[2551] Dels colors del rosa

 

Dels colors del rosa.

Primer que fou, la flor o el color? El cultiu de la rosa es remunta a mil·lennis enllà, a les velles civilitzacions mediterrànies i asiàtiques, tot i que els lingüistes creuen que el mot de flor i color llatí, rosa (la famosa primera declinació del rosa, rosae), i del color en grec, rhodon (d'on ve la denominació rododendre per al gènere, que té el neret com a representant autòcton als països catalans), que semblen emparentats, no són d'origen indoeuropeu, sinó provinents d'alguna llengua semítica mediterrània. Seguim Coromines (DECLC), que es decanta «com el meu mestre Meillet» per creure que es tracta d'un «manlleu directe del tronc paleomediterrani, no podent trobar versemblant que els itàlics aprenguessin dels grecs l'amor de la rosa».

Mapa lingüístic del mot rosa (mapologies.com).

Dels colors del rosa.

El cas és que, en la majoria de les llengües europees, a pesar del que digui l'anglès, el nom de color i de la rosa són idèntics. A banda de l'anglès, només uns pocs idiomes europeus orientals (romanès, ucraïnès, i algun altre), per influència del grec, tenen nom diferent per a la flor, τριαντάφυλλον (triantáphullon, trenta pètals), en al·lusió a la formació floral. El mot anglès pink té a veure amb els colors dels clavells del blasó dels Tudor (enllaç), i a partir del Renaixement passà a designar el color. Atès que en llatí flor i color compartien denominació, a partir de les llengües romàniques, probablement del francès, la denominació s'estengué per tot Europa, tant a llengües germàniques com eslaves. 

No l'hem de confondre, com els passa sovint als neòfits en llengua italiana, amb el fals amic rosso<llatí russus, roig.

Dels colors del rosa.

Aquests són dos dels roses més destacats de la meua infantesa. Cadascú té el passat que té, què hi farem. De fet, vaig veure'n més els dibuixos animats que no pas menjar-ne pastissets. Em va marcar molt un jersei de color rosa que la mare em va passar, que al meu germà més gran no li va poder fer posar, en una època en què els xiquets no en portaven mai, de color rosa, vull dir. De fet, hi havia una velleta rere una portalada de casa seua que, quan passava per la vorera lletera en mà i amb el ditxós jersei, sempre em repetia la mateixa lletania, que no ho veu ta mare, que sembles una nena? 

Sembla que «la transició al rosa com a color diferenciador sexual per a les noies es va produir gradualment, a través del procés selectiu del mercat, als anys 30 i 40. A la dècada de 1920, alguns grups havien descrit el rosa com un color masculí, equivalent al vermell, que es considerava per als homes però més clar per als nois. No obstant això, les botigues van descobrir que la gent optava cada cop més per comprar rosa per a les noies i blau per als nois, fins que això es va convertir en una norma acceptada a la dècada del 1940» (viqui). La recent horrorosa pel·lícula de la Barbie ens ho ha recordat, per si algú de les noves generacions ho havia oblidat. Els nazis l'adjudicaren al triangle segregador dels homes gays, per avergonyir-los, i això degué afavorir la interpretació del color com a poc masculí. De fet, el rosa ha acompanyat el moviment gai fins a l'explosió de la bandera multicolor lgtbi.

 En l'aspecte floral, en català, d'una rosa petita en diem roseta. Com a antropònim, de Rosa en tenim Rosetes i Rosines, com les meues tia padrina i tieta de cal Micaló, de tants anys ja enyorades. Curiosament, tenim també que una rosella, que és òbviament un derivat de rosa per la semblança floral, és, en canvi, de color roig ben viu. Arquitectònicament, existeix el mot rosassa, element catedralici gòtic que recorda efectivament una gran rosa. Meteorològicament, la rosada matinera, o condensació de la humitat, probablement deu el nom als centelleigs rosacis de les gotes a l'albada. La fraseologia floral és abundant: fresc com una rosa, no haver-hi roses sense espines, no ésser un camí de roses, trobar-se sobre un llit de roses... I si anéssim reculant cap a temps antics, la simbologia de la flor fora inacabable, des dels temps clàssics a la llegenda de Sant Jordi o al nominalisme filosòfic del nom de la rosa, emprat per Umberto Eco en la seua magistral novel·la, per mi tan adorada, llegida i rellegida, que ja té més de quaranta anys, mare meua... com vola el temps!

Dels (altres) colors del rosa.

Veure la vida de color rosa és sinònim de felicitat. Disposem, però, d'altres termes més moderns per a diversos tons del rosa, com ara el fúcsia, a partir de les bellíssimes flors de la planta americana dita així, fúcsia, popularment les arracades de la reina. I de camí cap al violat, trobarem el magenta. 

Dels (altres) colors del rosa.

Leonard Fuchs fou un metge alemany del segle XVI, fundador de la botànica moderna. En honor seu, el mot fúcsia, format amb el cognom, fou donat al tombant del segle XVII a XVIII a la planta caribenya pel científic francès Charles Plumier.

Diguem per acabar allò que sabem del cert, que al rosa, l'amor s'hi posa.

[2548] Dels colors del lila

Quina la fem? Canal Whatsapp