QUINA LA FEM?

20130509

[346] Canal de Balaguer

2013. Canal de Balaguer.
Els anys 1960, ara fa cinquanta anys, van portar la repetició de la jugada de feia cinquanta anys abans: un nou canal de producció d'energia elèctrica, de Balaguer fins a Lleida, impulsat per la FECSA, que era la companyia de matriu franquista usurpadora dels drets de la Barcelona Traction, Light and Power, constructora del Canal de la Canadenca o Canal de Seròs al 1913.

2013. Canal de Balaguer.
El canal a punt d'arribar al seu final, després d'ésser creuat per l'autovia, just al començament del polígon industrial del Segre, a les envistes de la Seu Vella.

2013. Canal de Balaguer.
La llum d'un començament de primavera amb clarianes sobre el canal i l'horta de Lleida, just a tocar del terme d'Alcoletge. L'horta de la casa pairal del meu avi, cal Micaló, sempre ben conreada i esplèndida, al peu del canal.

2013. Canal de Balaguer.
El terraplè de l'autovia que puja des del pont sobre el Segre, va trencar el lligam dels termes d'Alcoletge amb el de Lleida i Granyena, però la Seu Vella, tossuda, trau el nas per sobre de l'autovia per tal de continuar oferint la seua presència secular.

2013. Canal de Balaguer.
Les famoses passarel·les del canal, a les envistes del tossal d'Alcoletge.

2013. Canal de Balaguer.
El verd primavera s'apodera dels camps, però una flor no fa estiu... com diu la dita.

2013. Canal de Balaguer.
Els característics ponts de formigó del canal foren objecte de gran disputa en el moment de fer el canal, ja que asseguraven el pas directe a les finques de l'horta, o en cas contrari que fos llunyà obligaven a fer un gran tomb. No cal dir que els terratinents franquistoides locals van jugar les seues cartes. Els del «Movimiento» van fer moviment... fent honor al seu nom.

2013. Canal de Balaguer.
L'impresentable, horrorós i caríssim pont del pas a nivell de la carrerada d'Alcoletge cap a Granyena, amb les càmeres de l'antiga CORINSA al darrere. Segons ma opinió, d'arquitectes o enginyers n'hi hauria d'haver més a dins... El pas a nivell on va treballar anys i més anys el meu «oncle» Garrido, un cordovès de Villadelrío emigrat a Lleida per mor de la gana que els «señoritos» els feien passar.

2013. Canal de Balaguer.
La Seu Vella des d'Alcoletge, amb el pont sobre el canal de la carrerada. Quantes carretades de palots de peres i pomes hi han passat! I de camions de grava i formigó de Granyena...

2013. Canal de Balaguer.
Imatges esplèndides d'un canal ple a vessar, gràcies a les pluges i el desgel.

2013. Canal de Balaguer.
De l'antiga estació de tren d'Alcoletge només en roman el solar. La plataforma de formigó que s'observa a l'altre cantó de les vies era la del magatzem cobert des d'on es carregaven els trens de remolatxa als anys 1940-50.

2013. Canal de Balaguer.
La torre del Florentino, a la partida de les Gaverneres. Al darrere els trossos del meu pare, i al fons (i a l'altre costat de riu) el poble de Corbins.

2013. Canal de Balaguer.
El tossal de la Nora, des del peu del qual el canal enfila cap a Vilanova de la Barca. Aquesta banqueta ara abandonada l'havia fet amb el tractor i el «toro» carregat amb dos palots amb menys de 18 anys. Quan a casa calia treballar, no hi havia tantes contemplacions!

2013. Canal de Balaguer.
El canal a la cruïlla de la Nora amb la C-13 i el camí que baixa cap al pas a nivell de la Torre del Ventura. Territori propi de la meua joventut...

2013. Canal de Balaguer.

La plana de Lleida sota el domini de la Seu Vella: si aixequem la vista allà on siguem, sempre la trobem allà, ferma i orgullosa, recordant-nos la nostra essència i la nostra força.

[174] De Grealó a Margalef per la 4a Sèquia

20130506

[345] Mont-rebei, segle XIX

1889. Mont-rebei. Fotografia de Lluís Marià Vidal (ICC).
Segurament la primera foto del congost de Mont-rebei des del costat sud, probablement des de l'ermita de Corçà. El pas de Beranui.

1889. Mont-rebei. Fotografia de Lluís Marià Vidal (MDC).
Detall de l'impressionant congost, llavors sense pantà i encara amb el pas de ferradura de baix, a peu del riu Noguera Ribagorçana.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC).
L'entrada al congost per la banda nord, des del Pont de Montanyana.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC).
Perspectiva del Montsec des del sud, entretallat per la Noguera Ribagorçana. El perfil inconfusible del congost des de la Ribagorçana amunt, des dels arenys que hi ha al riu des del Pont de Montanyana. A la dreta, s'aprecia la torre dreta del castell de Girbeta, mil anys vigilant l'entrada al congost.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC).
El Montsec d'Ares a l'esquerra i el Montsec d'Estall a la dreta. La Ribagorçana, riu de frontera administrativa entre l'Aragó i Catalunya, ha sigut sempre un riu d'agermanament i d'unió entre homes i dones de la mateixa llengua i la mateixa terra.

[223] UEC: Unió Elèctrica de Catalunya

20130505

[344] «Rioleón Safari Park»

Abans que l'Spielberg s'inventés el Jurassik Park, a Catalunya ja el teníem, o similar: s'hi entrava amb el cotxe, l'utilitari familiar de l'època, o bé amb l'autocar amb què fèiem el viatge de final de curs de 8è d'EGB (do you remember?); calia seguir el circuit marcat, sense emprenyar les bèsties ni sobretot traure els braços per la finestreta. Encara pitjor: calia tindre les finestretes tancades, sense aire condicionat al (petit) cotxe, ple de bosses, roba, nevereta, crits i soroll de la canalla (que érem nosaltres...) i sota un sol mediterrani de rigor! Llavors anaves passant pels diferents espais: lleons i lleopards, ocells i ocellots, rinoceronts, hienes, estruços i, molt especialment, micos i mones que saltaven per damunt el capot i t'ensenyaven el cul pelat per la finestra. Al final, l'espectacle de dofins posava una mica de frescor a l'excursió. I per dinar, res de restaurant: un bon entrepà, asseguts i jugant sota els pins. Ves què hi farem: records del segle XX (de quan a les famílies encara no érem nou-rics/rucs)...

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

[170] Grumolls de somnis

20130504

[343] La Lleida de fa cent anys o gairebé

Anys 1920-1930. Lleida.
Estereoscòpica d'autor desconegut, amb vista a la Seu Vella. De blanc, les casetes de guàrdia dels militars ocupants espanyols. Fóra bona, benvolguts xics i xiques lectors, alguna pista sobre el retratista d'aquestes estereoscòpiques.

Anys 1920-1930. Lleida.
Vista des de Gardeny. En primer terme, un parell d'esveltes xemeneies indiquen segurament la presència d'un parell de molins d'oli. Al fons, l'edifici del Seminari i també, a Rambla d'Aragó, de l'edifici modernista de la Casa Balasch del 1914, projectat per Francesc Morera i Gatell.

Anys 1920-1930. Lleida.
La Plaça de la Paeria.

Anys 1920-1930. Lleida.
Vista des del Segre a la Seu Vella, amb el nou pont de ferro del 1911 en primer pla.

Anys 1920-1930. Lleida.
Vista des del pont avall.

Anys 1920-1930. Lleida.
Esplèndida vista de la Banqueta de Blondel primitiva, encara sense ampliar, que data dels anys 1923-24, i destruïda durant la Guerra Civil. Ampliada i refeta tal com la coneixem avui a final dels anys 1940.

Cliqueu també:

[188] Postguerra lleidatana acolorida

20130503

[342] Sant Pere de Galligants

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El claustre romànic del segle XII.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall del claustre.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El campanar romànic, a tocar d'una de les entrades de la ciutat.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de la porta d'accés al barri de Sant Pere.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El monestir i església són la seu gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de l'absis.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Una altra vista del claustre romànic.