o roureda, tot i que el topònim de la Serra de Savinós ens indica una antiga població de savines, que devien fer cap a la construcció dels grans galions de les marines militars del segles de l'època moderna. |
 |
| 2018. Finestres, la Ribagorça. L'antiga casa del senyor del poble, segons la descripció de Madoz. |
 |
| 2010. Finestres (la Ribagorça). «Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera al segle XI», Francesc Fité i Eduard Gonzàlez (enllaç). Castells ribagorçans meridionals del vescomte agerenc, des d'Estopanyà fins a Lasquarri, passant per Capella, Llaguarres, Lluçars, Viacamp, falç, Purroi, entença, Pilzà, Casserres, Estanya, Fet i Bellmunt. |
 |
| 2010. Finestres (la Ribagorça). «Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera al segle XI», Francesc Fité i Eduard Gonzàlez (enllaç). «Una vegada endegada la repoblació de la vall d'Àger, per tal d'allunyar el perill i consolidar el seu domini, emprengué la conquesta de les terres de la dreta del riu Noguerola (la Noguera Ribagorçana)... Quedaren sota la seva autoritat, a més dels castells de Fet, Bellmunt i Finestres, que foren conquerits immediatament després de la vall d'Àger, els de Soriana, Casserres, Estanya i Cabestany, i potse els de Calladrons, Ciscar i Entença, que es conqueriren vers 1057». |
 |
2010. Finestres (la Ribagorça).
L'excel·lent talaia sobre el congost de Canelles li donà el nom de manera natural aviat farà mil anys, quan als voltants del 1040 el senyor de la guerra urgellenc Arnau Mir de Tost la incorporà als seus dominis vescomtals. |
 |
| 2018. Finestres (la Ribagorça). La Casa Coix és l'única que resta habitada a temporades, enmig de l'enrunament general. La vida, quan n'hi hagué abans del pantà, hi devia d'ésser prou dura. Si hom volia correu, se l'anava a buscar a Benavarri. La producció agrícola d'oli i vi, molt bons segurament però no gaire productius, poca caça i limitada ramaderia, no devia donar per a gaires alegries. Arribà a tindre molí d'oli, just al bell mig del poble, a la plaça, fet que ens assenyala la importància del conreu. Encara hi ha entre les runes els vells cups per guardar-hi l'oli. La font del mig de la plaça també devia fer les funcions de rentador, però és construcció moderna dels anys republicans. L'església era de planta romànica d'una sola nau, amb fortes remodelacions dels segles XVII i següents. |
 |
| 2018. Finestres (la Ribagorça). Al llarg del segle XX, la vida en aquestes serres ribagorçanes, molt aïllades de centres més grans de població, comunicacions deficients, agricultura poc modernitzada... portà a la contínua migració, que fou definitivament rematada per la construcció del pantà. Com ara altres poblets ribagorçans veïns (Fet, Montfalcó, l'Estall, Girbeta, Montgai) el destí de Finestres restà a les mans del que hem anomenat 'progrés' com a eufemisme de capitalisme desbocat que tot ho arrasa. |
