de Pascual Madoz.
Emplaçada a 27 hores de carro de Lleida i a 3 de Sort, «tienen 90 casas de mediana construcción, la del ayuntamiento y cárcel, siendo el edificio más notable entre todas ellas el almacén y administración donde se conserva la sal que se fabrica en esta población en crecida cantidad».
L'escola municipal atenia 60 nens amb més de 3.000 rals de dotació. Sembla, doncs, que aquí el mestre d'escola no passava gana. L'església de l'antic monestir feia de parròquia i, per tant, els gerriencs havien de travessar el gran pont romànic de pedra i baixar marge esquerra avall per on calia travessar un pont de fusta per damunt del barranc de l'Enseu.
Hi havia un «paseo arbolado», probablement a l'entrada de la vila pujant de la Pobla, i «a tiro de fusil de la puerta que llaman de la Villa, la fuente de agua que sirve para elaborar la sal, la cual sale de la falda de un monte: se abastece con ella todo el partido y se introduce en gran cantidad al vecino reino de Francia».