1878. Lo Portal de Sant Miquel, Balaguer.
«Dos records d'una excursió a Balaguer», Josep Fiter i Inglés.
«Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana»,
BCN, núm. 2, 20 de desembre (ddd-UAB).
Detall de l'arcàngel que presidia el magne arc del pont que donava entrada a la ciutat urgellenca.
L'Associació d'Excursions Catalana fou entitat pionera de l'excursionisme al nostre país, fundadora de CEC. Llegim-ho a enciclopèdia.cat:
«Entitat sorgida a Barcelona l’any 1878 d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres. Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals. Edità el Butlletí, de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume Massó i Torrents i d’altres escriptors. Publicà l’estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d’Estanislau Vayreda, etc. i dos volums de l’Anuari. Sota la presidència de Francesc Maspons i Labrós, el 1883, foren publicats set volums de la Biblioteca Folklórica i diversos de Memòries, així com les guies itineràries d’Artur Osona. Inicià la subscripció per a la reconstrucció del monestir de Ripoll i vetllà infatigablement per la defensa del patrimoni arqueològic. Es fusionà de nou amb l’entitat de la qual s’havia separat, i ambdues constituïren (1891) el Centre Excursionista de Catalunya.
1878. Lo Pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana»,
BCN, núm. 2, 20 de desembre (ddd-UAB).
La ressenya de la sortida a Balaguer fou una de les primeres que es publicà en el nou butlletí, al seu segon número. En encetar-lo, s'hi regraciava la bona acollida de la publicació «amb l'aspiració constant... que nostres modestos treballs sien digne del bon nom de nostra pàtria».
1878. Lo Pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana»,
BCN, núm. 2, 20 de desembre (ddd-UAB).
S'hi fa recensió de la sortida feta dos anys abans, al 1876, «per l'Urgell». És clar que tothom tenia clar, llavors, que Balaguer com a capital del vell comtat medieval era el rovell de l'ou de l'Urgell. La llei de comarques de l'any 87, inexplicablement, deixava el topònim fora del nom oficial, i en digué, tristament, la Noguera. De manera que d'aleshores ençà, l'Urgell baix va quedar associat amb Tàrrega, i després amb Mollerussa. Excepte els coneixedors de la història, ningú avui lliga Balaguer amb l'Urgell. Una errada política monumental, els responsables intel·lectuals de la qual devien passejar-se tot cofois per la ciutat, després d'aquella desgraciada rebequeria històrica. Trigarem decennis a refer-la i reparar-la, però tot arribarà. De moment, amb modèstia i com a recurs d'urgència, em plau d'anomenar-la la Noguera d'Urgell.
La impressió que aquell monument desconegut produí als excursionistes «va fer renàixer ma idea ja assajada al 1872 d'instituir una Associació d'Excursions, i puc assegurar-vos que per efecte d'aquella expedició, per novembre del mateix any, fundàrem la Catalanista d'Excursions Científiques». En definitiva, que per mor de la urgellenca Balaguer l'excursionisme feu un pas de gegant, definitiu, en el nostre país.
Cal destacar, a més, que aquests articles que resumien les sortides dels excursionistes, amb les troballes i descobertes de la ruta ben comentades, eren primerament llegits en sessions públiques de les associacions. Quin nivellàs!
1878. Lo Pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana»,
BCN, núm. 2, 20 de desembre (ddd-UAB).
Per primera vegada es representava el Portal en alguna «de les obres monumentals que s'han publicat de nostra terra». L'Associació fou una de les més abrandades defensores de la conservació del Portal, quan les autoritats administratives locals i provincials en decretaren l'enderroc al 1894.
1878. Lo Pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana»,
BCN, núm. 2, 20 de desembre (ddd-UAB).
Des del 1872, l'estàtua de l'arcàngel lluïa (o deslluïa) decapitada, ja que «durant lo atac d'una columna de l'exèrcit una granada va trencar lo cap de la figura i la llança que aparentava sostenir». Comenta l'autor que el primitiu portal devia ser fàbrica del temps de la conquesta, al segle XII, però que el portal degué ser refet al XIV o principis del XV, en temps de Jaume el Dissortat.
1935. Domènec Carrové i Viola, «El Pont de Balaguer, monografia històrica»,
Edicions Pla i Muntanya, 80 pàgs.,
amb un full il·lustrat amb vuit làmines fora de text.
Domènec Carrové fou un intel·lectual i polític destacat de la Balaguer republicana, fundador del setmanari «Pla i Muntanya», que també edità llibres de petit format. Retornat de l'exili, refundà el CEB—Centre Excursionista de Balaguer, prohibit pel règim franquista (espanyol) poc després de passat un any de la represa.
Segle XIX. Lo Portal de Sant Miquel,
Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Fotografia de la imatge original, amb les armes dels Urgell a costat i costat.
Lo Portal de Sant Miquel,
Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Reproducció de la imatge del patró del Comtat d'Urgell. Les vicissituds de l'escultura són resumides per un dels Retalls d'Art, publicats pel Museu comarcal:
«L’any 1894 l’Ajuntament de la ciutat decidí enderrocar-lo, amb la forta oposició del Centre Excursionista de Catalunya i l’Associació Artística-Arqueològica de Barcelona, que enviaren cartes al consistori per evitar el desmuntatge del monument. Un fet fatídic però va accelerar la demolició: una pedra del portal es va desprendre ferint de mort una dona que entrava a la ciutat. Per ordre del Gobierno Civil de Lleida l’Ajuntament va procedir al desmuntatge de la part superior de l’arc, que era la més afectada per l’erosió natural, però un cop acabat els informes tècnics aconsellaven fer el desmuntatge sencer perquè tot el que quedava del monument amenaçava a ruïna. El governador civil de Lleida va ordenar l’enderroc total, numerant però les pedres que es poguessin conservar de cara a una futura restauració. Sobre els elements escultòrics es va ordenar que fossin traslladats al Museo Provincial. L’ajuntament, però, acordà col·locar aquestes peces a la façana de la casa consistorial, però mai es dugué a terme, i les escultures foren emmagatzemades als baixos del mateix edifici.
«L’any 1913 l’Ajuntament de Balaguer acordà la venda del sant Miquel, els dos àngels i els escuts de la casa d’Urgell al Sr. Domingo Bové, que actuava per al multimilionari estadounidenc Charles Deering (1857-1927), per la quantitat de 6.650 pessetes. Deering estava construint llavors un palau a Sitges, on ubicà les escultures de Balaguer.
«Per raons desconegudes, Deering abandonà Sitges el 1921, però les escultures del Pont de sant Miquel quedaren en la seva ubicació al palau de Maricel, a la façana del baluard. L’any 1954 l’Ajuntament de Sitges comprà el palau que al 1969 passà a mans de la Diputació de Barcelona. En aquest moment s’iniciaren obres de remodelació, restauració i condicionament del palau com a museu. L’any 1974 el mal estat en què es trobava l’escultura del sant Miquel de Balaguer feia perillar els vianants, i es decidí fer-ne una còpia per substituir-lo. El treball s’encomanà a l’escultor Antoni Agraz. L’any 1977 es feu la substitució de l’escultura original per la còpia, i se’n regalà una a la ciutat de Balaguer, que és la que actualment presideix l’entrada del pont de sant Miquel.
«Es desconeix on anà a parar l’original de l’escultura, que segons les fonts de l’època estava molt malmesa». [enllaç].
