[753] Electus ut cedri

2014. A Penya Muntanyesa, L'Aínsa. 
GEST. Grup Excursionista Serra del Tallat, Belianes.
Desconec si el nostre ínclit poeta pujà mai al Pirineu. Igual que en els penya-segats mallorquins, hi hauria trobat aquests anònims pins emergents del rocam i les pedres, elegits com el cedre, que hi viuen i hi moren lluitant contra el torb, el llamp, la neu i les tempestes. Per a prendre'n patró per al constant combat diari contra tribulacions i baixeses de la nostra ànima humana.

LO PI DE FORMENTOR 

Miquel Costa i Llobera
Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922 

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer. 

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar. 

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam. 

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel. 

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit. 

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera reial. 

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort! 

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals. 

(1875) 

[749] Deu hores de turboneig

[752] Andorra, viatge al 1964

1964. Andorra.
L'antiga benzinera al Port d'Envalira, amb un Gordini en primer terme i una mena de Cadillac repostant.

1964. Andorra.
La frontera al pont del Pas de la Casa, que llavors començava a créixer.

1964. Andorra.
Imatge de Canilllo, amb l'antic molí a tocar del riu.

1964. Andorra.
Vista de Canillo.

1964. Andorra.
Un carrer de Canillo, sense cotxes ni asfaltar.

1964. Andorra.
Santa Eulàlia d'Encamp. 

1964. Andorra.
Cases tradicionals del Pui.

1964. Andorra.
La pesca, una activitat d'oci. La imatge, però, ara no és políticament correcta i encara menys per fer propaganda.

1964. Andorra.
Els vells molins de la Massana.

1964. Andorra.
Sortint del túnel de la Massana, un túnel des d'abans, sense revestiment a les parets.

1964. Andorra.
Multivistes andorranes.

1964. Andorra.
Multivistes andorranes.

1964. Andorra.
L'aleshores llogarret de Pal.

1964. Andorra.
Prat florit a Arinsal.

1964. Andorra.
Sant Julià de Lòria al costat de la Valira.

1964. Andorra.
Sant Julià de Lòria al fons de la vall.

1964. Andorra.
Pasturatge de cavall al circ de Pessons.

[722] Vistes andorranes del segle XX (iv)

[751] Pobles i gent de la Conca de Barberà

1968.  La Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Per la carretera poc transitada, home i ruc avancen, de retorn a casa, tots dos encaboirats en les seves coses. El ruc sembla consubstancial amb els vells: encara veureu, a les entrades del poble [Sarral], els pujadors... on dames, cavallers i avis es plantaven per enfilar-se còmodament a l'animal.»

1968.  La Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Els rucs han dut sempre quatre tipus de càrrega: albarda, bast, sàrries i persones. Sobretot els vells, que així s'estalvien pujades. Hi ha diverses maneres de muntar una ase: si duu sàrries, com en aquesta foto, cal anar encavallat al mig de l'esquena de l'animal; si està albardat, cal anar una mica més cap als lloms, i si no porta res, aleshores... cal anar assegut damunt mateix de les estretes anques del ruc.

1968.  Vallclara, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«En un retomb sobtat del camí que serpenteja lentament vall del Francolí endins,... us sorprèn aquest poblet blanc, lluminós... Diuen que hi hagué un monestir tan enllà com al segle VI... del qual a penes queden restes a la part alta de la població; llegendes a part, el cert és que el poble nasqué al segle XII, després de la Reconquesta.»

1968.  Vallclara, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«No hi ha fressa. Poble endreçat, de vida lenta, a redós de les muntanyes de Prades, on la gent sembla encastada al fris dels dies. El paisatge dels volts és bell, modestament verd i modestament gris, amb pins i camins de terra vermellosa. El Francolí, que neix a tocar mateix del poble, és només un aprenent de riu... d'aigua fresca i transparent; sense empenta, com un infant d'aquells que han après de jugar sols i no fan fressa ni s'embruten.»

1968.  Vimbodí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«De petit hi passava rabent, botant com un llebrer. de jovençà, amb passa airosa, segur de les pròpies forces i d'ésser admirat des de més d'una finestra. Avui l'home travessa el portal amb penes i treballs, i els seus ulls cansats volen aviat defugir la penombra sobtada en què es resol la llum aquí sota.»

1968.  Vimbodí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest jaio ve de la riba del Francolí, que discorre per una barrancada, part de migjorn de la vila. Ha arribat fins a l'hort i hi ha collit dos enciams i dues cebes, tot el pes que pot dur. Però a la família no li ho impedeixen, que faci això; el dia que no pugui fer-ho, la sensació de no poder ésser mínimament útil, de no tenir independència de moviments, el farà consumir-se com un ble sense cera.»

1968.  Vimbodí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest camperol és un tros de pa,... incisiu i vehement... un tipus nerviós, alt, amb un passamuntanyes estrany, que el fa semblar un Sherlock Holmes meridional.» Les baralles de Vimbodí i els monjos pobletans per l'explotació dels béns del bosc són seculars. «Potser aquest home pugnaciós i corretjós és descendent dels qui plantaven cara als del Cistell.»

1968.  L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A l'Espluga tenen dues esglésies. Aquesta, romànica, tan sòbria... ens crida més l'atenció que l'altra, de darreries del barroc, enorme, que tanca la vila per la part de dalt.»

1968.  L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Un sis-cents, matrícula de Barcelona, passa per davant les dones que xafardegen davant la portalada apuntada. «A l'Espluga trobareu una fàbrica de carquinyolis un aporta sí i l'altra també.»

1968.  L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«De la part alta de l'Espluga en diuen Capuig. És un barri lluminós, en coster... Casetes xiques, de pagesos antics, ocupades avui per tota llei de gent, mesclada, gent del país i gent que han vingut a guanyar-s'hi les garrofes...»

1968.  L'Espluga de Francolí, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La costa descendirà en raconades plenes de caràcter, per la meravellosa placeta de Sant Miquel fins a la plaça de les dues esglésies; alguns dels carrerons o travessies, en pronunciat pendent o esglaonades, tenen una barana arran de paret per aferrar-s'hi quan hi ha les pedres llisquents a l'hivern. És bonic de llegir els noms dels carrers, perquè és en aquestes raconades on trobeu vies dedicades a la gent del país: carrer Pons de Cervera, carrer del soldat Joan Amigó i Moles...» Recordeu que llavors encara s'aguantava el franquisme espanyol.

1968.  Vilanova de Prades, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Vilanova de Prades hi ha més carrers en ombra que en sol. És un poble d'atmosfera seca, pedreny, de mal trobar. A l'hivern les nevades de les muntanyes que li donen nom, l'incomuniquen, a temporades. Un airet fi que talla les pedres s'endinsa fins ben entrada la primavera i tot just si els deixa temps de gaudir de l'estiu».

1968.  Vilanova de Prades, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«...la dona... de mans rabassudes que sostenen les dues barres colossals i també la torna, una torna a mida d'un esmorzar. Els dos homes van de negre, apuntalen els peus a terra i amaguen les mans... Un cigarret de mig matí s'encasta als llavis del més magre i jove...»

1968.  Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Des del que fou  castell dels Templers, de Barberà -avui dia molt arruïnat-, dominem, cap al nord, aquest raval originalíssim, en què les cases s'esglaonen en una filera trencada, amb un carrer al davant. Enllà, les terres de conreu, amb la vinya en primavera, de botons esclatants».

1968.  Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A primer terme ens saluda la verdor descarada que s'enfila per damunt de les tanques de pedra...»

1968.  Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Poble ple de flors, alegre, que no ha perdut gaires habitants. Com als censos de començament de segle, són uns set-cents. Sentim unes veus d'homes, que es conviden a crits a fer un 'borromut', que ens afigurem que deu ésser un vermut...»

1968.  Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Allí on la població penja damunt la carretera que la voreja per sota, hi ha la parroquial, que té aquesta portada barroca..., més mesurada, però amb una intenció de rococó insinuada als voltants del rosetó...»

1968.  Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«...abans hi havia hagut un temple romànic: ens ho diu la Mare de Déu amb el Nen a la falda, que procedents del temple antic han estat conservats i col·locats dins l'aurèola ametllada tan típica del romànic, en el timpà semicircular de damunt de la porta. L'església és un una placeta menuda, que té el mirador a migdia, cap al teulat dels cups cooperatius...»

[747] La Conca de Barberà, sucre i vellut

[750] De la cruïlla de la C-1313 a les Tres Carreteres

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Arribant de Barcelona, a l'entrada de Lleida, poc abans del cementiri i de la cruïlla anomenada de les Tres Carreteres, la N-II començava a congregar algunes de les fàbriques  lleidatanes més importants.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la N-II arribant a Lleida, amb l'antiga cruïlla amb la C-1313, actualment C-13. La carretera d'Alcoletge i Balaguer a Lleida acabava en una prominent pujada, on ara hi ha la gran rotonda d'entrada a Lleida, que actualment continua cap al Polígon dels Frares amb un pas elevat. A l'esquerra de tot, la carretera cap als Mangraners. Al centre, pujant per la N-II, els dipòsits de la CAMPSA encara existents i més grans, el canviador del ferrocarril, i la desapareguda fàbrica de la Cros lleidatana a l'esquerra de la N-II. 

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
A l'angle superior dret, la cruïlla de les Tres Carreteres. La de baix és la que puja als Mangraners, la del mig és la N-II al costat de la fàbrica de la Cros i la plataforma del ferrocarril a l'altre costat, i la de dalt és la que portava a la fàbrica Sant Miquel.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la carretera que passava pel costat de la fàbrica Sant Miquel. Aquesta carretera desaparegué quan es féu el Polígon del Segre, el més antic. L'edifici de tres cossos de sota la carretera, és l'estació del Pla de Vilanoveta.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la cruïlla de les Tres Carreteres, al costat del cementiri de la ciutat. Entre la via i la N-II, l'antiga serradora.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de l'antiga fàbrica de la Cros, entre la carretera de Borges i Tarragona, que passava pels Mangraners i la N-II. També tingué un ramal de via que entrava dins la fàbrica.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la CAMPSA a sota, i de l'esplanada de vies del Pla de Vilanoveta, a dalt, amb la plataforma giratòria per canviar l'encarament de les màquines, i l'edifici semicircular que els feia de garatge.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall dels camps de secà que ara ocupa el Polígon dels Frares. A l'esquerra la carretera dels Mangraners, on s'hi veuen els primers edificis d'habitatges socials. A l'angle superior dret, la cruïlla de la N-II amb la carretera d'Alcoletge i Balaguer (abans C-1313, ara C-13). Just al marge de dalt s'aprecia un quadre ple de rodones: són els dipòsits de la CAMPSA.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall més ampliat: a la dreta s'hi observen les dues enormes piscines. Eren dipòsits d'aigua potable, que s'omplien de la 4a sèquia del Canal d'Urgell, que tot just s'escolava allà, al seu costat, per anar a morir poc més avall. Quan sobreeixien, l'aigua vessava pel gran mur de pedra de la N-II que hi havia just davant de la cruïlla de la carretera de Balaguer. És una imatge que tinc gravada des de petit, quan amb el cotxe de línia anàvem a comprar a Lleida amb la meua mare. El mur va desaparèixer en fer-hi la rotonda de la LL-11, o potser ja abans.

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de l'esplanada, que fa baixada, entre els Mangraners i la N-II. El barri llavors començava a fer-se gran, enmig del caos urbanístic del tardofranquisme i l'especulació dels de sempre, dels qui no tenen altre cor ni altra pàtria que el diner. Així se n'empatxin!

[516] Lleida 60s by night