 |
| 1900 ca. Els Omellons, les Garrigues. Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926) (Museu Morera). Vista del poble garriguenc d'ara fa cent anys, probablement la primera fotografia de sa història, feta per l'artista i fotògraf lleidatà, potser de pas cap al monestir de Poblet, del qual en deixà una bonica sèrie fotogràfica. |
 |
1845. Els Omellons, les Garrigues.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Amb pas de tartana, calien 7h 1/2 per arribar a Lleida, 13 a Tarragona, seu de l'arquebisbat, i 30 fins a la capital del país. Eren temps en què calia pensar-s'ho bé abans d'emprendre un viatge o anar-se'n de passejada de noces! Llavors la Floresta encara era un agregat del poble, del qual se'n disgregà al 1897.
Tenia el poble 80 cases de pedra, «y cómodas», repartides... en 3 carrers i una plaça. A l'Ajuntament hi havia el forn de pa, peça essencial de tots els pobles, on calia portar-hi la farina perquè et donessin les barres i pans rodons per a tres o quatre setmanes.
Disposaven d'escola amb 15 o 20 nens, cosa que diu molt dels pares i dels dirigents locals. No sabem, però, si també hi assistien les nenes.
La correspondència s'anava a buscar a peu a Vinaixa, hi havia molta pedrera de calç i 3 molins d'oli i 3 més de fariners! El text acaba amb una referència històrica a l'escaramussa que hi hagué al lloc durant la Guerra del Francès entre les tropes espanyoles (ocupants) i les franceses (que ens volien ocupar), amb més de 100 morts entre els soldats gavatxos que ocupaven la guarnició de Lleida i patrullaven per la zona. Els Omellons de mitjan segle XIX tenien, segons Madoz, 28 veïns o llars, o sigui, 167 habitants, a raó de gairebé sis persones per casa. Nombre que no lliga amb tants molins ni tantes cases ni amb altres dades que trobem p.ex. a la viquipèdia. |
 |
| 1900 ca. Els Omellons, les Garrigues. Foto: Baldomer Gili i Roig (1873-1926) (Museu Morera). A l'època de la fotografia, el campanar encara no tenia rellotge, cosa que pot ajudar a datar-la amb més precisió. Les 80 cases del poble s'arraulien al voltant de l'església, i els trossos eren plens de terrossos, sempre sota el beneplàcit de la pluja. És important remarcar el detall citat per Madoz dels «sotos arbolados» prop del rierol, on de segur no hi devien faltar els oms. Segons Coromines, el topònim provindria del llatí ULMOS, «plural del nom de l'arbre om, olm, que ha deixat abundants rastres toponímics arreu del domini lingüístic». Més concretament, vindria «d'un derivat col·lectiu *ULMETULUM, plural -ETULOS». Un omelló, doncs, fóra un omell encara més petit, essent ja un omell un diminutiu d'om. Potser, més que no pas a la grandària, la referència s'ha de prendre més aviat com volent dir 'amb poca quantitat', només uns quants (pocs) oms, més d'acord amb l'escassa ribera i poca aigua del torrent que hi passa. |
 |
| 1870. Els Omellons, les Garrigues. Segell municipal dinovesc en un document oficial, amb les armes parlants, o sigui, amb les figures que per la pronúncia més aproximada recorden el topònim. En aquest cas, tres ametllons o aumellons, l'ametlla tendra que encara té el clofoll exterior tot tendre, la interior tota tova, i l'ametlla pròpiament dita en formació i semilíquida. El recurs als escuts parlants és un tret d'etimologia popular, que no té relació, com Coromines demostra, amb l'autèntica etimologia del topònim. |
 |
| 1870. Els Omellons, les Garrigues. Detall del document, en el castellà imposat per l'Estat (espanyol) de l'època. |
 |
| 1870. Els Omellons, les Garrigues. La signatura del senyor alcalde de l'època, en Josep Arquer. |
 |
| 1937. Els Omellons, les Garrigues. Bitllet municipal d'1 pesseta estampat durant la darrera guerra. |
 |
| 1932. Lo pont vell dels Omellons. L'antic pont sobre la riera, que encara existeix, tot i que ha desaparegut aquest gran rentadoràs a on les dones hi anaven a fer safareig, llavors en el sentit literal de l'expressió. S'explica a la Viquipèdia que és «situat al camí que va cap a l'escola. Va ser construït cap a 1918, com indica una placa de pedra. En aquesta a més hi ha l'escut dels Omellons amb una cinta a la part inferior que és on s'hi especifica la data. És una construcció principalment de pedra, d'estructura plana i de poca alçada. Està sostingut per blocs rectangulars que van salvant el desnivell del terreny, alhora que condueixen l'aigua pels carrils que formen. Petits pilonets de forma cònica fets de pedra funcionaven com a barana a ambdues bandes del pont però aquest es van eliminar en una reforma posterior i es va fer una barana de ferro. «Probablement la poca alçada del pont fou el que motivà que a les rubinades de l'any 1965 es quedés pràcticament tapiat. Als anys 90 es va desenterrar i restaurar». |
 |
| 1932. Lo pont vell dels Omellons. S'aprecien ben bé els cistells de vímet amb què les dones baixaven la roba bruta. Al mur de pedra de la riera, hi veiem penjada una rastellera de grans teles, que semblen de roba de sac. Molles, devien pesar una barbaritat. Potser els homes ajudaven en la tasca de penjar-les, si es tractava de fundes de matalàs de llana o palla. Les dimensions del rentador són colossals per a un poblet de Garrigues seques! |
 |
| 1932. Lo pont vell dels Omellons. Les dones van parar un moment per tal de complaure el retratista. Al fons un home treballa en el desembussament de la canonada. En definitiva, una magnífica imatge, capaç de transportar-nos al bell mig de l'ambient de tots uns altres temps, ja desapareguts per sempre, i això que encara no en fa cent anys. |
