[1287] La vila nova de Meià

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Meravellosa vista de la població en ple mes de juny, amb el Puig de Meià i l'ermita darrere el poble, a la dreta, i més al fons el Montsec. Temps era temps, la colla de segadors en plena feina: els uns amb el falçó fan caure les espigues, els altres les lliguen en garbes

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La Plaça Major del poble, amb tota la canalla i les dones preparats per a la immortalitat del retrat. A la dreta, un tendal fa ombra sobre les tauletes del vell cafè.

1845. Vilanova de Meià (la Conca de Meià, la Noguera d'Urgell).

«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», 

de Pascual Madoz.

El poble es trobava a 3/4 d'hora a marxa de carreter del Priorat de Santa Maria, al peu de la muntanya de Meià, «unida al Montsec... reinan los vientos del Este llamados mareada y del Norte, tramontana». Es refereix a la marinada, que bufa cada tarda i vespre, preferentment d'estiu. «Consta de unas 200 casas, la mayor parte arruinadas a consecuencia de ser esta una de las muchas poblaciones de Catalunya que en la pasada guerra civil [carlista] fueron entregadas a las llamas de las tropas de D. Carlos».

Amb una font pública dins del poble i «varias otras potables de buena calidad en el término». L'ermita de Santa Maria de Meià, «situada en cima del monte de su nombre en una llanura dista 3/4 de hora del pueblo, contiguo a la cual está la casa del ermitaño». No confongueu l'ermita amb el santuari de Santa Maria. Al costat, hi observava «cimientos de edificios destruidos con restos de fortificación, lo que induce a creer que hubo en este sitio una población antigua bajo el nombre de ciudad de Mediano, que según tradición fue destruída por los sarracenos».

L'actual riu Boix era dit riu de Vilanova, que «nace en el Montsec i monte del Pas Nou, dirigiendo su curso hacia Gàrzola, atravesándole un puentecito». Poc abans de mitjan segle XIX, el poble tenia 325 habitants, però 4 telers, 2 molins d'oli i 3 de fariners, un dels quals municipal, «y varios artesanos de los oficios más indispensables».

Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Una altre retrat que va deixar immortalitzades dones i canalla, potser aquest més tardà, dels anys 1920 ben bons o 1930s, amb la casa de l'esquerra amb l'arrebossat ja malmès, mentre que la de la porxada rellueix tota pintada. 

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Una família retratada al costat del riu Boix, potser prop de la Font de l'Hedra.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).

El Pont del Molí del Mig. 

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
L'ermita de Santa Maria de Meià, dalt del Puig de Meià, amb la casa de l'ermità empegada a l'absis de la construcció romànica. La moderna restauració les deixarà separades i amb l'absis a la vista.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La Mare de Déu del Puig de Meià.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
El temps de la sega, amb els segadors a l'era a batre el gra a l'hora de la marinada. Al darrere, les cases del poble agombolades al voltant del tossalet de l'església. Per tot arreu, dalt les cases, s'hi veuen obertures i galeries: eren autèntics panells solars de l'època, car el sol s'aprofitava per a un munt de tasques quotidianes, com ara assecar la roba o fruits, fins a fer més passadors els llargs hiverns. A l'estiu, les galeries facilitaven els corrents d'aire refrescant.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
El Pont de Barmó sobre el riu Boix, pujant cap al Pas Nou. Avui dit Pont de la Gata.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La gran Font Principal del poble, amb les dones que hi baixen a omplir els càntirs.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La Font de l'Ampolla, d'aigua nitrogenada. Ara, amb la població grangícola, de nitrogenades ho deuen d'ésser totes.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La Font de l'Hedra.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
La imponent portalada gòtica de l'església parroquial.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell).
Dos imatges, preses des del riu Boix pujant cap al Pas Nou, de la Roca dels Arcs del Montsec de Meià, avui farcida de milers i milers de claus de les vies d'escalada. 

[1284] La Coma o Conca de Meià

[1288] La vila nova de Meià, més