 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
La
primera vista aèria de la capital. Guesdon i Clifford van buscar la
perspectiva oposada a la tradicional vista des de Montjuïc, amb un
resultat espectacular: l'antic i secular sky-line d'una ciutat que
comença a transformar-se per mitjà del fum dels trens tot just arribats,
del fum dels vapors en un port encara ple de veles... i del fum incessant de les màquines de vapor a les fàbriques de la falda de Montjuïc i de Sants. |
Us heu preguntat mai, benvolguts xics i xiques lectors, com foren possibles a mitjan segle XIX imatges aèries com aquestes de la ciutat de Barcelona?
Alfred Guesdon (1808-1876) era un arquitecte gavatxo, però sobretot fou un apassionat de les noves tècniques de reproducció litogràfica al seu temps. Va treballar per a la revista de pompós nom «La Illustration, Journal Universel» de París. La precisió exacta de les seues reproduccions «aèries» de ciutats europees era aconseguida per mitjà de les últimes tecnologies conegudes: el globus aerostàtic i la fotografia incipient.
No coneixem el nom de l’intrèpid pilot de l’aparell
volador; en canvi, es creu que el fotògraf que el va acompanyar en els vols
a la recerca de la perspectiva urbana des del cel de diverses ciutats
peninsulars des de 1853 fou el gal·lès Clifford, un pioner de la fotografia
establert a la capital del nostre estimat país veí, consagrat com el primer fotògraf de Catalunya per mor del viatge que hi féu en el seguici reial d'Isabel II. El moviment imaginablement
incessant del globus combinat amb el llarg temps requerit d’exposició fotogràfica
no permetia de traure imatges netes.
En aterrar de nou, llavors hi entrava la
mà de Guesdon per redibuixar-les, detallar-les i litografiar-les. Sobre la
mostra fotogràfica mal fargada, l’ull i la mà de l’arquitecte recomponia i abellia
unes vistes mai, mai vistes, amb perdó de la redundància necessària. A més, la
tècnica de la litografia, basada en l’estampació amb pedres impregnades de
tintes greixoses, comportava un treball successiu amb els diferents tints, de
fins a set, vuit i deu vegades d’estampació sobre el mateix paper dibuixat. Tot
plegat, una meravella tècnica de la segona meitat del segle XIX, en combinació
de globus, foto i impressió litogràfica per aconseguir un dels somnis més perseguits de la humanitat, fins aleshores només possible des de les elevacions de terreny: veure el món a vista d'ocell.
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall
ampliat de Montjuïc, sense ronda litoral, ni port, ni cementiri ni zona
franca. Darrere, el far de la torre del Llobregat senyorejant-ne el
delta, quan encara mereixia aquest nom, com escrigué Aribau: «E veig del
Llobregat la platja serpentina». |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
L'aleshores nova ratlla verda de la Rambla ben dibuixada fins al mar, i el front marítim encara amb la muralla de mar fins a les drassanes. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall
ampliat de la Rambla des de Santa Mònica fins a la plaça del Teatre
Principal. De Rambles enllà, la revolució industrial ha conquerit la
ciutat fins a la falda pelada de Montjuïc. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
La ciutat Vella de Rambles ençà, amb les siluetes de l'Església del Pi, de la Catedral, de Sant Just i Sant Pastor, la cúpula rodona del palau de la Generalitat, i de Santa Maria del Mar en primer terme. Ací i allà, destaquen les torres que se solien fer en aquella densa ciutat per estirar la casa amunt. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall ampliat de la Catedral, de la cúpula del palau de la Generalitat i de l'Església del Pi. La part més enfosquida correspon a l'ombra d'un núvol, reflex del volgut detallisme fotogràfic de l'autor. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de Santa Maria del Mar, del Pla de Palau i d'una punta del nou parc de la Ciutadella, a tocar de la primera estació de ferrocarril de la ciutat. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall
de la densa ciutat vella, amb l'obertura recent a tocar de la Rambla,
en l'antic solar del convent de caputxins de Santa Madrona, de la Plaça
Reial. El campanar de la basílica de la Mercè a prop de la muralla de mar, i en primer terme la plaça de Pla de Palau. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall
de la imponent Porta de Mar, amb les dos obertures que tenia, i de la primitiva Estació de França, amb les provisions de fusta per a les calderes de les màquines, i un tren sortint de l'estació per sobre del pont de l'antic fossat. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall del tràfec del port, ple de velers i de pescadors. |
 |
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon (1808-1876).
«L'Espagne à vol d'oiseau», Hauser y Delarue, 1853.
Detall de la Plaça del Pla de Palau. |
