[215] Escornalbou 1660

1660. Escornalbou. 
Gravat del Cavaller de Beaulieu, «A.Perel fecit».
  Esplèndid gravat del castell d'Escornalbou, dominador secular del Baix Camp amb els seus 650 m d'alçada, amb la vila nova als peus.

1660. Escornalbou. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Acabada la Guerra dels Segadors, el veguer del Camp de Tarragona ordenà que 70 homes de Riudoms, Mont-roig, Reus, la Selva, Alcover, les Borges, Riudecanyes, Botarell, Vinyols i Montbrió enderroquessin les fortificacions.

1660. Escornalbou. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall del castell amb l'entortolligat camí que hi portava.

1660. Escornalbou. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de Vilanova d'Escornalbou.

Anys 1900-1910. Escornalbou, Baix Camp.  Ed. Mumbrú.
Runes del Monestir de Sant Miquel, emnplaçat una mica més avall que l'antic castell.

Anys 1900-1910. Escornalbou.   
Creu de l'abat Guimerà de Poblet (s.XVI).

Anys 1900-1910. Escornalbou.  
Runes de l'església del Monestir.

Anys 1900-1910. Escornalbou.  
Capella de les Verges.

Anys 1954. Escornalbou.  
Plaça de l'església, amb els arcs oberts del claustre.

Anys 1900-1910. Escornalbou.  
Portal d'entrada al complex monacal.

[162] Cambrils platja, 1660

[214] Mollerussa per Thomas

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Carrer Wilson, actual Avinguda de la Generalitat, amb l'estació de tren al fons.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Carrer Wilson, detall.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Entrada al poble per la carretera de Lleida, llavors i ara Avinguda Ferrer i Busquets.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  La carretera arbrada a banda i banda per a un trànsit poc dens, després esdevinguda N-II.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  El carrer Ferrer i Busquets de l'altre cap, on quedava tallat per la vila vella, amb un coll d'ampolla que durarà fins als anys 90 del segle XX.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Detall de les tradicionals portalades obertes cap enfora.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Carrer J.Verdaguer, sense asfaltar i amb poca (o nul·la) il·luminació elèctrica.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Detall dels nens amb pantalons curts i mitjons fins al genoll, com alguns de la meua edat encara recordem.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  La Societat l'Amistat, a la sortida del poble cap a la carretera de Golmés, avui punt cèntric de la vila.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Detall del porxo d'entrada a l'Amistat.

[11] Pel clot del dimoni

Part 2:

[218] Mollerussa antiga

[213] Liceu Escolar, in memoriam

1913-1937. Lleida. Liceu Escolar. 
Edifici nou de l'escola al carrer Blondel, que anys a vindre fóra bombardejat per la Legió Cóndor al servei de la barbàrie franquista un 2 de novembre de 1937. A quarts de quatre de la tarda hi moriren prop d'una quarantena de nens i uns quants dels professors.

1909. Lleida. Liceu Escolar. 
Primer edifici de l'escola fundada el 1906 per Frederic Godàs als peus del carrer Cavallers.

 

1912. Lleida. Liceu Escolar. 
Capçalera del butlletí del col·legi i propaganda: «excelente campo de juego».  L'ensenyament públic, gratuït i universal llavors era encara una quimera.

1909. Lleida. Liceu Escolar. Revista lleidatana «El País».
Exercicis gimnàstics al terrat de l'edifici del carrer Cavallers, des d'on guaitava el campanar de la Seu Vella.

Anys 1910-20. Lleida. Liceu Escolar. 
Equip de futbol del col·legi, probablement al camp d'esports de la Joventut Republicana de Lleida. Atenció al detall: pantalons fins a la cintura!

1920. Lleida. Liceu Escolar. 
Portada renovada del butlletí trimestral (en castellà) del col·legi.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Revista «Lleida», ressenya sobre el col·legi, llavors ja amb més de 500 alumnes i l'expansió pedagògica comarcal.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Menjador, revista «Lleida», núm. 5, desembre.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Dormitori, revista «Lleida», núm. 5, desembre.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Saló d'estudi, revista «Lleida», núm. 5, desembre. Quan anar al col·legi era sinònim precisament d'anar «a estudi». Actualment, quin sinònim hi posaríeu?

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Aula a l'edifici de Blondel, revista «Lleida», núm. 5, desembre, amb els tradicionals pupitres en parelles, només de nens, ja que aleshores les nenes estudiaven separades i en col·legis a part.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Detall del lavabo, revista «Lleida», núm. 5, desembre, escrit al més pur estil popular: «cuarto d'asseu».

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Revista «Lleida», núm. 5, desembre, detall del tancat posterior de l'edifici amb el pati d'esbarjo i gimnàstica.

1928. Lleida. Liceu Escolar. 
Rebut mensual del col·legi, i del més de gener: 300 ptas de l'època no eren pas a l'abast de totes les famílies lleidatanes, un terç de les quals de la pensió de l'internat.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Descripció de l'edifici «amb vistes al Segre i a l'horta lleidatana» d'aquesta «curta però gloriosa institució» a la revista «Lleida», núm. 5, desembre, que demostra la importància i ressò adquirits pel col·legi en la Lleida dels anys 1910 i següents.

1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Anunci del Col·legi Minerva al butlletí. L'any 1911 la dona del fundador del Liceu, Victorina Vila, va fundar amb el mateix esperit l'escola femenina. 

Anys 1940. Lleida. Liceu Escolar. 
Una gran imatge, testimoni dels temps ominosos del franquisme (espanyol i caciquista) a la Lleida de la postguerra, amb l'edifici, mig refet, del Liceu Escolar amb el jou i flextes dels falangistes (espanyols). Foto agafada del facebook d'Aficionats a la Lleida Antiga.

[M'escriu M. Carme Estiarte: Voldria aportar, que des de l'any 1928, el director del Liceu fou mossèn Joan Montaner].

[112] «La tasseta de plata»

[212] Indesinenter

1967. Salvador Espriu. Indesinenter. Versió adaptada de Raimon.

Dedicat als parats, porucs, incrèduls compatriotes, per tal que no es deixin acovardir, s'alliberin de servituds passades i sàpiguen fer-se dignes de la gent i de la terra.

Musicacions:

Raimon, 1967

La Gossa Sorda, 2009

Verdcel, 2010

[194] Nire aitaren etxea

[211] Montsec de Rúbies

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Pujada a Rúbies, despoblat que dóna nom a aquest tros de Montsec, de la Pallaresa i els Terradets a la serra de Comiols, en direcció al Segre, amb la cua del pantà de Camarasa als peus.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Aparquem al costat d'on es troben la carretera del Doll i la d'Àger i comencem a pujar. A la tardor, el Montsec és sorprenentment preciós.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

A l'altre costat de la Pallaresa, el Montsec d'Ares embromat.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

I amunt, amunt, fins a la pedrera. A qui se li devia ocórrer de fer-la tan amunt? Pobres bèsties que havien de carretejar els carreus! Des de dalt la vista és espectacular.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Al fons de la vall, la Noguera Pallaresa s'escola entre els contraforts de Terradets, mentre a l'horitzó la vista se'ns en va fins al Pirineu.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Als peus de la paret del Montsec, el cor s'encongeix però l'ànima s'obre.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

El poble abandonat de Rúbies. Em vénen al cap aquells versos, que aplico a aquest progrés i aquesta modernor dels últims trenta anys: «no era això, companys, no era això»! Hem pujat uns 700 m. de desnivell, i comença a ser hora de baixar.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Baixant cap a Terradets per la banda de solana, esclaten els colors de la tardor.

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Finalment, arribem a la Font de les Bagasses, que ha millorat l'espai de lleure i mercat. Si hi pareu, trobareu la nova font és sigular i juganera, l'aigua sempre fresca i regalada. Però calia destruir l'antiga font amb les velles canelles?

2012. El Montsec de Rúbies a la tardor.

Mapa ICC amb la ruta de pujada marcada, que trobarem ben senyalitzada sobre el terreny. La ruta de baixada per l'altre costat del barranc està marcada amb fites. Després cal retornar per la carretera fins als cotxes, al punt de partida.

[206] Patamolls