1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«El carrer Major de Sort. Flux de gent entre ribes de botigues. A la dreta, els porxos de la casa del general Josep Moragues, aquell que cantà, dramàticament, Àngel Guimerà». Afegeix més endavant l'autor: «Del carrer Major vers ponent, és a dir, cap a la costa, s'enfilen carrerons menuts... Inferior als 2.000 habitants Sort manté, amb tot, un petit mercat secundari, i és previsible que el turisme augmenti l'aspecte comercial modern que es va ensenyorint de la població». Només que ningú no s'esperava aquest excés, ei, a parer meu.
«Josep Moragues, gran general, combaté contra les tropes de Felip V. Empresonada la seva família, el general-guerriller aconseguí d'alliberar-los de Balaguer. La Conca de Tremp va veure la seva derrota, en girar-se-li en contra no solament els botiflers, sinó els sometents. Finalment, aquell home que recorria la muntanya va proposar de capitular a la Seu d'Urgell el 1713. Però les condicions que els seus capturadors acceptaren de moment, no foren respectades... Això el va empènyer a tornar a la lluita: el 1714 el trobem als volts de Ripoll i Bagà. Arribada la repressió felipista, Moragues i alguns altres compromesos més intentaren de fugir a Mallorca, però foren detinguts el 1715, ajusticiats i esquarterats. El cap de Josep Moragues fou exposat en una gàbia al portal de mar, a Barcelona, i hi restà fins al 1727. Àngel Guimerà li dedicà un poema contundent, aflamat i macabre».
|