 |
| 1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922), MdC-AFCEC, 20 de desembre. La magna església romànica de Covet, tal com es mostrava a final del segle XIX, amb les cases del poble adossades al costat i la rosassa tapiada. |
 |
| 1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922), MdC-AFCEC, 20 de desembre. Detalls de l'estat de l'església, en funcions només parroquials ja des del segle XIV. Se n'està estudiant l'existència d'una canònica, centre del Priorat de Covet, atès que sembla del tot segura la presència d'una comunitat canonical des del 1092, en què s'hauria començat a aixecar-hi l'església, no gaire després del decés del gran dominador d'aquesta contrada i senyor de la guerra, Arnau Mir de Tost. |
 |
| 1845. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz. Per baixar de Covet fins a Tremp, amb qui els d'aquesta part de la conca mai no volen confondre's (sinó tot al contrari), feien falta en aquells temps de mula i carro més de 4 hores! Fins a Lleida, no sabem si pel pas de ferradura de Terradets o pel coll de Comiols, 17h! Llavors el poble tenia 30 cases i 12 veïns, o sigui, cap a una setantena d'ànimes. Al 2005, hi constaven 5 habitants. Aquesta és la mesura del despoblament de la Catalunya interior, el gran drama del nostre temps al qual ningú no fa gens ni mica de cas. Al costat de l'Església de Santa Maria hi havia el cementiri, que ja n'ha desaparegut. L'abastament d'aigua es feia per un pou a 200 m «y también de una fuente de buena calidad que se halla a 1/4 de hora de su lado Sur». Baixant cap a Isona, a mitja horeta, hi havia la fonda de les Moreres «sobre el camino real que va de Tremp a Cervera y tierra baja», o sigui, pel coll de Comiols. Cap al nord, el Mas de Sant Martí («Manso» en castellà, del llat. MANSUS). La producció agrícola era complicada per la mala qualitat de les terres i la falta d'aigua. Els boscos eren inexistents, «que solo en alguna propiedad de particulares hay algunos robles, fresnos y olmos». Alguns roures, freixes i oms. Precisament, i segons el nostre respectat etimòleg de capçalera, el topònim de la població provindria del llat. CODEX-ICIS, 'soca o tronc', a través de CODICETUM. En perdre's la intervocàlica -d- ja al segle X, «s'hi intercalà una -v- epentètica». Per tant, sembla que segles enrera el lloc era ben atapeït de bosc. |
 |
| 1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922), MdC-AFCEC, 20 de desembre. La façana de l'església, amb un marge de pedra seca i esbarzers que li obria caminet des del poble fins a la portalada, atès que el tros del davant era llaurat i cultivat per un particular. No fora cap als anys 60 del passat segle que es compraria aquesta parada per donar-li perspectiva i decència. |
 |
| 1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922), MdC-AFCEC, 20 de desembre. La porta de fusta i forja encara és l'original, després de més de 900 anys! |
 |
| 1891. Santa Maria de Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922), MdC-AFCEC, 20 de desembre. La descripció arquitectònica i artística completa de tot el conjunt la podeu llegir en l'article d'Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. Santa Maria de Covet, a 'El Pallars' (Catalunya romànica, XV), Enciclopèdia Catalana, 1993 (enciclopèdia). Hi destacaven les sorprenents figures planes dels lleons (ara només en resta un) que devoraven els homes, un a cada costat de les arquivoltes, que expliquen, de fora cap endins, el pecat original i la perdició del món, amb la consegüent redempció oferta pel Crist majestàtic de la màndorla del timpà. |
