 |
| 2016. Lo Teide (Illes Canàries). Dia segon, 30 de desembre de 2016. Sortim de matinet, en clarejar l'albada. La majoria dels muntanyencs han sortit fosca nit per veure la sortida del sol des del cim, però el cel enllaganyat i la calima els privaran de veure l'espectacle del sol sobre el mar i l'horitzó. Preferim caminar amb llum i anar més tranquils, tota l'estona amb els grampons per la gran quantitat de neu sobre el camí, senyalitzat en tot moment. Si es dorm al refugi, cal arribar a l'estació superior del telefèric (3.555 m) abans de les nou del matí per obtindre permís de pas cap al con i el cim. Són poc més de tres-cents metres de desnivell des del refugi, entre un paisatge volcànic i lunar, marcià fins i tot, perquè la neu encara marca els contrastos dels perfils de les roques de manera molt més accentuada. Un espectacle magnífic a la llum de les primeres hores del matí. Del con fins al cim, aquests darrers dos-cents metres de desnivell finals, són un passeig per un sender perfectament empedrat, molt dret això sí, cada cop més. La inclinació dels caminants que es veu a les imatges assenyala amb claredat la verticalitat de la pujada. Cap perill ni dificultat, tot al contrari. La lenta ascensió ens permet gaudir de les vistes tan elevades, d'aquelles que fan sensació de vol d'ocell, sobre la plana i la línia del mar. El fred d'aquesta hora del matí es fa notar, però l'entusiasme i el goig (i el termo de caldet que portem per esmorzar) ens el fan oblidar! Perquè un cop dalt, la serotonina t'omple les neurones de satisfacció i la felicitat se t'encomana des dels sentits fins al cor. |
 |
| 2016. Lo Teide (Illes Canàries). Hem fet el cim! |
 |
| 2016. Lo Teide (Illes Canàries). L'espectacular perspectiva del con fins al telefèric. |
