.jpg)
1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova,
Joan Santamaria i Munné.
Vista de la Seu Vella des de la cèntrica plaça de Sant Joan lleidatana, amb los tendals típics dels rengs del mercat i la raconada de la portalada de l'església nova.
L'autor lleidatà (1884-1955) exercí de jutge a la capital catalana, a on visqué des de petit, i a on publicà l'obra seua jurídica, narrativa i la sèrie de reportatges dels anys 30 sobre comarques i ciutats per a La Publicitat, amb tres volums (Catalunya Nova, Vella-la muntanya i Vella-pla i costa) i un darrer dedicat a Mallorca. L'estil seu no va emmotllar-se dins la sobrietat, mesura i contenció noucentista, sinó que fou un continuador de l'abarrocament, la plasticitat, la imatgeria i la campestria modernistes, gran recreador del llenguatge d'arrel popular.
Fou autor d'una colla de les narracions extraordinàries, entre 1915 i 1925, sota l'influx directe d'E.A. Poe, que el converteixen en un dels iniciadors del gènere fantàstic a les lletres catalanes.
1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova,
Joan Santamaria i Munné.
Portada de l'edició.
Perquè mireu que n’és de beneita aquesta terra, ni massa gran ni massa xica, tan variada, tan rodoneta, tan bonicoia, tan mudada, tan festosa, tan jove i plena de sang, tan estarrufada sota aquest sol que la fecunda i sota aquesta encantària de cel que l’enmiralla, i tan ratxosament reclosa dins les cledes amb què Déu l’ha cenyida! Guaiteu-la des d’aquí estant... Hem deixat Fraga enllanet, ja hem passat el Cinca, ja tramuntem la colladeta de Soses i a la primera petjada que donem a Catalunya una aura sedosa ens besa la cara i ens deixa a la boca un tast tot carregat de mel. I de seguida els nostres ulls s’obren atònits davant d’una meravellosa visió paradissial. Què és això...? No us neguitegeu. El prodigi tot just ara comença.
L’aire té una bugor carmínia i un brunziment ample i musical amb un ressò de campanes de festa major; el sol abraça golut la campada riallera, a cada arbre hi ha un refilet i a cada matoll una capçana florida. L’aigua de les clamors llisca lent i sensual entre esponjades crestalleres d’herba flonja i tendral; les hortes guarnides amb una rabior virolada us torben la vista; del cel llis i vellutat davalla un polsim de blavor que se us encasta a les pestanyes, i la gleva exhala una acidesa de saó, una picantor afrodisíaca de carn de dona jove que us fa eixarramplar els badius del nas i us pessiga el cor amb un anhel panteístic.
Mireu! Un canyar. Mireu! Un areny. La fullareda té una frisança de tendror i un vernís de claredat. Salteu un marge i el riu us surt tot planer, amb una jocunda manyagueria que us guanya el cor. És el Segre, el bon paràs d’aquesta terra pròdiga, incansable, llustrosa, turgent i vividora com una mossa colrada i fresca.
Aquest castell que hi ha a la ratlla d'aqueixa muntanya encesa com una xera, és Gardeny. Alerta! Lleida ja és aquí. Veieu aquell cloquer altíssim i robust que sembla un tità que apuntala el cel? És el Campanar de la Seu vella, la primera fita que, venint de Ponent, us anuncia la immortalitat de Catalunya. Com lluu al bat del sol, quina espurnera que fa, quina glòria té, quin repòs més venerable!
Aquest portal que sembla un formiguer d’entrants i sortints és el del Riu i rera d’ell hi ha l’Almudí, en els rencs del qual l’horta de Lleida té la suprema apoteosi. I a sobre, veieu?, s’alça la Seu vella com una gran corona d’or, i al cim del cim de tot, el Campanar, voltat de cel, de vents, de resplendors, de repiquets de campanes i d’una infinita volior d’orenetes que li fan companyia.
1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova,
Joan Santamaria i Munné.
Eh, quina plaçassa, aquesta de Sant Joan? Eh, quin fresc algarot de veus i quin brogit més sa d’enraonies? Eh, com dringa com un cristall la pura parla vernàcula? Eh, quines saliveres us fan venir aquestes paneres i cistelletes de recapte del renc, amb tots els blaus, vermells, morats, verds, grocs i roses de l’arc de Sant Martí?
Joan Santamaria i Munné,
biografia: enciclopedia.cat
1927. Visions de Catalunya, Catalunya Nova,
Joan Santamaria i Munné.