.jpg)
1926. La Font de les Oquetes, Catedral Nova, Lleida.
Revista «Lleida», núm.33, de 25 d'agost (Càtedra M.Torres).
La Font de les Oquetes, l'aiguamans d'estil neoclàssic que hi hagué a la Catedral Nova, molt popular a la ciutat, i desapareguda durant la guerra.
1926. La Font de les Oquetes, Catedral Nova, Lleida.
Revista «Ciudad», febrer (FPIEI).
L'escultor en fou Salvador Gurri, que hi emprà nobles materials. Fou col·locat al centre de la sagristia. L'àngel mostrava les ales platejades, les quals foren sostretes pels gavatxos ocupants de la ciutat durant la Guerra del Francès. Era envoltat de quatre cignes de bronze que feien de canelles, «y el agua brotaba de sus bocas, mediante un pequeño giro de sus cuellos». Sembla que fou feta en el tombant del segle XVIII al XIX, i adquirí certa popularitat entre els lleidatans, que fins i tot «atribuían al agua de la font de les oquetes un milagroso poder para la curación de ciertas enfermedades». Ai, senyor!
1963. La Font de les Sirenes, Lleida.
«Boletín del Centro Comarcal Leridano», d'octubre (FPIEI).
La Font de les Sirenes de la Plaça de Sant Joan fou feta fer per tal de commemorar de manera monumental la inauguració de la portada d'aigües de Pinyana a les fonts de la capital. Té deata de 1790, en època del governador (espanyol) Blondel. Tenia vuit metres d'alçada, presidida pel rei de les aigües, Neptú. Acompanyat de quatre sirenes, dels pits de les quals brollava l'aigua. També des de dalt de tot del trident: «l'espectacle era en extrem decoratiu i l'embadaliment de la concurrència» fou notable. També la polèmica amb lo senyor bisbe, que s'oposà a tal espectacle.
.jpg)
1963. La Font de les Sirenes, Lleida.
«Boletín del Centro Comarcal Leridano», d'octubre (FPIEI).
Al 1828, lo vi rajava de la font, per tal de commemorar la vinguda a la ciutat del rei (espanyol) Ferran VII, «i no cal dir quina saragata organitzà la feta, sobretot pertocant a la xicalla, que tot sovint tastava el seu sabor». El cas és que pareix que l'autor de la magna font fou en Salvador Gurri, lo mateix escultor de la Font de les Oquetes. Fou, doncs, un artista versàtil, capaç de fer fonts de tema religiós decorades amb àngels i oques, fins a fonts de tema clàssic farcides amb elements pagans.
.jpg)
.jpg){kind=link}