[2472] Vistes renovades de Lleida, 1974

 

1974. Lo Fernandito, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

Vistes de la ciutat d'abans de la guerra i de la del tardofranquisme, encara amb els noms imposats per la dictadura (espanyola) al nomenclàtor, que no cal que recordem. El peu de foto, però, errà en l'emparellament per obra i gràcia dels follets de la impremta: la descripció del passeig de Francesc Macià era bescanviada per la de Prat de la Riba. Aquest bocí de passeig, popularment, fou conegut com a Fernandito, per ser més petit que el gran passeig de Fernando, com tothom deia. L'antiga plaça Cabrinety, lloc d'aparcament de camions i cotxes de línia havia sigut urbanitzada davant del nou edifici de postguerra del Gobierno Civil. En digueren Plaça de la Pau, però els franquistes ho van fer per recordar la (seua) guerra.

1974. Los Campos, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

L'antic refugi xinesc desaparegué, però no el xalet, també aixecat d'abans de la guerra. Lloc d'enamorats a la fi del segle XIX, el jovent de l'últim quart del segle XX preferia, diu el text, les discoteques més que no pas l'«aire puro y al ambiente reconfortante de nuestros parques».

1974. La Seu Vella, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

La Seu Vella, recuperada per al poble i en vies de restauració. Els militars (espanyols) van haver de deixar-la a causa de la força de l'avanç de la història. Això sí, significativament, van haver de traslladar-se, ell tots solets, a l'altre turó de la ciutat. 

1974. Blondel, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

Ha calgut girar les imatges per poder-les reconèixer. De la Banqueta enllambordada (hi veiem la cantonada amb el pont vell i únic) a la moderna avinguda de Blondel, «con mucho tráfico, contaminación... pero muy bella y práctica». La borratxera urbanística que vivia la ciutat pràcticament des dels darrers anys 50, havia obcecat i encegat el sa judici de la clase dirigente local. Pel que fa a l'avinguda, aviat hi afluixaria el trànsit, amb l'obertura de la variant dels Instituts, llavors encara de l'Institut, de l'un de sol que, per poc temps més, hi hagué. 

1974. Plaça Ricard Vinyes, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

De l'antic monument als Caídos (espanyols) a la plaça més moderna de la ciutat... plena de sis-cents, renaults 4 i aquells primitius vehicles de quatre rodes que els nostres pares anomenaven autos...

1974. L'antic Hospital de Santa Maria, IEI, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

Encara havien d'arribar anys de més i millors actuacions de restauració, però llavors ja feia més de cinquanta o seixanta anys que ja no feia d'hospital.

1974. La Rambla d'Aragó, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

La vella creu de Sant Antoni o dels Tres Tombs fou traslladada a la nova cruïlla de Balmes amb Vallcalent, un cop desaparegut el gran edifici de la presó. Al lloc de la creu, la font ornamental, que encara subsisteix, des d'aquest any mateix envoltada de carrils bici per totes bandes... Llavors la ciutat era territori per a la circulació, avui es vol propietat dels vianants.

1974. Blondel, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

La famosa xurreria de la plaça de Blondel d'abans de la guerra, del tot desapareguda davant la força de la carretera N-II a la banqueta de la postguerra. Aquest aparcament encara subsistia als anys 80, i era a on servidor solia aparcar l'R-4 en els anys que calia pujar el carrer Cavallers per anar a l'Estudi General. Temps era temps, oi?

1974. Plaça Riamon Berenguer IV, Lleida, 

Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

La vella plaça que sorgí de l'enderroc dels edificis que tapaven l'estació de ferrocarril serví per donar una bella fi al passeig de Ferran. Durant anys, el parell de castanyers més a l'extrem no deixaren aliniar-la, fins que, amb l'obligat trasllat dels arbres (plantats davant l'estació mateix i dels quals se n'ha salvat un) s'ha pogut endreçar la via fins al pont. 

1974.  Revista «Ciudad», núm.26, d'abril-maig (FPIEI).

Capçalera de la publicació "cultural" dirigida per José M. Alvarez Pallás (a la biografia que se n'escriu al Diccionari biogràfic de les Terres de Lleida, ni tan sols li col·loquen obert). Periodista i escriptor de tendències conservadores no bel·ligerants amb el catalanisme abans de la guerra, passà a falangista (espanyolista) des del 1938 en endavant. Com a servei als nous invasors, fou un dels màxims impulsors del leridanismo (aquell barroer intent de separació de Lleida de Catalunya) des d'aquesta revista que creà l'any 1958.

Arribant al 1974, gairebé amb el seu Caudillo en llit de mort, encara no hi escrivia pràcticament ni una ratlla en la llengua dels lleidatans. No fa falta afegir gran cosa més...

[2465] Les obres de la Rambla d'Aragó lleidatana, 1969

[2471] Lleidatans cap a Salou i Coma-ruga, 1910

 

1910. Lleidatans cap a Salou.

«Diario de Lérida», de 6 d'agost (FPIEI).

En aquells començaments de segle XX, el mercat lleidatà de classe alta era interessant: algun hotel de Salou s'anunciava a la premsa de Lleida. Les 6 pta. que valia l'estada no sabem per quants dies duraven. Això sí, llavors ja tenien clar que Salou era una de les millors platges de la costa catalana.

Anys 1910. Platja de Salou. Foto L. Roisin. 

1914. Lleidatans cap a Salou.

«El Correo de Lérida», de 16 de juliol (FPIEI).

Igual que es feien en els balnearis d'aigües de l'interior, les estades a la costa eren per fer-se banys,  però en aquest cas hom podia gaudir de l'aigua salada, del sol i del vent directament al mar. Un bon allotjament i una millor restauració eren part decisiva del reclam. 

 

1915. Lleidatans cap a Salou.

«El Ideal», de 16 de juliol (FPIEI).

 

 1916. Lleidatans cap a Salou.

«El Pallaresa», de 4 de juliol (FPIEI).

Ni la Guerra Europea trencava la tradició estiuenca. Ja es parlava d'estiuejants i de lloguers d'apartaments al «barrio marítimo» de Salou.

1910. Lleidatans cap a Salou.

«El Ideal», de 27 d'agost (FPIEI).

Òpera a l'arena de la platja salouenca. Els actuals festivals d'estiu també tenen antecedents.

 

1929. Lleidatans cap a Salou.

«Diario de Lérida», de 19 de juliol (FPIEI).

 1920. Lleidatans cap a Salou.

Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).

Cada estiu, diaris i revistes anunciaven l'anada (o la tornada) d'alguns acabalats, i senyores, a l'estiueig de Salou, a l'abast de molt pocs als pobles i viles lleidatanes. 

 

 1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.

Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).

La platja del Vendrell, a Coma-ruga, també fou lloc de banys d'estiu. De fet, el barri marítim sorgí al voltant dels establiments balnearis i hotelers que s'hi establiren ja des de finals del segle XIX.

Anys 1910-11. Coma-ruga (Foto: ACAP). 

El Gran Hotel Balneari Oriental Miramar de Coma-ruga, a tocar (a l'esquerra) del balneari, davant l'estany amb barquetes. L'any 17 s'hi hostatjà en Picasso amb la ballarina russa Olga Khokhlova. 

 1916. Lleidatans cap a Coma-ruga.

«El Correo de Lérida», de 15 d'agost (FPIEI).

Palmeres i eucaliptus, platja plana apropiada a dones i xiquets, «poblado de chalets y afluencia de turistas».

Anys 1910-20. Coma-ruga.

Les primeres i inevitables promocions de xalets, llavors en estil modernista. 

 1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.

«La Prensa», Lleida, 26 de juny (FPIEI).

Publicitat de xalets de lloguer a primera línia de mar.

 1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.

«El Duende: semanario de la vida local», Lleida, 7 de juliol (FPIEI).

Publicitat del gran balneari coma-ruguenc. Calia transbordar a Picamoixons. A banda de l'hotel, també disposava de xalets de lloguer. El reclam sempre eren banys «medicinales y de oleaje».

1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.

«El Ideal», Lleida, 10 de juliol (FPIEI).

Banys de mar i de pila, o sigui, d'interior en banyeres d'aigua salada, per als porucs que no gosessin entrar al mar.

 1934. Lleidatans cap a Salou.

Revista «Pla i muntanya», Balaguer, de 18 d'agost (FPIEI).

Fins i tot, si fa no fa ara en fa cent anys, s'iniciaren els primers autocars de banyistes a passar el dia a Tarragona i banyar-se a la famosa platja de Salou, com aquests balaguerins. Aquesta modalitat ja era a l'abast de butxaques més menestrals. 

1934. Lleidatans cap a Salou.

  «La Jornada», de 2 d'agost (FPIEI).

Amb aquest atapeïment d'activitats, potser sí que calia ser un bon excursionista, oi?

1933. Lleidatans cap a Salou.

«El Correo de Lérida», d'11 de març (FPIEI).

Els desplaçaments en tren facilitaren l'arribada de lleidatans a la que posteriorment es batejaria turísticament com a Costa Daurada. En aquells anys, ja calia reforçar el servei durant l'estiu, per tal que es pogués «anar a pendre banys a les platges de Salou i Tarragona».

1910. Caseta de banys del balneari de la platja del Miracle, 

Tarragona.

[1906] Les antigues dunes salouenques

 

[2470] El derbi barceloní, sempre més que un partit de futbol

 

1930. El derbi barceloní de futbol.

Revista «Imatges», núm. 25, de 25 de novembre (ARCA).

Ara que aquests dies es parla del mal comportament dels ultres periquitos en el darrer partit que va donar la lliga al Barça, cal recordar que això de la rivalitat dels seguidors d'aquests dos equips del nostre Cap i Casal ja ve de lluny. Fins i tot ha merescut una entrada a la Viquipèdia (enllaç). 

La tírria dels uns cap als altres ve des dels inicis mateixos d'aquest esport a la capital, i cap a la dècada dels vint del segle passat, ara en fa cent anys, esclatà amb virulència. De manera que, des de llavors, l'autoritat governativa (espanyola) es curava en salut: la portada de la revista, que feia una única foto, ens mostra tot el camp envoltat per una infinita filera de guardiacivils, amb fusell i tot, per evitar invasions de camp i aldarulls diversos.  

Això sí, ben assegudets i de cara al partit, amb entrada de franc! S'era als moments de descompte de les dictadures del Borbó d'aleshores, i al camp de les Corts no era la primera vegada que la força policial (espanyola) hi feia demostració de testosterona.

1930. El derbi barceloní de futbol.

Revista «Imatges», núm. 25, de 25 de novembre (ARCA).

La pàgina gràfica que resumeix el derbi amb què el Barça es proclamà campió de la Copa Catalunya d'aquell any, competició que fou la més important al nostre país fins a la guerra. 

1930. El derbi barceloní de futbol.

Revista «Imatges», núm. 25, de 25 de novembre (ARCA).

Les imatges futboleres d'aquells temps tenen alguna cosa d'hipnòtiques, una bellesa artística, que traspuen i transmeten la força física amb què es jugava el futbol d'aquells inicis. Cent anys després tot és tacticisme i filigranes. Ep, crec, perquè fa uns deu anys que no en veig cap partit. I això que fins aleshores no me'n podia perdre cap, sempre amb el so d'en Puyal —és clar!— des que l'any 85 va entrar a Catalunya Ràdio a fer les retransmissions dels partits del Barça. Ja no em fan córrer les passions identitàries, les futbolístiques vull dir: Messi? Piqué? Lewan-noséquè? Samarretes de coloraines per fer negoci? Això ens representa? Sempre ens quedaran les conferències de premsa d'en Guardiola, oi? 

La imatge retrata en Pep Samitier (samarreta fosca, la blaugrana), una de les grans estrelles del futbol català d'aquells anys juntament amb en Ricard Zamora, rematant de cap una pilota.

1930. El derbi barceloní de futbol.

Revista «Imatges», núm. 25, de 25 de novembre (ARCA).

D'esquerra a dreta (drets): Martí, Guzman, Samitier, Castillo, Mas, Zabalo, Sagi.

Agenollats: Diego, Arnau, Llorens i Goibaro.

[2327] Blau i grana abans del Barça, 1895-99 (ii)