 |
| 1933. Tírvia, l'estampa pallaresa (la Vall Ferrera). «La Hormiga de Oro», núm. 4, 26 de gener. Llavors no arribava als 400 habitants. Més de vuitanta anys després, ben just si arriba als 150. La cosa més sorprenent per a l'autor a l'entrada del poble cap al tard: «un silencio sorprendente, arrobador, enigmático, reinaba entre las casuchas que se abrazan miedosas con la pizarra mohosa de sus aleros deshechos». El passeig nocturn pels carrerons de la vila, l'església romànica de Sant Feliu, les ruïnes de la fortalesa dels Rogers i Mataplanes, en una descripció gairebé lírica de la petita població pirinenca. |
 |
| 1933. Tírvia, l'estampa pallaresa (la Vall Ferrera). «La Hormiga de Oro», núm. 4, 26 de gener. Foto: Ramon Bovet. Una típica casa pirinenca a la placeta, d'estampa plenament medieval. La destrucció de la vila al 1938 durant la guerra fou tan gran, que en calgué la reconstrucció. A tal efecte, fou considerada vila adoptada del cabdill (Caudillo) espanyol del bàndol antirepublicà, triomfant de la contesa bèl·lica. |
 |
| 1933. Tírvia, l'estampa pallaresa (la Vall Ferrera). «La Hormiga de Oro», núm. 4, 26 de gener. Un breu resum d'història pallaresa medieval. |
 |
| 1933. Tírvia, l'estampa pallaresa (la Vall Ferrera). «La Hormiga de Oro», núm. 4, 26 de gener. Foto: Ramon Bovet. Un racó pintoresc, d'aires embruixadors a la vella vila tirviana. |
 |
| 1933. Tírvia, l'estampa pallaresa (la Vall Ferrera). «La Hormiga de Oro», núm. 4, 26 de gener. Foto: Ramon Bovet. L'absis de l'església de Sant Feliu des del carrer Major. |
 |
| 1933. Tírvia, l'estampa pallaresa (la Vall Ferrera). «La Hormiga de Oro», núm. 4, 26 de gener. Detall del racó tradicional amb la pica de l'abeurador. Les cases arraulides al costat de l'església dins la vila closa medieval, amb la cadireta del campanar romànic que despunta al darrere. |
 |
| 1940. Tírvia (la Vall Ferrera, el Pallars Sobirà). La destrucció de l'any 38 també passaria gran factura a l'església de Sant Feliu tirviana. |
