Anys 1960-70. Les postals de Francesca Gallarda. L'estiu és sinònim, en el meu cas, de remenar pels calaixos dels mals endreços (de fet, unes estanteries i un antic armari arraconat), i de pols, molta pols amuntegada a base de cursos i d'anys sobre vells llibres, carpetes, retalls de diari... De tant en tant, però, una capsa inadvertida us crida l'atenció: ja no recordeu què hi ha a dins i us disposeu a descobrir-la... Premi: estampetes, sants (o sigui, cromos), dibuixets infantils i un parell de postals d'aquelles de la Gallarda, amb què escrivíem quatre ratlles de felicitació per Nadal o Pasqua, o bé pel sant d'alguna cosineta. Les comprava la meua mare; molt infantils i femenines, però molt simptomàtiques dels canvis socials que es desitjaven i que, a poc a poc, van canviar tota una generació. En busco unes quantes més per la xarxa: mira que eren boniques de debò!
|
Anys 1960-70. Les postals de Francesca Gallarda.
|
|