QUINA LA FEM?

20130311

[303] La Bíblia hebraica de Cervera

El còdex de la Bíblia sefardita de Cervera va sobreviure a la destrucció dels calls i de les comunitats jueves de final del segle XIV, quan la crisi econòmica i els estralls de la pesta van desencadenar un sentiment antisemita a tot Catalunya i territoris de la Corona d'Aragó. De fet, a tota la península els jueus foren culpabilitzats dels mals socials, i s'acabà així una època de convivència entre cristians, jueus o sefardites, musulmans o moriscos, rica i florent culturalment des de l'expansió dels regnes cristians al segle XII. Aquest sentiment racista s'anà agreujant fins a l'expulsió dels sefardites al 1492 (majorment banquers o usurers), i dels moriscos al 1609 (majorment llauradors).

La Bíblia de Cervera és un manuscrit il·luminat (dibuixat) sobre pergamí escrita en alfabet hebreu a la ciutat segarrenca entre 1299-1300, és a dir, al tombant del segle XII-XIV. Mentre l'Església catòlica perseguia les Bíblies traduïdes a la llengua del poble (la Bíblia catalana del segle XIV o la Bíblia valenciana de 1478, la primera impresa en la nostra llengua) i obligava al rés únicament en llatí, els jueus reproduïen l'Antic Testament a la seua llengua hebreu.

Com se'n sap de la procedència cerverina? Doncs perquè el manuscrit és datat i signat: el copista es deia Samuel Abraham ibn Ben Nathan, i l'il·luminador en fou Josuè Asarfati, els quals deixaren al colofó o pàgina final de l'obra el seu testimoni per a la posteritat. El manuscrit té 451 fulls, escrits a dues columnes, amb sovintejades figures humanes, animals, arquitectòniques, vegetals, sempre molt vivament acolorides. Com és habitual, el llibre es llegeix a l'inrevés dels llatins, o sigui, la lateralitat de l'hebreu va de dreta a esquerra.

El llibre fou començat el 30 de juliol de 1999 i acabat el 19 de maig de 1300 a Cervera. L'únic exemplar existent és guardat a Lisboa, a la Biblioteca Nacional de Portugal (BNP). Curiosament, però, són les armes del regne de Castella les que apareixen en una de les grans imatges del llibre, potser per la relació molt directa de les comunitats jueves medievals, per sota de les estructures dels regnes cristians, o potser per un encàrrec vingut de fora, o potser per estada accidental dels autors a les nostres terres.

1299-1300. Bíblia de Cervera, pàgs. 444-5 (BNP).
Il·luminació a doble pàgina que reprodueix una ciutat medieval.

1299-1300. Bíblia de Cervera, pàgs. 444-5 (BNP).
Falconer i caçador amb ballesta, amb l'ocellot sobre els merlets de la ciutat.

1299-1300. Bíblia de Cervera, pàgs. 444-5 (BNP).
Un soldat i un ciutadà.

1299-1300. Bíblia de Cervera (BNP).

1299-1300. Bíblia de Cervera (BNP).
Les armes de Castella dins dels estels de David.

1299-1300. Bíblia de Cervera (BNP).

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 440v-441 (BNP).

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 440v-441 (BNP).
Unicorns.

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 440v-441 (BNP).

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 316v (BNP).
Menorà o canelobre de set braços, un dels símbols més antics del judaisme.

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 316v (BNP).
Detall de l'olivera, que produeix l'oli que alimenta la menorà.

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 118v (BNP).
Detall de la pàgina final del Deuteronomi.

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 304 (BNP).
Detall del profeta Jonàs llançat al mar, en la travessa cap a Nínive, engolit durant tres dies per una balena.

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 270 (BNP).
Detall del llibre del profeta Ezequiel.

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 339v (BNP).

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 147 (BNP).

1299-1300. Bíblia de Cervera, full 442v-443 (BNP).

[146] Wyngaerde a Cervera, 1563

20130310

[302] Més vuit-cents

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH). L'esplèndida vista tradicional de Manresa des del Cardener.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).Montserrat des de Monistrol.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).Sant Pau del Camp, dempeus des del segle X.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).Portada de la revista il·lustrada vuitcentista, en espanyol. La Renaixença nacional era a la cantonada.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).L'Acròpoli atenenca.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).L'Illa de Santa Helena, a l'Atlàntic Sud, presó del Napoleó derrotat a Waterloo. Hi morí el 1821, i la seua llegenda seguia viva vint anys després.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).La badia napolitana.

[299] Vistes catalanes vuitcentistes

20130309

[301] Retrats centenaris del Pirineu

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Pas de la Noguera Ribagorçana.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort (El Pont de Bar, Alt Urgell).

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort (Lles de Cerdanya).

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

[297] Muntanyes lleidatanes de 1913

20130308

[300] Porxos, porxades, «perxis»

Anys 1900-1910. Lleida. Els Porxos del Massot.
A la cruïlla del carrer Magdalena amb el carrer del Carme. Els porxos («perxis» en popular lleidatà), un exemple d'arquitectura popular, al servei de la gent, per arrecerar-nos de la pluja... o més sovint del sol. Per què la modernor i el progrés els han liquidat? Per què ja no se'n fan? No ens hauríem hagut de deixar perdre el nostre sentit profund de l'àgora mediterrània, lloc de trobada, de diàleg i d'intercanvi en tots sentits, i encara menys pels calés tacats d'especulació immobiliària. Déu mos do perdó!

Anys 1920-1930. Bellpuig. Porxos del carrer de l'Homenatge a la Vellesa.
Encara avui conservats, davant mateix de l'ajuntament de la vila.

Anys 1920-1930. Artesa de Segre. Porxos de la Plaça Major.

Anys 1900-1910. Pons. Els Porxos al carrer Major.

Anys 1940-1950. Gandesa. Porxos de la Plaça de l'Església.

Anys 1920-1930. Les Borges Blanques. Els Porxos de la Plaça.
Des del 2011 l'ajuntament va aprovar d'escurçar-ne el nom «de la Constitució» [del país veí], i deixar-ho simplement amb el nom amb què la gent la coneix.

Anys 1960. Vilanova de Bellpuig. Els Porxos de la casa rectoral.

Anys 1900-1910. Vilanova de Meià. Els Porxos de la Plaça.

[103] Los Porxos del Massot

20130307

[299] Vistes catalanes vuitcentistes

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).
Quan la fotografia encara no era la reina del món de la imatge, les revistes s'havien d'il·lustrar. El segle XIX fou el gran segle d'aquests dibuixants, la majoria dels quals ara desconeguts, però amb una obra gràfica ingent, de traç evocatiu i perfectista, d'imponent realisme, en una Catalunya preindustrial. Un plaer.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina.

Sant Miquel del Fai, en una perspectiva interna, realment atrevida i poc retratada actualment.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina.

Els banys que donaren nom al carrer dels Banys barceloní.

1838-41. «El Museo de familias», revista barcelonina.

Pont del Diable, Martorell, quan carrils i vies eren una quimera. Una preciositat impagable, tot i que encara existent (sense l'arc), malaguanyada pel «progrés».