 |
| 1920 ca. L'Albi (les Garrigues). Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951), (MDC-AFCEC).
El campanar de Santa Maria per damunt l'horitzó de les teulades de les cases, moltes fetes a l'antic estil de tàpia. El monument data del segle XVIII i té façana barroca. L'època d'expansió econòmica es degué a l'arribada de l'arbequina i a la pax borbònica, imposada manu militari per la nova dinastia borbònica, usurpadora de les nostres llibertats nacionals. Llibertat versus diner, l'etern dilema de la Catalunya moderna.
|
 |
1845. L'Albi (les Garrigues).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Emplaçada en jurisdicció arquebisbal tarragonina, la població «es uno de los pueblos que componen el terreno llamado las Garrigas». A mitjan segle XIX ja ratllava els 800 veïns, si fa no fa com ara, que se'n deu anar cap als 860. Tenia un «hospital para los pobres de solemnidad, asistido por dos enfermeros, cuyo establecimiento no tiene otras rentas para levantar sus cargas, que las limosnas que se recogen entre los vecinos cuando hay algún enfermo». L'escola acollia 50 nens del poble, tot i que no s'especifica si també hi havia aula per a les nenes.
Terreny de secà, «montuoso, pero fértil y productivo, no obstante la escasez de aguas, pues no hay otras que las que fluyen de algunos manantiales que brotan en las montañas, las cuales por ser exquisitas aprovechan los vecinos para surtido de sus casas, abrevadero de sus ganados y bestias de labor, destinándose el sobrante de las mismas para regar algunos trozos del terreno». La carretera de Lleida a Tarragona «se halla en muy mal estado». Producció de cereal, vi i oli: «mucho y buen aciete». És clar! També llegums i cànem, conills i llebres, i «cria carneros de escelente casta, los cuales suelen traerse del campo de Tarragona». Pel que fa a la producció industrial, el poble disposava de «tres telares de lienzos ordinarios, una fábrica de jabón duro y otra de aguardiente». La importància dels «arrieros», és a dir, dels traginers, queda recollida en el text. Durant segles, els traginers foren indispensables per a l'intercanvi de mercaderies -i d'informació- entre pobles, masos i masies, i ciutats. A poc a poc, a partir del desenvolupament tecnològic propiciat per la revolució industrial, van anar essent substituïts per recaders i transportistes. Els cavalls de veritat es canviaren per cavalls de vapor. |
 |
| 1916. L'Albi (les Garrigues). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-AFCEC). La Creu de Terme de la població, amb l'expectació dels veïns pel retrato. |
 |
1916. L'Albi (les Garrigues).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-AFCEC).
La Creu de Terme, abans fora muralla, després entre els carrers, des d'una altra perspectiva.
|
 |
| 1900 ca. L'Albi (les Garrigues). Foto d'autor desconegut, (MDC-AFCEC). Detall de la creu gòtica del poble, destruïda al 1936, emplaçada fora muralla, al camí de Vilanova de Prades. |
