QUINA LA FEM?: [977] El feréstec llevant del Montsec d'Àger

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Uns cards, ja assecats i buits, esperen una ventada que se'ls emporti, que esborri el rastre del passat estiu i comenci la regeneració primaveral. De moment, aquest matí de febrer s'enceta geladet, però amb la companyia del solet i del desnivell a poc a poc anem entrant en caloreta. Sortim des de l'Ametlla de Montsec, cap als 600 metres, i enfilem cap al Pas de l'Osca, a 1350.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.
Per culpa de les darreres fredorades, no hi ha encara cap indici de primavera. La natura se'ns mostra calma, reposada, inert, a l'espera de la nova saba que l'haurà de desvetllar.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.
La pujada per la canal de l'Osca és meravellant: un antic camí de bast o ferradura, o sigui, per on només transitaven animals carregats, però no carros ni carretes. El bast era l'aubarda curta que portaven matxos i rucs. Fa milers d'anys que l'home hi puja per comerciar, per traslladar-se, per migrar. La darrera gran gentada que hi transità fou l'any 1912, quan molts treballadors vinguts de la plana, de Catalunya, i del país veí, es dirigien cap a les obres del pantà de Sant Antoni a Tremp, i els Terradets estaven en construcció per part de La Canadenca. Avui hi pugem per pur plaer de recordar-ho.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.
Ben segur que el nom del pas es deu a una semblança popular amb un ganivet oscat o mossat. El topònim d'Osca no és infreqüent i el DIEC el dóna com a mot comú, sinònim de pas estret i acinglerat en una serra. Per tant, el Pas de l'Osca és una expressió redundant: el pas del pas.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.
Encarem el tram final de l'ascensió, amb l'Osca ben marcada a dalt de l'hortizó. Aquest pas és una de les mil·lenàries grans collades de trànsit entre la Vall d'Àger i la Conca de Tremp. Fins a Àger, en els reculats temps de Nostre Senyor, hi arribava la via romana, de la qual encara en resta un bon bocí al port. No és gens estrany, doncs, que calgués bones connexions amb el nord i el Pirineu a través de la paret vertical del Montsec.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.
Arribant al capdamunt, ens trobem la neu caiguda durant la setmana, que ens acompanyarà al llarg de tota la cresta. El nostre savi etimòleg Joan Coromines no escriu Montsec d'Ares, sinó que en fa aquesta descripció:

«Serra del Pre-Pirineu que marca el límit geogràfic i històric entre els Pirineus (Pallars Jussà) i la Depressió de la Noguera. El sector central de la serralada és anomenat Montsec d'Àger i comprèn la zona entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. El sector de llevant és anomenat el Montsec de Rúbies i comprèn la zona entre el congost de Terradets (Noguera Pallaresa) i la Serra de Comiols. El sector de ponent és anomenat el Montsec de l'Estall (o serra de Montgai) i comprèn la zona entre la Noguera Ribagorçana i les valls de Tolba i Benavarri». Potser, doncs, no és del tot encertada la sinècdoque: el Montsec d'Ares només és la part més occidental del Montsec central. M'agradaria conèixer quan va sorgir la denominació d'Ares i repensar si pagaria la pena recuperar l'expressió Montser d'Àger. La semblança dels topònims Àger i Ares, la proximitat del coll d'Ares al famós Mont-rebei o el més fàcil accés i les activitats esportives que s'hi fan, en degueren afavorir el canvi de nom de la part pel tot.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.
L'esmorzar just al Pas de l'Osca.
La travessa és dureta, tant per l'ascensió com per l'agrest cresta, entre matolls, arbres i rocam. Però val la pena per la varietat vegetal que hi trobem: pi al solell, alzinar, arboç i espècies mediterrànies; i a l'obac, roure i alguns faigs i tot!

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Ara bé, allò més espectacular són les vistes a banda i banda de carena...

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

...al sud, el pantà de Camarasa...

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

..al nord, la Conca de Tremp i el pantà de Terradets, amb tota la rastellera de cims del Pirineu nevat a l'horitzó. Extasiats davant l'immens Pirineu, escrutant-ne els topants: des del Mont Perdut a ponent, fins al Cadí a orient.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Sense oblidar les immenses parets geològiques del Montsec, entre les quals pugem i baixem, i que l'Eloi, el nostre geòleg preferit, s'encarrega d'il·lustrar.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

El Serrat de Fontfreda, des del Pas de l'Osca a l'oest fins al Pas d'Emílio, per on baixarem.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Tota la cresta nevadeta, cosa que li confereix una sensació i una llum especials.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

La fageda centenària d'aquest racó de Montsec:

«La serra del Montsec està poblada d’alzines, roures i pins, una vegetació ben mediterrània. Trobar-hi un faig hauria de ser tota una raresa, però aquesta excepció existeix. Es tracta del serrat de Fontfreda, al terme de Castell de Mur, al límit entre la Noguera i el Pallars. Aquest paratge remot acull una fageda històrica, amb alguns arbres que han arribat a viure fins a 300 anys. L’ambient humit del serrat de Fontfreda contrasta amb la sequedat de la resta del Montsec d’Ares. No és casualitat que aquests faigs hi sobrevisquin. Es troben en una zona obaga, encarada al nord, fet que ha permès conservar la humitat que necessita aquesta espècie. A més, el paratge es troba en un lloc reclòs i de difícil accés, de manera que el bosc s’ha conservat intacte des de temps immemorials.

Per superar els segles i els seus canvis climàtics, però, els faigs del serrat de Fontfreda han hagut d’adaptar-se genèticament. Les seves fulles són molt diferents que les d’altres exemplars de la seva espècie que viuen en climes més benèfics. Els estomes encarregats de fer la fotosíntesi estan oberts molts més estona que no els de la resta de plantes. D’aquesta manera, poden xuclar durant més estona l’escassa aigua que hi ha a l’ambient, intercanviant-la per diòxid de carboni.

Això també ha fet que, tot i la seva edat, aquests faigs siguin menys alts que altres de la mateixa espècie. No són, però, menys monumentals, ja que els seus troncs poden arribar a fer tres metres de perímetre. Com que fan tanta ombra, dificulten molt que creixin altres plantes al sotabosc. Aquest fet empobreix els sòls, tot i que el faig no necessita, afortunadament, xuclar una gran quantitat de nutrients a través de les arrels.

Tot i ser una raresa, la fageda del serrat de Fontfreda no compta amb cap tipus de protecció... Ni tan sols s’ha reconegut cap dels seus exemplars com a arbre monumental d’interès nacional, tot i que a la llista oficial n’hi figuren cinc més d’altres racons del Montsec» (de laxarxa.com).

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

El Tossal de la Cova dels Pobres (1418 m) és la part més alta del serrat. Les vistes a banda i banda són gairebé inefables. Aquesta cresta és prou abrupta i de ben segur la menys transitada del Montsec, entremig d'un senderoi ple de carrasques, boix i rocam: un espai gairebé verge, amb la suau remor del vent d'avui, que acompanya la nostra vista per sobre de la blancor nevada del bosc.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Continuem el constant puja-i-baixa de la cresta com una sendera suspesa del cel per al gaudi sensorial. Una experiència metafísica, només lligada al món terrenal per la conversa mundanal i la companyia necessària dels caminaires.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

La fila sempre indica que el pas no és fàcil, encara menys entre el fru-fru de la neu trepitjada. No n'ensenyarem les relliscades.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

La següent collada, la del Raset del Pas Gran, a 1388 m, és ja més ampla i pelada. Aviat guaitarem sobre la Roca Regina de Terradets. Al fons del fons, el Cadí nevat.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

El blanc i negre ens vol transportar a l'època medieval, als temps del vescomte Arnau Mir de Tost, senyor de les terres a banda i banda del Montsec. Des dels seus castells de Llordà i de Mur, a la foto, s'aventurà a l'expulsió dels sarraïns de l'altra banda del Montsec i dels Terradets, des de la vall del Sió fins al Montsec de l'Estall. Aconseguí el domini definitiu de la vall d'Àger al 1048, que des del 1036 hagué de reconquerir un parell de vegades. Els sarraïns no volien deixar escapar el domini d'una vall tan estratègica. Allà hi construí un veritable estat feudal, amb el domini del poder militar i de l'eclesiàstic, que aconseguí desvincular del bisbe de la Seu. La mort sense descendència masculina va frustrar la creació d'un nou gran comtat al sud del Montsec. Al segle següent, Ermengol VI i Ramon Berenguer IV, eixamplarien l'Urgell històric cap a la plana urgellenca, i deixarien el Pallars tancat per sempre més al peu del Pirineu.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XII) que representa l'acte de vassallatge d'Arnau Mir de Tost, vescomte, a son senyor feudal, el comte Ermengol II d'Urgell en el moment del ritual de la inmixitio manum: el vasssall col·locava ses mans plegades en posició resant entre les de son senyor i proclamava em faig el vostre home. El senyor tancava les mans sobre les del vassall en senyal d'acceptació i el besava (òscul) a la boca.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

La Canal dels Teixos ens talla el pas i ens cal perdre nivell sempre sota la paret de la cresta. Superats alguns petits passos, s'arriba al replà del Raset dels Teixos (1378 m).

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Hi recuperem la vista de la Roca Regina i del Barranc del Bosc, amb la fageda centenària que hi ha persistit, aïllada de qualsevol manifasseig humà.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

El Serrat de Fontfreda encara segueix fins a la canal del Pas de la Roca Llisa, últim baixant abans de topar amb la paret dels Terradets, de 500 m. de caient, tallada durant mil·lenis per les aigües de la Pallaresa, i que separa aquest Montsec central del de llevant, el Montsec de Rúbies, davant nostre.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

La tradicional foto de família del GEST belianenc de cada sortida, avui sense els fotògrafs. Coses del directe. Tornem cap al Pas d'Emílio, on una enorme fita ens indica el camí, per dir-ne d'alguna manera, de descens: la Canal de Coscolla, a 1335 m, l'inici d'una esplèndida tartera de prop de 400 m per on ens deixarem lliscar. Abans, però, l'última mirada de l'Eloi al seu estimat Turbó. A veure quan surt publicada la guia que n'està preparant!

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Tartera avall, anem en dansa, mai tan ben dit, amb algunes tendres parelles de ball. La baixada és dreta i, clavant talons, llisquem de pressa de pressa, com sobre gel. Algunes pedres rodolen avall, cal vigilar els turmells. Les culades són freqüents, però gens perilloses: el cul el tenim a tocar de terra.

2015. Montsec d'Ares. Canal de l'Osca i Serrat de Fontfreda.

Acabada la Canal de Coscolla, retrobem la pista, on dinem: primer plat mentre corren les bótes, postres, coca de vidre, cafè o tallat i copeta! I recordeu, caminaires: al febrer, set capes heu de menester.