Seguidors

20180327

[1820] Lo Cintet de la Polla, lo darrer traginer tirvià

1979. «El meu Pallars, IV», Joan Lluís, Ed. Barcino.
Lo traginer Evarist Serradó, Lo Cintet de la Polla, ja padrí davant de l'església de Tírvia.
L'amic Jordi Solé ens fa arribar l'entrevista que el folklorista Joan Lluís i Pallarés li va fer en aquest volum de la seua antològica i antropològica col·lecció sobre les terres del Pallars. Que pinxo no devia d'anar de jove, si encara de vell mostrava aquest posat tan ben plantat!
1900 ca. Traginer.
L'ofici tradicional de traginer fou típicament ofici d'homes transhumants, que amb les cavallerisses i carros transportaven, a preus convinguts, mercaderies d'un poble a l'altre del país, a vegades a llargues distàncies. Eren com els moderns tràilers actuals que ens col·lapsen les carreteres, i eren homes rodats de món, tant per a les coses bones com per a les no tan bones..., «uns homes que en els temps intrèpids de les comunicacions transportaven a bast les persones i les mercaderies d'una contrada a l'altra d'aquest país per unes quantitats que avui ens fan somriure. Aquests homes són els traginers, la tasca, valentia i ànim dels quals mai no seran prou cantats i reconeguts».
1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà).
«Serra d'Or», núm. 5, maig.
Foto: Enric Farreny.
Els matrimoni autor de l'article, l'Enric Farreny i la Dolors Sistac, ens introdueixen en aquest temps de la Tírvia d'abans, i ho fan per mitjà del record de l'època dels traginers, l'últim dels quals, lo Cintet de la Polla, 84 anys, han conegut, «potser el darrer supervivent (...), la veu venerable i alliçonadora d'una mena d'institució parlant» de la Tírvia gran dels mil habitants, centre viu de la Vallferrera i de la cruïlla dels tres camins al peu de l'alta vall pallaresa. 

El sobrenom del traginer, de l'Evaristo Sarradó i Moles, és prou explícit de ses habilitats i potencialitats, probablement testades en nombroses fondes al llarg i ample del Pirineu i la plana lleidatanes. 

Els autors aposten per la recerca dels «motius d'aquesta migració i ensems cercar els remeis a fi que s'estronqui, si no volem renunciar a una de les contrades de vibració més estrènua que han bastit el laboriós edifici del nostre poble...» La crua, desesperant i potser ja inevitable veritat és que a ningú (posem-hi gairebé ningú) en els prop de trenta-set anys de pseudoautogovern tutelat (per borbònic i autonomista espanyol) no li ha interessant realment la reconstrucció del país i del poble mitjançant un autèntic reequilibri territorial. És clar que s'han procurat fer tota mena d'actuacions per fer més fàcil la vida dels qui hem anat quedant a l'interior. Però el problema no és el territori, sinó sa desmesurada capital i àrea tabarniana, vull dir, perdó, metropolitana, majorment desnacionalitzada.
1900 ca. Traginer.
Imatges de traginers trobades per la xarxa.
Ha desaparegut el transport a bast (amb animals), han desaparegut els vells homenots que els menaven, fins i tot els vells camins han desaparegut, convertits en modernes carreteres, autovies, autopistes, corredors ferroviaris (pendents)... Però l'ofici de traslladar mercaderies d'ací cap allà és més viu que mai. Cada cop que a casa truca un repartidor de les actuals empreses de paqueteria que reparteixen les compres fetes per internet, se'm representen aquells antics traginers. Què fora de l'Amazon i tutti quanti sense els nous traginers paqueters?

 [1819] Tírvia, estampa pallaresa