 |
1579. Verona, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Emplaçada al nord del Vèneto, a la riba d'un fort meandre del riu Àdige i al peu dels Alps, a l'entrada d'un dels passos més importants històricament de la serralada, el pas del Brenner. Al gravat s'hi aprecia el monumental amfiteatre romà, el tercer més gran del món. I en algun racó dels seus vells carrerons, el balcó shakespearià des d'on Julieta obrí les portes de son cor a Romeu.
|
 |
| 1579. Verona, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Verona, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Verona, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Verona, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Ciutat històrica i monumental de la Toscana, amb origen als temps de Cèsar. En la vista del gravat, hi apreciem la catedral, una de les peces mestres de l'arquitectura romànica medieval, i les nombroses, altes i precioses torres civils dels palaus senyorials, que rivalitzaven en poder i en alçària entre elles i amb els campanars de les esglésies.
En primer terme, la ciutadella que protegia la ciutat, de molt irregular contorn emmurallat. El Palazzo dei diavoli al seu davant, encara subsistent actualment. La llegeda diu: «Sena, nobilis Hetruriae civitas, Polybio teste, a Gallis Senone sibus aedificata». A la dreta, s'aprecia bé l'esplanada pendent de la Piazza del Campo, amb la gran Torre del Mangia a la part de baix, en forma de campanile, aixecada al segle XIV amb 88 metres d'alçària, la mateixa que el Duomo de la ciutat, senyal d'igualtat de poders entre l'església i l'estat. Sembla que el primer guardià era un fart, i que es gastava tot el sou en menjar, cosa per la qual li deien Mangiaguadagni. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Una vista de la ciutat toscana a manera de plànol. La imatge presenta una diferent perspectiva que el gravat anterior i un perímetre distint. Aquí veiem la ciutadella a la part esquerra, i la Piazza del Campo ben centrada, amb la gran i alta Torre del Mangia ben visible.
A la plaça hi té lloc, i és ben famós, el Palio di Siena, una cursa de cavalls que enfronta les contrades o districtes de la ciutat dos cops a l'estiu. El palio és un drap de seda o de tela luxosa que es donava com a premi als guanyadors. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Siena, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
1579. Perugia, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Ciutat de l'Umbria, sempre en disputa entre el ducat milanès i el Papat durant l'Edat Mitjana. D'origen etrusc, la trobem emplaçada dalt d'un turó, amb la ciutat esbarriada als peus i les muralles, de perímetre irregular, que baixen i pugen per encerclar-la.
|
 |
| 1579. Perugia, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Perugia, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Perugia, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Perugia, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
1579. Piacenza, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Planol de l'«antiquíssima i nobilíssima» ciutat de Piacenza, a la riba del riu Po al'Emilia-Romagna. El nom clàssic llatí era Placentia i durant els segles medievals, estigué també sempre en permanent disputa entre el Papat i els milanesos.
En primer terme, la Piazza dei Cavalli, amb l'antic ajuntament i el Duomo, dedicat a Sant Antoni. A l'escut, hi figura la lloba capitolina, emblema romà per excel·lència, per simbolitzar l'estatus de civitas romana, la primera colònia juntament amb Cremona creada pels romans al 218 aC, just l'any que els Escipions desembarcaven a Empúries per deturar un Anníbal que ja havia travessat el Pirineu. De retruc, doncs, s'inicià la conquesta de la Tarraconense i la llatinització lingüística, cultural i social de la futura Catalunya. |
 |
| 1579. Piacenza, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Piacenza, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Piacenza, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
 |
| 1579. Piacenza, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. |
