1934. Maria Tersa, primera locutora de Ràdio Lleida—EAJ 42.
«Revista de Girona», núm. 253, 2009 (RACÓ).
Ben probablement, la fotografia fou presa el dia de la inauguració de l'emissora lleidatana. Una gran ocasió, sens dubte. La Maria hi llegeix les notes davant un magnificent micròfon.
1934. Maria Tersa, primera locutora de Ràdio Lleida—EAJ 42.
«La darrera locutora de la Catalunya Republicana», Sílvia Espinosa,
«Revista de Girona», núm. 253, 2009 (RACÓ).
Biografia de Maria Tersa i Miralles (1912-2015), nascuda a Almacelles, de família terratinent i amos del casino del poble, Casa Tersa. De ben segur que molta gent del poble s'hi aplegà aquell 10 de gener de 1934 per escoltar-la, tot i que des de finals dels anys 20 la família s'havia traslladat a viure a Lleida.
1934. Maria Tersa, primera locutora de Ràdio Lleida—EAJ 42.
«La darrera locutora de la Catalunya Republicana», Sílvia Espinosa,
«Revista de Girona», núm. 253, 2009 (RACÓ).
Amb sa germana gran Aurora van fer les proves de selecció de la primera locutora de Ràdio Lleida, llavors pertanyent al grup cooperatiu de Ràdio Associació de Catalunya—RAC. La Tersa només hi anava d'acompanyant, però -així van de vegades les coses de la vida- va acabar essent l'escollida. A la prova hi va recitar el poema de la Plaça de l'Ereta, d'en Pep de Rufea, publicada a la revista «Catalunya Ràdio» de 25 de novembre de 1933, la setmana anterior a les proves. Allà va trobar-hi la revista i el poema, improvisadament. Tenia llavors 21 anyets. Durant un parell d'anys pogué créixer professionalment i personal, gràcies als nous aires socials republicans, que obrien oportunitats a la dona. Però a partir del 1936 i, sobretot, del 39, la vida de la Maria, i de tota la gent del país, va donar un tomb mortal.
1934. Maria Tersa, primera locutora de Ràdio Lleida—EAJ 42.
«La darrera locutora de la Catalunya Republicana», Sílvia Espinosa,
«Revista de Girona», núm. 253, 2009 (RACÓ).
A partir del trist bombardeig de Lleida de novembre de 1938, la família de la Tersa se n'anà primer cap a Barcelona, després cap a Girona. Allà s'hi va escaure que calia ocupar la plaça de locutora de Ràdio Girona, que havia quedat lliure per mort a la guerra del primer locutor a la guerra, i pel matrimoni imminent de la locutora que hi havia. Sembla, doncs, que la història que la Maria accedí a Ràdio Lleida per casament de sa germana és una contaminació de la història real esdevinguda a Girona. En canvi, a Ràdio Lleida, sembla que la germana gran, Aurora, hi treballà de pianista.
Arribats com a refugiats a la ciutat del Ter al juny de 1938, s'instal·laren a viure als mateixos estudis de l'emissora, al carrer de la Força núm. 8, al bell mig del call medieval.
1934. Maria Tersa, primera locutora de Ràdio Lleida—EAJ 42.
«La darrera locutora de la Catalunya Republicana», Sílvia Espinosa,
«Revista de Girona», núm. 253, 2009 (RACÓ).
Amb l'ocupació de Girona pels franquistes espanyols entre final de gener i començament de febrer de 1939, la família Tersa se'n tornà cap a Lleida. Mai més no pogué tornar a les ones hertzianes, havia esdevingut desafecta i roja. A Lleida hi restaria per sempre, fins que morí als 103 anys. En algun moment, quan s'emprengueren les emissions de la nova Radio Lérida, al 1941, li oferiren de reenganxar-s'hi. En castellà, és clar. Malgrat les necessitats de postguerra, no s'hi avingué «perquè no eren els meus, ni la meva ràdio», segons el testimoni recollit per Sílvia Espinosa en el llibre Dones de Ràdio. Les primeres locutores a Catalunya (Ed. Alberti, 2014). Va rebre la Creu de Sant Jordi al 2010.
Com em feu entendre una vegada la Mercè Baró, companya professora a Bellpuig, davant la mort de la padrina seua d'Agramunt: «Ella fou una dona de la República, de les que no necessitava cap home, amb pantalons i ben decidida; no pas com la generació de les nostres mares, sempre dependents». A la força, ja que franquisme i nazionalcatolicismo les hi formaren i obligaren, a ser d'aquesta manera, en una mena de retorn a la contrareforma catòlica.
El millor elogi, doncs, per a la Maria Tersa, és dir-ne una dona de la República.
