[1395] Venini: Barcelono (esperanto)

Anys 1910-1920. Barcelono. Placo de Hispanujo fotballudo.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
Les quatre barres projectades al cel de Montjuïc en forma de columnes jòniques foren aixecades per Puig i Cadafalch al 1919. Això ens dóna idea aprox de la datació de l'edició postal en esperanto sense numeració cap als anys 1920, mentre que l'edició numerada sembla que fou fruit de l'impuls que el congrés esperantista de Barcelona al 1909 va esperonar els incondicionals de la nova llengua universal.

Aquest congrés mundial fou presidit poc després de la sanguinolenta repressió militar de la Setmana Tràgica per rei (espanyol) Alfons XIII, que hi condecorà el Dr. Zamenhof. L'article da la Viquipèdia ho explica així:

La 5-a Universala Kongreso okazis en Barcelono, Hispanio, en 1909 sub la nomo la V-a Tutmonda Kongreso de Esperanto. 1287 partoprenantoj el 32 landoj ĉeestis kaj Frederic Pujulà i Vallès estis la Prezidanto. Rimarkinde, Reĝo Alfonso XIII de Hispanio ĉeestis kaj montris sian subtenon de la lingvo. Tie la reĝo renkontis D-ro Zamenhof kaj donis al li la titolon de Comendador de la Orden de Isabel la Católica (Komandanto de la Ordeno de "Izabel la Katolika") kaj post tio la registaro oficiale permesis ke oni instruu Esperanton en la oficialaj lernejoj, komencanta kun la Centrala Universitato de Madrido. Krome, la kongreso ankaŭ havis iom da naciista sento ĉar partoprenis pluraj anarkistaj, komunistaj kaj republikaj Esperantistoj. Nelonge antaŭe, lokaj maldekstristaj Esperantistoj inkluziviĝis en 'La Tragika Semajno', sanga ribelo en Barcelono sufokita de la armeo, kun pli ol cent mortintoj, dekoj da bruligitaj preĝejoj kaj miloj da arestitoj. Ties partoprenado en tiu konflikto estis reprezentata en la kataluna filmo "Ciutat cremada” (1976).

Anys 1910-1920. Barcelono. Placo de la Paco.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto. 
Encara es troba a faltar un estudi de les edicions postals d'aquest fotògraf, i de la seua biografia completa. No queda gens clara la numeració de les postals de les seues diferents sèries editades.  

Anys 1910-1920. Barcelono. Vagonarkaltejo de'l Promenejo Gracia.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto. 
 El baixador de ferrocarril del Passeig de Gràcia, llavors de superfície, amb els taxis (de cavalls) a la vora. Aquesta edició probablement es degué fer a resultes del Congrés esperantista de 1909.

Anys 1910-1920. Barcelono. Palaco de Justeco.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto. 

Anys 1910-1920. Barcelono. Malsanulejo de Sankto Paolo.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto. 

Anys 1910-1920. Barcelono. Generala Vidajo de l' Monto Tibidabo.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
L'any de circulació, 1914, ens acosta l'edició numerada en esperanto cap als primers anys d'aquest segon decenni del segle XX.

Anys 1910-1920. Barcelono. Placo de Unquinaona.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
La cruïlla de la plaça amb els tramvies circulant i els taxis, ja automòbils, esperant a la parada.

Anys 1910-1920. Barcelono. Boqueria Ebeno (strato).
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
La Rambla i tot son ambient d'època al davant del mercat de la Boqueria.

Anys 1910-1920. Barcelono. Placo de Hispanujo.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
Els tramvies tombaven en rodó a la rotonda de la plaça per tornar a encarar la Gran Via de les Corts Catalanes.

Anys 1910-1920. Barcelono. Rondstrato Universitato.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.

Anys 1910-1920. Barcelono. Parko de Montjuïc. Detalo kuj parta vidajode la urbo.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
Les columnes daten les postals 71 i ss. després de 1919.

Anys 1910-1920. Barcelono. Strato Corts (Grandkorso) krucigo kun la Passeig de Gràcia.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
Alguns tramvies tenien seients de terrassa. 

Anys 1910-1920. Barcelono. Sankta Familia Pregejo (internbildo).
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.

Anys 1910-1920. Barcelono. Promeneio de Sankta Johano. Pregejo de la Saleses.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.

Anys 1910-1920. Barcelono. Hospitalo de Sankta Paúlo (cefa fasado).
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.

Anys 1910-1920. Barcelono. Promeneio de Sankta Johano.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
Tant de bo puguem tornar a veure el passeig així de buit de vehicles. Voldrà dir que alguna cosa d'aquell món millor que varen somiar molts esperantistes s'haurà acomplert. Però no sembla que anem cap a aquesta direcció.

Anys 1910-1920. Barcelono. Haveno. Mara Stacidomo. Alveno de la transatlanta sipo Princino Mafalda.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
Esplèndida vista del port, amb el primer nou moll del segle XX recent estrenat al darrere. 

Anys 1910-1920. Barcelono. Triunfa Arko.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
L'Arc de Triomf de Sant Joan només envoltat de vianant i carros de cavalls. 

Anys 1910-1920. Barcelono. Sarrià. Placo Prat de la Riba.
Edició postal de Jorge Venini, bilingüe amb esperanto.
L'església i la plaça de l'antiga vila sarrianenca ben animada. 

 [1392] Records de BCN, per Venini

[1394] La Palamós siscentista de Borsano

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Antonio Borsano.
L'istme on s'assentava la vila vella, amb la ciutadella a Sa Punta.

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Ambrosio Borsano fou un enginyer militar milanès que visqué al segle XVII. Llavors el Ducat de Milà era una possessió dels nostres estimats veïns de l'oest. Així doncs, des del 1648 treballà al servei de la corona espanyola, intervingué en la guerra de Portugal (1660) i fou incorporat a l'exèrcit que ocupava Catalunya (1672) després de la Guerra dels Segadors. La seua principal tasca fou l'elaboració de plànols de les diverses places fortes que calia atacar o mantindre. La cartografia s'havia convertit en aquells segles en una de les principals armes auxiliars de l'art (de la masculina i nobiliària casta governant) de guerrejar.  

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
«...a siete leguas de Hostalric se halla la Plaza de Palamós, que está situada a la orilla de la mar. Tiene la villa sus murallas a la antigua y fuera della a la parte de tierra... hay dos baluartes con su foso...»

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
«...a la parte de levante, tiene una Ciudadela irregular, formada de tres baluartes y otros dos medios; en el tercero más alto... la punta de la península... domina la villa. Esta península está rodeada de 3 lados de la mar... El Puerto lo tienen casi todo perdido, que si no lo remedian no podrá parar ninguna embarcación».

Sobre la part continental: «A la parte de tierra tiene muchas viñas, campos, bosques de encinas, robles y de pinos».

A la costa, «tiene muchas calas para desembarcar artillería y la mayor es la Cala de Sant Feliu de Guíxols, que está así a poniente a dos leguas de Palamós, donde se suelen hacer los almagacenes de trigo y cebada para proveher al ejército a la parte norte de Gerona... La villa sudicha de Sant Feliu de Guíxols está amurallada, pero no muy fuerte, sin terraplenes».

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
La vila fortificada de Palamós, amb el raval (I) del Port (H). La muralla (L) envoltava la població, que tapava l'entrada a la península. A la part meridional, destacava l'església parroquial. A la part de terra, s'hi recomana un reforçar de baluards:«fortificación que se ha de hacer» (S). A la part nord de la vila, l'Hospital (O) i el baluard de Sant Joan (P).

De la porta de terra (M) de la vila, al baluard del mig, partien dos camins en direccions oposades, el de Sant Joan (T) i el de Calonge (V). A l'altra banda, hi havia a porta de la vila (K) que donava al raval i enllaçava amb el port i la ciutadella. 

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
El castell de la ciutadella és «muy antiguo y de muchas centurias de años, que antiguamente se llamaba Castillo del Albrigs, que en él está fundado un convento de religiosos de la Orden de San Benito». No aconsegueixo trobar referències del nom antic del castell, potser simplement se'n deia castell de l'abric, per tal com feia de protecció del port. 
«Passada la costa de Pineda, a una legua de la Val de Aro, se halla unos campos de la Selva que están en terreno muy llano  y muy abundante de todo, puede campear un ejército donde quisera, siendo en qualquiera parte rico en forraxes, leñas y agua...» i tot això a només dos llegües de Girona.

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Detall del Port i del moll, sota del raval de pescadors (I) i magatzems. L'esquerpa i elevada costa de Sa Punta conferia a la ciutadella un emplaçament immillorable per a la defensa de la badia. A l'extrem, el molí de vent (A) de què disposava la població. 

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Referències a llocs propers,  vistos sempre des de la perspectiva militar: Torroella de Montgrí, amb bons recursos però «alguna poca de agua, pero alrededor hay muchos lugares muy ricos de pozos»; els plans de Gualba, «donde hay dos molinos, que es tierra muy abundante de agua que sale del río»;  i la vila de Foixà, «que se puede en aquellos campos hacer qualquier plaza de armas...»

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
El molí de vent (A) al costat de la ciutadella defensiva o Fort de Sant Agustí (C), dins de la qual hi havia l'edifici de l'antic convent de Sant Agustí (E). Davant de mar, la ciutadella tenia una torre de guàrdia (B). S'accedia al port i a la vila per la porta (D) entre els bastions fortificats.

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Seguint en direcció nord, Bellcaire, «teniendo la sequia de los molinos que es muy abundante de agua... además este terreno es muy rico de viñas y de arroz», i un poc més amunt Albons i Vilademat.

[1349] Palamós, 1711