1907 ca. L'Albi (les Garrigues). Foto: Ceferí Rocafort (1872-1917), (MDC-BdC-AFCEC). Un home assegut als arcs del vell castell de l'Albi. Tradicionalment la població havia estat assignada a la vegueria de Montblanc, però al segle XIX s'incorporà al partit judicial de Lleida i posteriorment, en començant el segle XX, al de les Borges Blanques, com totes les altres poblacions garriguenques. |
1889. L'Albi (les Garrigues).
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta (Fons Sol-Torres).
Cap a la darrera dècada del segle XIX, l'Albi comptava més de 1380 veïns, uns cinc-cents més que ara al cap de cent anys. El terme «aunque montañoso es fértil y productivo», amb «toda clase de cereales, almendra, vino y aceite; se recomiendan especialmente los carneros de l'Albi, por su excelente casta».
En aquesta època ja es testimonien dos escoles, la dels nens i la de les nenes, «dotadas con 825 pesetas anuales, casa y retribuciones», cosa que no estava gens malament.
Pel que fa a l'etimologia, el nostre historiador lleidatà, Pleyan i de Porta, situa el topònim de la població en relació a les antigues arrels celta, alb (alt), i llatina, albus (blanc), concurrents en nombrosos topònims europeus. Descriu l'autor: «¿Le va bien a nuestro Albi, pueblo, alguna de dichas significaciones? Podemos contestar afirmativamente. Situada la villa en un pequeño collado, en cuya cima se conserva todavía la típica casa señorial, que la domina, y no lejos de las elevadas y escabrosas sierras de la Llena, al compararla los antiguos con los pueblos del llano de Urgel y del campo de Tarragona, bien pudieron en cierto modo al dar nombre al pueble, juntar al mismo la idea de altura, y así Albi querría decir interpretando el lenguaje de los celtas, pueblo de lo alto, o siutado en altura. Observe el lector al propio tiempo que las nevadas son en este punto tan frecuentes y abundantes como en las sierras de Montsant y de la Segarra».
|
1889. L'Albi (les Garrigues).
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta (Fons Sol-Torres).
«En la ermita de San Cosme y San Damian se conserva un cuadro en el que se ve la población de Albi cercada de murallas».
|
1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC-AFCEC). Les runes del castell de l'Albi. |
1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC-AFCEC). Les arcades del pati del castell mostren la magnificència del monument. |
1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC-AFCEC). Detall dels dos pisos d'arcades. |
1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC-AFCEC). L'escala d'accés a la planta superior, entre sol i ombra. |
1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC-AFCEC). La portalada del castell. |
1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanch (1866-1929), (MDC-BdC-AFCEC). Detall de la façana del castell. |
1910 ca. L'Albi (les Garrigues). Foto: Bartomeu Gili i Roig (1873-1926), Museu Morera. Carrer de l'Abeurador amb la gernació tota mudada. |
Anys 1900-1910. L'Albi (les Garrigues). Foto d'autor desconegut, (MDC-BdC-AFCEC). Detall del pati interior del castell, que el retratista va animar amb un grup de persones. |
Anys 1900-1910. L'Albi (les Garrigues). Foto d'autor desconegut, (MDC-BdC-AFCEC). Detall dels joves i grans figurants. |