 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Durant la construcció del Canal de Seròs, l'empresa promotora, dita popularment la Canadiense o la Canadenca, va decidir de construir un embassament regulador, del qual en surt l'anomenat canal inferior fins al seu acabament al salt d'Aitona. El pantà ocupa la vall del Secà, de la Valleta, i d'Utxesa. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Aquestes fotografies són classificades a l'Arxiu Nacional de Catalunya sense autor i amb la descripció embassament de Lleida i origen del Canal de Seròs. Òbviament es tracta d'un error, ja que a Lleida el canal naix a la presa de la Mitjana. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Un funcional i curiós pont de barques. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Una barca per a la inspecció de les obres del pantà. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià. Detall de la barca i dels passatgers. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Una imatge de la barca al pantà. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià. En el detall de la fotografia, s'aprecia més bé l'enginyer que és passejat. Tot i que la foto no és prou clara, el passatger ben bé podria ésser el mateix Dr. Pearson, per la semblança amb altres fotos que ens n'han pervingut de la seua estada en terres lleidatanes. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Imatge general del pantà, construït en poc més d'un any. S'hi feren tres preses de terra: 1) la del Secà, de 288 m de llargada per 18 d'alçada; 2) la de la Valleta, de 270 per 14; i 3) de 400 per 28, que és la pròpiament dita d'Utxesa. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). La superfície del pantà és de més de 240 ha. i té un perímetre aproximat d'uns 20 km, actualment molt recomanables per al passeig, ja que la zona s'ha convertit en un important hàbitat natural. A diferència de l'àrida estepa de fa cent anys que s'aprecia en les imatges. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Un talús dels tres que conformen l'embassament. Al fons, les cases dels operaris. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). A dins l'aigua una torre inundada, potser un punt de medició del nivell en el moment de construcció del talús. |
 |
| 1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC). Des del 1990 el pantà és considerat Reserva Natural de Fauna Salvatge, havent esdevingut una zona humida de primera importància per a les aus migratòries. Si més no, això és un retorn (parcial) al territori dels beneficis de l'obra per a l'empresa d'aleshores, les elèctriques propietàries al llarg del segle XX i fins a l'actual, i els successius governs (espanyols). |
 |
| 1913-14. Pantà d'Utxesa, Segrià. Una altra imatge d'un talús de terra de la presa, ací encara per omplir. |
 |
| 1913-14. Pantà d'Utxesa, Segrià. La maquinària pesant que la Canadenca féu servir des del Pirineu a la plana lleidatana: una espectacular excavadora a vapor per al forniment del talús muntada sobre ralls per permetre'n la mobilitat al llarg del talús. |
