 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Els carrers del Cogul de començament del segle XX. El poble es formà a partir de la petita vila closa medieval aturonada a l'esquerra del riu Set. Encara s'hi poden veure alguns casalicis de l'època de certa expansió econòmica dels segles XVI i XVII. La història de la vila va anar molt lligada al monestir de Poblet fins a la fi de l'Antic Règim:
El lloc romangué dins el domini de Poblet fins a l’abolició de les senyories (1835). Es coneixen diverses visites dels abats al Cogul (com la de l’abat Mengucho el 1415 o la de l’abat Llobera a l’inici de la guerra dels Segadors, quan el poble havia hagut de manllevar diners per la penúria que ja patia des de l’inici del segle, agreujada per la guerra). Un abat destacat de Poblet, Fèlix Genover (1729-32), antic catedràtic de teologia a Lleida (1699) i de Cervera (1717), havia estat rector del Cogul. En la guerra del Francès, les tropes napoleòniques ocuparen el poble (1810-14); el sometent del Cogul havia participat en moltes accions i alguns veïns pagaren amb la vida la seva oposició (enciclopèdia.cat).
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Els carrers i carrerons del Cogul d'aquell temps eren encara reflex del poble de segles enrere.
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El carrer del Riu (10) baixava fins al Set. Un camí que les dones cogulenques devien haver fet durant segles amb els càntirs i amb les panistres de roba per rentar.
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Pel carrer de l'Eral (5) s'arribava a les antigues eres de batre el gra, quan la marinada arribava puntual a les Garrigues: «a les quatre, agafa el ruc i vés a batre». Les quatre de fa cent anys eren les dos de la tarda, i un cop havent dinat a migdia, els pagesos -i pageses- anaven a ventar la palla a les eres rodones, tal com s'aprecia en el plànol.
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Cap a dalt del castell, pletes i tancats, quan els ramats de corders eren habituals encara.
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
L'emplaçament de l'antic castell, amb el camí de Castelldàsens (15) que se'n va per darrere del turó. Probablement, un esglesiola romànica fes companyia a una vella torre de guaita fortificada.
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
El camí del cementiri (14), un cop traslladat als afores del poble. En aquesta direcció hi hagué també una gran bassa que recollia l'aigua de la pluja i que servia per abeurar els animals.
|
