2018-10-04. Escola Mestre Enric Gibert,
Districte de Sant Andreu, Barcelona (enllaç).
Nens petits, joves, adults i ancians, amb una papereta a la mà, sense armes ni pistoles ni tancs, i els titllen de colpistes, ahahahaha... Quanta força tenen les urnes i quanta por que els fa la democràcia, oi?
2023-06-18. Torregrossa, lo Pla d'Urgell.
(enllaç).
La impunitat amb què grups ideològics espanyolistes destrossen el patrimoni públic aquests darrers anys és ja llegendària. Suposo que en el futur serà estudiada a les escoles policials: desenes i desenes d'atacs al llarg i ample del país, i (gairebé) cap detingut. No dic ja cap condemna davant de jutge, que potser alguns sortirien amb medalles i tot. Però cap detingut per la Policia de Catalunya? La veu popular, però, no se sol callar res i de fa temps que circula el pensament que quan les perquisicions arriben a la porta de certs edificis, de certs col·lectius, de certs..., allà se'ls dona carpetada.
Probablement, aquesta és la nostra manera de ser, i costa molt de canviar, i potser no la volem canviar: preferim de refer els monuments, els homenatges i continuar guardant-ne memòria, més que no pas enfrontar-nos a la font del terror(isme), ni que sigui dels que en diuen de "baixa intensitat" (no parlem només d'estripar llaços grocs i pancartes, sinó d'atacs que sovint han requerit eines i premeditació). Potser és normal que tantes derrotes durant tants segles ens hagin desempoderat, ens facin dubtar de la nostra capacitat de victòria.
Ara bé, si comparem aquesta actitud, no ja amb la dels vàndals i destructors, sinó també amb la del poder judicial i fiscals, hi ha una gran diferència, per sort. Nosaltres mai a destruir, demolir ni derruir, sempre a construir, aixecar, bastir, erigir, (con)vèncer, fer: i això és el que no poden sofrir, i ens diuen supremacistes i nazis, i els colonitzadors es fan passar per colonitzats, i ens acusen d'adoctrinar només per ser i dir com som i parlem.
Però nosaltres al vent... fins a reeixir. Mai no serem un Úlster, com volia aquell a qui no val la pena anomenar, sinó catalans a, amb, de, per Catalunya, de derrota en derrota fins a la victòria final, donec perficiam.
El Gernika de l'U d'Octubre.
2020-08-13. Bellcaire d'Urgell, la Noguera d'urgell.
(enllaç).
Doble atac al mural, al juny i a l'agost. Aquest darrer amb gran encert cromàtic: el blau i el blanc remeten als colors de l'estelada. Perfecte!
2019-11-04. Bellpuig, l'Urgell.
(enllaç).
El gran mural republicà fet i refet diversos cops. Per destrossar-lo durant la nit i poques hores és obvi que es necessita molt material i prova que la feixistada té organització estricta i gairebé paramilitar. No és una simple pintada amb esprai.
2018-09-19. Sant Cugat, el Vallès Occidental.
(enllaç).
2018-09-11. Bell-lloc d'Urgell, lo Pla d'Urgell.
(enllaç).
La pagesia, decisiva estructura d'Estat.
2018-06-15. Creixell, el Tarragonès.
(enllaç).
2018-05-28. Sant Vicent de Montalt (el Maresme).
(enllaç).
2018-03-30. Olesa de Bonesvalls (l'Alt Penedès).
(enllaç).
2017-11-19. Lleida, el Segrià.
(enllaç).
La primera placa arrancada.
2020-02-24. Lleida, el Segrià.
(enllaç).
La segona placa, inaugurada pel nostre Paer en Cap, Miquel Pueyo, al gener, empastifada un mes després.