.jpg)
2023. Agost. Les roques roges de Vilanova d'Escornalbou (el Baix Camp).
Aquestes roques rogenques, segons que llegim, van formar-se al període geològic del Triàsic inferior i provenien de sedimentació marina amb presència d'òxids de ferro que li donen el característic color. De fet l'ermita de la Mare de Déu de la Roca ressalta tota emblanquida damunt la roca roja del terreny, de Mont-Roig, nom prou expressiu, oi?
D'aquest estatge geològic se n'ha dit Buntsandstein, i fou el geòleg alemany Friedrich August Von Alberti qui a l’any 1834 va definir-lo com a roca de sorra roja, en alemany, una fàscia formada de conglomerats i gresos. La resta, aquesta típica forma d'alvèols en què la podem apreciar, fou cosa de l'erosió, que deixa els camins i els camps plens de sorra o arena (per cert, l'adj. arenisc-a, només al DCVB, pas al DIEC2, només sorrenques) ben lluny de la costa... actual.
El cas és que molts creuen que en Gaudí, que vivia ben a propet de l'indret, les hauria visitat en alguna ocasió i que aquests abrics naturals, plens de peculiars forats o petites cavitats, sovint amb formes catenàries com els arcs que construí, li mostraren el camí de la inspiració.
Si non è vero, è ben trovato.
Podeu trobar i descarregar la ruta al Wikiloc (fantàstic web per als caminaires), amb totes les dades tècniques: Vilanova d'Escornalbou-Foradada de l'Areny-Mare de Déu de la Roca-Cova de Patou-Cim de l'Areny (enllaç). Si pot ser, no la feu a l'agost, que la xafogor gairebé ens tomba, uf! Sort del restaurant de l'ermita, que permet de refrigerar-s'hi com cal. La ruta fou feta pel centre excursionista local i té de tot en què poder recrear-nos-hi: lliseres, sogues, escaletes, trencants traïdors, passos aeris... i la meravella infinita de les roques: compteu sempre a invertir-hi més temps, en la ruta: que no podreu parar de badar i retratar.
Les roques roges arenisques de Vilanova d'Escornalbou,
la inspiració de Gaudí.
[2479] Lo Montpedró, Pantà de Santa Anna i Canal de Pinyana
