1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Preciós plànol de les portes d'entrada orientals a la ciutat targarina. En aquells temps, els mapes encara eren tots militars, per fornir intel (que diuen ara) als comandaments de l'exèrcit (espanyol). L'ocupació i control de la ciutat es fa evident, amb l'emplaçament dels quarters de cavalleria davant mateix de la porta del Carme. Els Borbons sabien què s'hi jugaven, a Catalunya, i calia tindre el país dominat.
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Aquesta esplanada o pati davant de la muralla, acabarà per conformar-se amb el temps en la plaça més important de la ciutat (o si més no, tant com la Major): la Plaça del Carme o el Pati, tal com se n'ha conservat la denominació tradicional. Diuen que perquè feia les funcions de pati d'armes de l'aquarterament militar (espanyol). El lloc que ocupaven les casernes fou convertit en habitatges.
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell. «Plano de la entrada de Tarraga», P. M. Zermeño (BVD).
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Al davant mateix de la muralla, extramurs, s'hi aixecava el Convent del Carme, amb els esplèndids horts de què disposava. Al costat mateix del Convent, l'antiquíssim Hostal del Carme. No sabria assegurar-ho, però diria que és el precursor de l'Hostal de Carme que des del 1960 es va traslladar a Vilagrassa a tocar de la N-II.
L'església i el convent encara hi són, crec que ara reconvertit en residència de padrins, i en els horts que donaven a la plaça hi ha l'entrada de l'Ateneu, aixecat uns trenta metres endins.
-PLA%C3%87A%20MACIA%20(1).jpg)
Anys 1930. Tàrrega, l'Urgell.
Llavors la plaça fou dedicada al President Macià, un cop finat. La bàscula era situada just davant de l'església del Carme. Al fons, dalt del turó, l'antiga ermita de Sant Eloi.
.jpg)
Anys 1950. Tàrrega, l'Urgell.
Lo Pati durant la primera postguerra, amb el campanar del Carme ben visible. Potser fora hora de donar a la denominació popular rang oficial: Plaça del Pati, i començar a abandonar la terminologia religiosa.
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
La Porta del Carme ha sigut una de les més importants de la ciutat, entre altres raons, per tal com trobant-se ben a prop del camí ral, era la primera amb què es topava el viatger que provenia de la nostra capital, un cop passada Cervera. Allà hi hagué una altra fonda, l'Hostal de Grimau.
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell. «Plano de la entrada de Tarraga», P. M. Zermeño (BVD).
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
A tocar mateix de la Porta del Carme, i aprofitant el pany de muralla, Tàrrega hi tenia el trinquet del Joc de la Pilota. Si no recordo malament, la paret llarga de les pistes actuals encara es anomenada així, muralla, en referència als emplaçaments originaris. Actualment, aquest joc ja no té la incidència i fama de què disposà segles enrere. Només en les nostres terres del sud, els valencians l'han sabut convertir en esport nacional. Probablement, els soldadets n'eren uns dels més practicants, però potser també alguns estadants dels hostals, i, és clar, els targarins mateixos.
.jpg)
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
Darrere de l'Hostal del Grimau, hi havia uns grans tancats per a acomodar-hi estables i cavallerisses. Sobretot, també els corrals, amb tossinos i galls, gallines i conills... que bé que calia alimentar els parroquians. La gran era de batre també era allà, per separar gra de palla per fer farina i pa.
.jpg)
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
L'Hostal termenava amb la sèquia, que fornia l'aigua necessària als usos hostalers. L'aigua circulava en direcció nord, o sia, d'esquerra a dreta en el mapa. Agafava aigua de l'Ondara riu amunt i regava part del terme fins als peus de Sant Eloi. Se'n digué sèquia de Comabruna. Un pontàs al camí ral de Barcelona la travessava, apte per a carruatges i artilleria, i un altre de menor, potser només d'animal, una mica més amunt, a l'inici del camí del Talladell.
1761. Tàrrega, l'Urgell.
«Plano de la entrada de Tarraga», Pedro Mar. Zermeño (BVD).
La Porta i carrer d'Aiguaders targarí, avui fonèticament convertit en Agoders.
