Anys 1900-1910. Lleida. Els Porxos del Massot.
A la cruïlla del carrer Magdalena amb el carrer del Carme. Els porxos («perxis» en popular lleidatà), un exemple d'arquitectura popular, al servei de la gent, per arrecerar-nos de la pluja... o més sovint del sol. Per què la modernor i el progrés els han liquidat? Per què ja no se'n fan? No ens hauríem hagut de deixar perdre el nostre sentit profund de l'àgora mediterrània, lloc de trobada, de diàleg i d'intercanvi en tots sentits, i encara menys pels calés tacats d'especulació immobiliària. Déu mos do perdó! |