1934. El disc de la mort, Mark Twain (trad. de Josep Colom).
«Quaderns literaris. Novel·les i Novel·listes», núm. 21.
La història està ambientada a Anglaterra al segle XVII, durant una època de persecució religiosa. Està basada en fets reals: el cas del coronel Richard Overton, condemnat a mort per conviccions religioses al 1649. La narració comença amb una nena petita i innocent, de manera similar a un conte de fades, que juga al costat de son pare, un dissident religiós protestant. L’ambient és tranquil però amb una tensió latent. Un dia, la nena i sa mare acompanyen el pare a un tribunal, pensant que simplement ha estat citat per una qüestió menor. Allà, en un procés sumari i sense garanties, l’home és acusat d’heretgia per haver escrit i difós idees contràries a l’Església oficial. Lo jutge, fred i implacable, lo condemna a mort. Mentrestant, en una escena aparentment inofensiva, la filla de l’acusat juga amb un objecte: un disc negre, similar a una fitxa o moneda. Aquest disc resulta ser el símbol que identifica els condemnats a mort, i la tria per part de la nena (sense saber-ho) és premonició de l'execució del pare.
Lo contrast entre la innocència infantil i la brutalitat del sistema judicial crea una poderosa metàfora del cinisme i la inhumanitat del poder. El disc de la mort és un conte breu però profundament colpidor, que condensa molts dels temes més importants de Mark Twain: la crítica a la hipocresia religiosa i com la religió pot convertir-se en un instrument de repressió quan va de bracet del poder polític, i el contrast entre innocència i autoritat. Lo narrador objectiu, gairebé impassible, reforça la fredor tràgica de la història.
1901. Death Disk Mark Twain.
Portada de l'edició original.
La narració curta The Death Disk de Mark Twain es va publicar per primera vegada al número de desembre de 1901 de la revista Harper’s Magazine, com a conte nadalenc. Aquesta versió incloïa un final miraculós, adaptat per a l’ocasió festiva. Posteriorment, la història es va representar com una obra teatral d’un acte, titulada Little Lady and Lord Cromwell, el 8 de febrer de 1902 al Children’s Theatre del Carnegie Hall de Nova York. El 1913, se'n va publicar una edició separada del conte per l’editor Edgar S. Werner a Nova York, en format de fulletó de cinc pàgines. A més, el 1909, la història va ser adaptada al cinema com a curtmetratge mut d'11 minuts titulat The Death Disc: A Story of the Cromwellian Period, dirigit per D. W. Griffith. (Viquipèdia). L'obreta, doncs, va tindre una certa rellevància i impacte en la societat americana del seu temps.
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
Lo traductor: «Àngel Ferran va néixer a Palafrugell el 1892. Als anys vint i trenta va treballar a Barcelona com a redactor a La Publicitat, va ser l’ànima d’El Be Negre i va col·laborar a Mirador i D’Ací i D’Allà, entre altres publicacions. Després de la guerra es va exiliar i va morir a Tolosa el 1971. Per l’anonimat de molts dels seus escrits i pel fet que només va publicar un llibre en vida, Josep Maria Cadena l’anomena l’humorista desconegut» (enllaç).
«Aquesta novel·leta porta el lector als temps d'Oliver Cromwell, el Protector d'Anglaterra, home d'una severitat extraordinària, i acara el general purità amb una deliciosa criatureta; i no volem dir qui dels dos venç perquè no volem privar els honrats lectors d'uns moments d'angoixa, molt saludables de tant en tant».
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
.jpg)
1924. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
Trad. Àngel Ferran. Dibuixos: Emili Ferrer.
«D'ací d'allà: magazine mensual», vol. 13, núm. 78, de juny (ARCA).
1934. Mark Twain, El disc de la mort (The Death Disk).
«D'ací d'allà: magazine mensual», núm. 272, de setembre (ARCA).
Deu anys més tard del conte traduït, en sortí una edició als Quaderns literaris de Josep Janés i Olivé, signada per Josep Colom. Pareix que ja havien sigut publicats també al diari AVUI, lo de preguerra, sota les sigles S. S. i F., «inicials que corresponen a un escriptor que coneixem prou bé». La meua poca sapiència, però, no m'ha permès d'identificar-lo, encara. També caldria comparar la primera edició del conte de 1924 amb l'editada una dècada després.
.jpg)
