[2395] «...a les dones xocolata, als homes cop de bastó» (ii)

 

1926. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

Revista «Lleida», núm. 14, d'1 d'agost (Càtedra Màrius Torres).

Obra de l'artista lleidatà Lluís Izquierdo.

Segle XV. Sant Jaume, del pintor Jaume Ferrer II, tremp sobre fusta.

(Museu Diocesà i Comarcal de Lleida).

L'encàrrec d'un Sant Jaume per a la Seu Vella devia respondre a l'auge de la presència de pelegrins a la ciutat. El capítol catedralici degué tindre prou interès a fer-ne pujar una part fins dalt la Seu, car eren també un negoci. La pintura fou traslladada a l'església d'Alcoletge després de la Guerra de Successió, quan la Seu fou convertida des del 1707 en caserna i castell borbònic espanyol per a l'opressió i control de la ciutat. 

Anys 1940. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

Imatge de la canalla tota mudada i amb els fanalets. En plena primera postguerra nazionalcatolicista, sembla que la processó era allargada per altres carrers, car ací veiem la filera passant per davant la Catedral Nova.

Darrerament, vull dir des de fa una dotzena d'anys o així, s'ha instaurat el costum de fer la caminada nocturna amb els fanalets des del Peu del Romeu fins a l'ermita de Butsènit, resseguint el camí jacobeu a la sortida de la ciutat. 

1900. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

«El Ideal», de 24 de juliol (FPIEI).

Calendari d'actes dels dos dies de festa major del barri de la Plaça de la Sal, allà a on hi havia hagut la capella d'en Serra, a on antigament acudien els fanalets des de la de Peu del Romeu. S'iniciava amb una traca o tronada, i seguidament la banda de Santa Cecília, «que dirige el maestro Galambí», hi feia cercavila «ejecutando airosos pasos dobles».

El ball era posat a les nou (que ara foren les set, i que encara donava una horeta ben bona de claror solar), i es feia en un «entoldado construido con ramaje en el centro de la mencionada plaza». Probablement, la música anava a càrrec de la mateixa banda abans citada, però amb «amenizando alguno de los bailables el aplaudido coro La Violeta». Durant la tarda del dia del Sant, «tendrán lugar las tan celebradas corridas, cucañas y variedad de juegos populares». Ací, les corrides no eren pas taurines, sinó els cóssos o curses atlètiques populars que oferien premi als guanyadors.

1918. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

«El Ideal», de 27 de juliol (FPIEI).

Comentari crític del diari republicà amb la informació del diari catòlic, en el sentit que els balls i festes que acompanyaven la festa de Sant Jaume al barri de la Plaça de la Sal, provocaven també espectacles degradants (sorolls, borratxeres, baralles...), que eren silenciats pel diari conservador, que, en canvi, sí que criticava a altres festes i saraus de la Joventut Republicana de Lleida. 

1917. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

«Esperanza. Revista mensual del Seminario Ilerdense», de 25 de juliol (FPIEI).

Des del bisbat es complaïen del reviscolament de la festiva romeria, amb acompanyament dels gegants de la Santa Infància i d'una banda musical, probablement la de Santa Cecília.

1919. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

«El Ideal», de 25 de juliol (FPIEI).

La Joventut Republicana de la ciutat va organitzar aquell any una festa pròpia i laica per la (re)Vetlla de Sant Jaume a l'inaugurat de poc Camp d'Esports, amb processó de fanalets inclosa dels xiquets fins al mateix camp. També nombrosos autos hi feien transport des de la ciutat. Això sí, amb la carretera ben regada per tal d'evitar que «s'aixequés la més petita volva de pols». 

Un d'aquests autos fou apedregat davant de la presó «amb un grapat de terra, fang i sorra que sortosament no causà el mal que es volia». La lluita soterrada, una mena de kale borroka dels integristes cap als republicans existia i perdurà fins a la guerra. La fractura social era veritable. Cent anys després, la impunitat continua i continuem aguantant estoicament la violència de certa intensitat dels ciutadanos de torn, sota la protecció de les institucions repressives de l'espanyolisme a Catalunya, capaces, quan els convé, de la violència colonial de màxima intensitat contra el catalanisme dels catalans a Catalunya. 

La terrassa del recinte esportiu republicà era il·luminada amb acetilè i electricitat, «com la piscina, passeigs i camins». La piscina fou oberta tota la nit, i «la palanca [el trampolí] darrerament col·locada fou la delícia dels nadadors que des d'ella es tiraven a l'aigua amb tota mena de salts i l'esglai de les senyores». Alhora, al velòdrom s'hi tingueren «carreres improvisades de tota mena».

El ball s'allargà fins a les 4 de la matinada: balls i sardanes. També «un piano de manubri es cuidava de mantenir el foc sagrat i omplir tots els buits que deixava l'orquestra». Cap a la una, s'afegiren a la festa els nadadors del club barceloní C.N.Atlètic i s'hi feren trincar gots (brindar) i s'hi proferiren visques, que eren respostos «amb els Hurra! de reglament».

1926. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

Revista «Lleida», núm. 14, d'1 d'agost (Càtedra Màrius Torres).

Una visió enyoradissa de la festa dels fanalets... quan ja la infància queda lluny. 

Segle XIV. La capella de Sant Jaume o del Peu del Romeu, Lleida. 

La imatge restaurada del sant a la façana de la petita capella del Peu del Romeu.

1926. La capella de Sant Jaume, Catedral Nova, Lleida.

Revista «Lleida», núm. 36, de 25 de juliol (Càtedra Màrius Torres).

Reproducció de la capella de Sant Jaume que hi hagué a la Catedral Nova abans que fos cremada al 1936. Després, durant la postguerra, la capella es dedicà —crec— a Sant Anastasi.

1926. La capella de Sant Jaume, Catedral Nova, Lleida.

Revista «Lleida», núm. 36, de 25 de juliol (Càtedra Màrius Torres).

Detall de la capella d'abans de la guerra de 1936.

1960. Capella de Sant Jaume o del Peu del Romeu, Lleida.

Foto: Francesc Català Roca.

Anys 60. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

Baixant pel carrer Major, amb un apòstol representat i tot.

Anys 60. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

Passant per la plaça de St. Francesc.

2017. Los fanalets de Sant Jaume, Lleida.

(Foto: Paeria).

La imatge moderna, crec que de la postguerra del segle XX, de Sant Jaume amb l'angelet que li trau la punxa del peu sota la llum d'un fanalet és passejada durant la romeria. L'escultura pot veure's tot l'any darrere la porta de vidre i forja de la capella del Peu del Romeu. Allà és ara l'apòstol qui veu passar la multitud, abstreta del fet que, en la seua romeria de compres, va fent amunt i avall un bocinet del camí de Sant Jaume lleidatà.

[2394] «Sant Jaume de regalíssia, Sant Jaume de regaló...» (i)