 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Ha canviat Tremp. S'ha fet més oberta i senyorívola. El 1787 tenia 1.200 habitants, el 1940 uns 3.000, i avui en té vora 5.000... Tremp conserva torres de l'antic clos emmurallat, i l'eixample ha estat fet amb gust i visió. L'Avinguda Pearson, una de les artèries més grans de la ciutat, indica ben bé fins a quin punt aquestes terres estan agraïdes al propulsor de les obres hidroelèctriques de la primera conca fluvial que fou aprofitada a Catalunya». Agraïdes de res: encara avui s'han d'acabar les obres dels regs promesos.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Restes del clos emmurallat a Tremp, vora la parroquial. La torre rodona recorda les torres de guaita de la costa de llevant i de la mateixa Costa Brava».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Temps d'Alpines, 4-L, Dyane 6 i 600.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Tremp. La llum juga a les fulles dels plàtans aquest matí, a l'hora prima d'un mercat somort. La creu gòtica afegeix història, i els poals, omplint-se a la font, perpetuen una tradició vilatana».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall de la creu gòtica trempolina.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Tremp. Detall de la font de la plaça.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Els altius conjunts dels pobles del Pallars Jussà. Talarn i, al peu de la muntanya, el braç d'aigua que forma l'aviament lateral del pantà de Sant Antoni, violen i bramador».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Talarn. Vista del poble enturonat.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall del salt d'aigua del pantà de Sant Antoni de Susterris. «El nom de Sant Antoni prové de l'ermita que hi havia al terme de Talarn, en terreny inundat avui, i partida coneguda per Susterris. Diuen que el dimoni temptà Sant Antoni i li féu acceptar una juguesca sobre qui saltaria més lluny, des d'un penys-segat. La llegenda aclareix que el diable es proposava de fer que el sant s'esberlés la closca. Però en comptes dels vint metres aproximadament que proposava de marca el dimoni, sant Antoni en saltà uns quatre-cents aigua amunt del rium deixà burlat el banyeta, com cal que sigui. En memòria d'aquesta gesta olímpica de Sant Antoni hom edificà una ermita, ermita que no fou salvada de la posterior inundació». Per obra i gràcia d'en Pearson i La Canadenca. «Damunt l'ermita de Sant Antoni, o de Susterris, hi ha 80 metres d'aigua i famílies senceres, generacions de peixos mandrosos».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Un barranc entre la Pobla i Salàs de Pallars. L'embassament de Sant Antoni al fons, rera el pont del ferrocarril. Els primers estreps del Boumort al font de tot».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont del ferrocarril de la Pobla.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Interior de l'església d'Aramunt, amb la volta enrunada, deixant només l'escenari del presbiteri més o menys intacte. Només saltamarges i caçadors visiten les restes esbaldregades del vell poble».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall del presbiteri de l'antiga església d'Aramunt. «Els vells del barri alt -són tres- que viuen a les cases ensota del portal ens diuen que l'església fa més de 800 anys que és feta, i hom diria que per llur edat la van veure construir. El que recorden, però, és quan va caure, amb un gran espetec, fa uns quinze anys. 'Va ser una gessalada (una esllavissada de terra gipsosa). Per això les voliven traure, les campanes'. Però no les han tretes».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«La Pobla de Segur, presa des del nord-est, arran del Flamicell, el qual s'escola per l'arbreda del mig. Enllà de la població, per llevant, baixarà la Noguera Pallaresa».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall magnífic de la Pobla de Segur de començament dels 70s sobre el barranc del Flamicell.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Collegats té una bellesa bàrbara i exerceix una atracció especial. La Pallaresa s'hi escola fressosa, i hom pot passar a la riba esquerra deixant la carretera per aquest pont penjat».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall de Josep Vallverdú, l'homenot de les Garrigues, suspès sobre el vell pont de fusta de Collegats. Al fons, l'antiga carretera.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Santa Maria de Gerri de la Sal, antiquíssim monestir benedictí. Avui dia sense habitants, té al costat el cementiri de la població. La perspectiva permet de veure les salines del sud».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«El monestir. molt refet i toquejat, conserva, però, traces prou visibles del seu esquema romànic, tant per la façana com per la paret meridional, que dóna al cementiri... Un dels trets més bells del monestir és el seu campanar de cadireta de tres pisos».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall esplèndid de les salines del sud de la població de Gerri. S'hi aprecia una primitiva canalització de l'aigua salina en una canal de trons elevats per repartir-la entre les parcel·les. La caseta servia per recollir-ne la producció.
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Hi ha una font salinosa que neix al nord del poble i una banqueta de fusta, primitiva, una canal excavada en troncs, que, enganxada al mur de la carretera, condueix l'aigua. L'aigua va a uns safareigs irregulars i d'allà baixa a distribuir-se pels tolls i les arcavotes, que són els dipòsits de cada família, poc o molt rectangulars. L'aigua surt amb una forta concentració salina i hom la deixa evaporar... Quan la sal ha restat al fons de les eres cal treure-la'n, i això és fet mitjançant unes aixades. És feina no apta per a persones de pell delicada, per tal com la sal irrita enormement el cutis i pot produir-hi clivelles molestes».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«L'antiquíssim pont de Gerri de la Sal, damunt la Pallaresa. A mig aire de la riba dreta hom veu la conducció en fusta que mena l'aigua de la font salada a les darreres salines, aigües avall del poble».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Tornafort i Malmercat són dos pobles situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa entre Gerri i Sort. El torrent de Soriguera s'hi ajunta sota mateix de la passera».
|
 |
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«A vegades els torrents d'aquest costat esquerre baixen en valls, amples, i indiquen, per la quantitat de codines dipositades, que hi ha temporades que arrosseguen allaus de pedra. Els pobles prenen tots uns noms tots eufònics, que semblen talment arrencats dels llibres costumistes i de les comèdies rurals: Malmercat, Tornafort, Montardit. Hom comença a veure, prop del riu, els prats i els cavalls. La profusió de nogueres és colossal en alguns indrets. I les salenques o gatells creixen a voltes quasi al mig de l'aigua».
|
