 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Esplèndida vista de l'Horta Sud valenciana, que s'allargava des de la muralla medieval fins a l'Albufera, dita «la Bofera», tan present en la vida dels valencians que no podia quedar-se fora del retrat de la ciutat.
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
Una part de la muralla meridional, des de la Porta dels Judeus (esquerra) fins a la de Russafa, dos dels vuit portals xics de la ciutat, que se sumaven als quatre grans, un en cadascun dels punts cardinals: dels Serrans (nord), de Sant Vicent (sud), de Quart (oest) i de Mar (est). L'atapeïda trama urbana era dominada pel cimbori de la Seu i per son campanar, el Micalet, i per tota la resta de les nombroses esglésies de la ciutat.
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'Església de Sant Cristòfol màrtir s'aixecà sobre l'antiga sinagoga de la gran jueria o call de la ciutat, a l'estiu del 1391, després dels tristos pogroms que contra els jueus es produïren al llarg i ample dels nostres països. El 9 de juliol d'aquell any, es desfermà la fúria violenta dels cristians que entraren al saqueig de la jueria, probablement amb nombrosos assassinats, i la conversió forçada al cristianisme de la majoria dels habitants
Al 1409, s'hi afegiria el convent de monges de Sant Agustí provinents d'Alzira. |
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
No gaire lluny de la Seu catedralícia, el Palau del Duc de Gandia, a la parròquia de Sant Llorenç. El magne edifici de gòtic civil fou aixecat a cavall dels segles XV i XVI com a residència de la família Borja, que tenien el títol de Ducs de Gandia. La començà Pere Lluís Borja, fill natural del Papa Alexandre VI. Des del 1994 és la seu de les restituïdes Corts Valencianes, tot i que encara no sobiranes com les d'abans de 1707, sinó limitades i manifassejades per la Constitución (espanyola).
|
Darrere del Palau, sobresurt entre les teulades el campanar de l'Església de Sant Esteve, una de les més antigues de la ciutat, ja que fou una de les deu consagrades al 1238 per Pere d'Albalat, l'arquebisbe de Tarragona que acompanyà Jaume I en sa campanya valenciana.
  |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
Detall de l'Església de Sant Llorenç amb la Porta dels Apòstols de la Seu al fons, on des dels primers temps de la conquesta s'hi formà el Tribunal de les Aigües, seguint el costum de l'època sarraïna, i reunit encara fins avui cada dijous per dirimir els conflictes entre els regants de l'horta valenciana.
L'Església de Sant Llorenç, al barri dels velluters, que eren menestrals que treballaven la seda, sobretot per a la fabricació de velluts, brocats, tapissos i damasquins. El convent dominic de Nostra Senyora del Pilar encara no es bastiria fins al 1614, per testament del llibreter Baltasar Simó de Vallterra, que disposà que es construís a la ciutat un convent de l'orde dels predicadors dedicat a la Pilarica saragossana per tal que els religiosos hi allotgessin un hospital. |
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
Esplèndid detall de la Seu catedralícia valentina i del Micalet, dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I segons la forta tradició mariana dels segles baixmedievals. L'arquebisbe de Tarragona, Pere d'Albalat, consagrà la nova Seu de València sobre l'antiga mesquita, la qual ja s'havia aixecat sobre l'antiga catedral visigòtica. Alexandre VI, el darrer Papa valencià, aconseguí al 1492, quan era el cardenal Roderic de Borja, l'elevació a metropolitana de la Seu metropolitana.
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
Detall del cimbori de la Seu, acabat al segle XV, amb factura de prisma octogonal i una notable alçada de 40 m., amb el qual es dota sempre de llum natural al creuer. A poca distància de la Seu, l'autor hi senyala la ubicació de l'edifici del Consell de la Generalitat Valenciana, de gòtic tardà, acabat als inicis d'aquella centúria.
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
L'antiga església de Sant Martí, una altra de les primeres consagrades a la ciutat i aixecada en estil gòtic al segle XIV. En l'època del gravat, s'hi feren obres d'engrandiment que comportaren la demolició dels habitatges veïns i que donaren l' aspecte abarrocat a l'edifici.
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
Detall de la Porta fortificada de Russafa, al sud de la ciutat vella (a dalt del gravat).
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
Detall de la muralla meridional, on la ciutat no sembla del tot plena, amb jardins o horts des del darrer carrer fins al mur. |
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
La trama urbana, molt atapeïda d'habitatges al centre, sense espais oberts ni places, només ací i allà alguns arbres, com una alta palmera, a mesura que ens apropem a la muralla.
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
El Palau de la Diputació General, acabat encara en estil gòtic cap a mitjan d'aquell segle, sense la torrassa antiga, que fou acabada cap a final del Cinc-cents. Més endarrere, sobresurt el cos de l'església de Sant Martí.
|
 | ||
|
 |
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).Detall d'una alqueria a l'Horta Sud, i de la població de Cullera a l'altra banda de la gran extensió d'aigua dolça de l'Albufera.
|
