1980 ca. Sínia a la Secla del Cap de Pinyana, Alcanís de Rosselló.
dins Pagesia, Indústria i Món Rural (VIII Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local), Alguaire, 2013 (enllaç).
1878. Lo Canal de Pinyana.
«Revista de Lérida», núm. 50. de 15 de desembre (FPIEI).
La casa de Lleida, amb l'escut de la ciutat, marcava lo domini lleidatà sobre lo canal, a la sortida de la mina de la presa a on se n'iniciava lo recorregut. L'indret era imponent i majestuós, segons que es recull en el castellà obligat i diglòssic d'aquell segle XIX: «aquellos colosales jigantes de piedra, incomunicados hoy por la corriente del río, estuvieron unidos con el tiempo por medio de un antiquísimo puente», les restes del qual encara podien contemplar-s'hi. A cada costat de riu i de pont, els convents «que en las dos alturas existían, de frailes en el opuesto a la acequia, y de monjas de Santa Ana al lado de una ermita de este nombre». No trobo, de moment, ressenya d'aquests convents.
La Serra Roja i la Serra Blanca, «que se denominan así por su diferente aspecto», juntament amb l'ermita de Sant Salvador, presidien aquell indret feréstec a on segles enrere s'hi començà a excavar lo canal.
1878. Lo Canal de Pinyana.
«Revista de Lérida», núm. 50. de 15 de desembre (FPIEI).
A banda dels usos agrícoles i fariners, lo canal iniciava també la història de les fàbriques que s'hi aixecarien per aprofitar el corrent de la secla del Mig, «que es la que conduce las aguas potables de que se sirve nuestra ciudad» des dels temps del governador (espanyol) Blondel fins al dipòsit del Pla de l'Aigua. Ja hi havia en aquell any la fàbrica alguairenca de teixits i la fàbrica de paper rossellonenca.
L'ús de l'aigua com a força motriu a les fàbriques començava a preocupar les autoritats, per tal que no n'afectés la qualitat, atès que era la via principal per abastir d'aigua potable tots los pobles pels quals transitava i fins a Lleida. L'autor de l'article, Antoni Abadal i Grau, hi proposa la solució d'agafar l'aigua potable de la secla del Cap, sense indústries i més neta i clara. Només el fet d'haver-ho proposat ja ens indica la greu preocupació per la potabilitat, «sin que se traduzca esto por falta de simpatías a la naciente industria».
1924. Fàbrica de la Mata, Alguaire,
(enllaç).
Almenar, Molí fariner del segle XVI,
2013 (enllaç).
.jpg)
Fàbrica de paper de Rosselló, (enllaç).
La primera foto mostra lo fundador de l'empresa, Pere Alier Vidal, cap al 1876, sobre el cavall davant l'entrada. L'altra mostra lo mateix indret al 1924, uns cinquanta anys després.